Origen i Evolució del Moviment Obrer: Ludisme, Cartisme, Marxisme i Anarquisme

El Ludisme

En els primers temps de la industrialització, les lleis antiassociatives van fer que els assalariats es revoltaren d'una manera espontània. Aquestes primeres formes de resistència obrera reben el nom de ludisme i la seua manifestació principal va ser destruir o incendiar màquines o establiments fabrils. La lluita contra la màquina va ser una manera de defensar el lloc de treball i també d'intimidar els empresaris en moments de conflicte laboral. A la Gran Bretanya es van produir quatre grans onades entre 1811 i 1816, i després el moviment es va estendre per tota Europa. El moviment ludista va tenir una vida relativament breu; els dirigents obrers comprengueren prompte que els seus enemics no eren les màquines, sinó els empresaris.

El Cartisme

Es va originar arran de la repressió del moviment reivindicatiu impulsat per la Great Trade Union i també a partir de la decepció que va provocar la reforma política, que va excloure els treballadors de la participació electoral. La negativa dels empresaris a donar feina als membres dels sindicats va fer que els obrers arribaren a la conclusió que calia canviar les lleis perquè canviaren les relacions laborals i, per això, es feia més urgent la intervenció dels treballadors en política. Un grup d'obrers va crear la London Working Men's Association, que va fer pública la Carta del Poble, que contenia: el sufragi universal masculí, el vot secret, la divisió equitativa de les circumscripcions electorals, el caràcter d'elegibles de no propietaris i un sou per als diputats, la immunitat parlamentària i altres mesures encaminades a democratitzar la societat britànica. Al final, el cartisme no va aconseguir els seus objectius, però van obtenir èxits parcials i la mobilització i conscienciació política de molts treballadors.

El Marxisme

a) L'anàlisi del passat: el materialisme històric

El motor que fa evolucionar la història és la lluita de classes, i tota la història ha estat una lluita permanent entre les classes opressores i les oprimides. La història de la humanitat és una successió d'etapes de diversos sistemes de producció. Segons Marx, el capitalisme era una fase més que s'havia de superar per arribar a un nou mode de producció, el socialisme, en el qual no existien desigualtats.

b) La crítica del present: l'anàlisi econòmica del capitalisme

Segons Marx, l'element clau de l'explotació és la plusvàlua.

c) El projecte de futur: la societat comunista

Marx deia que era necessari que el proletariat, mitjançant la revolució, conquerira el poder polític i econòmic i creara un nou estat obrer que només seria una etapa intermèdia.

L'Anarquisme

Es basa en l'absència d'autoritat:

a) La crítica de la propietat privada i la defensa de la propietat col·lectiva

Els mitjans de producció han de ser propietat de tota la comunitat o de cooperatives d'obrers.

b) L'oposició a l'existència de l'Estat i a l'acció política

El primer acte de la revolució ha de ser la destrucció violenta de l'Estat; s'oposen a l'existència de partits i a participar en el joc parlamentari, i propugnen l'abstenció a les eleccions.

c) La defensa de l'espontaneïtat de les masses, de l'individualisme i de l'acció directa

Rebutgen les organitzacions jerarquitzades i s'organitzen en grups d'autònoms. Creuen que la revolució no ha de ser dirigida per cap partit, sinó que ha de ser fruit d'un alçament espontani del poble.

1a AIT

Marx es va encarregar de redactar-ne els estatuts, que es divideixen en dos principis:

a) L'emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors.

b) La conquesta del poder polític era el primer objectiu de la classe obrera per poder-se alliberar de la seua opressió econòmica.

Els acords més importants que s'hi van prendre van ser: la jornada de 8 hores, la supressió del treball infantil, la millora de les condicions de treball de les dones, la lluita contra els exèrcits permanents i l'oposició als impostos directes. L'enfrontament entre Marx i Bakunin va ser el debat més fort. La guerra francoprussiana va fer entrar en crisi la 1a AIT perquè va fracassar la proposta que propugnava que els obrers dels dos bàndols no havien de combatre entre ells, ja que era una guerra entre burgesos. Va ser declarada fora de la llei, acusada de ser la instigadora de la Comuna de París, i van ser expulsats els bakuninistes.

2a AIT

Incloïa exclusivament partits obrers socialistes, i s'actuava per consells. La seua incidència va ser molt superior, ja que es debatien els grans problemes de la política internacional. Va instaurar grans símbols del moviment obrer, com l'himne "La Internacional" i la festa reivindicativa del Primer de Maig. Els grans debats van ser:

a) La col·laboració amb els partits burgesos i la crisi revolucionària. El resultat va ser la condemna explícita del revisionisme i de la participació en governs burgesos.

b) La qüestió colonial i l'imperialisme. El socialisme s'havia manifestat a favor de la igualtat de races. El congrés imposava a tots els partits socialistes el deure de combatre l'explotació colonial, ja que el colonialisme era una forma degradada de capitalisme.

c) L'impacte de la Primera Guerra Mundial és el que més li va afectar. La Internacional s'havia mostrat pacifista i condemnava les guerres, però la majoria dels partits van donar suport als governs nacionals. La crisi definitiva va vindre amb l'esclat de la Revolució Russa. L'escissió entre el moviment comunista encapçalat per Lenin i el moviment socialdemòcrata comença a fer-se, i per iniciativa del Partit Comunista Rus es crea una Internacional Comunista. Després es crea la Internacional Socialista, hereva d'aquesta.