Origen i Evolució del Moviment Obrer a Espanya: Socialisme, Anarquisme i Reformisme

Doctrines Socials i Obrerisme

Doctrines com el socialisme van emergir amb força. Inicialment, el socialisme utòpic pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva i repartiment equitatiu de la riquesa, per acabar amb les injustícies de la societat liberal. A Espanya, figures com Joaquín Abreu van defensar la creació de falansteris (cooperatives de producció i consum). Escriptors com Fernando Garrido, Sixto Càmara i Francesc Pi i Margall van difondre el socialisme i el cooperativisme. L'obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal.

6.1. L'Arribada de la Internacional a Espanya

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com la Primera Internacional, va ser creada el 1864 a proposta de Karl Marx (representant del socialisme científic) per defensar l'emancipació dels treballadors mitjançant la lluita obrera i la conquesta del poder polític i econòmic. Les tesis marxistes postulaven una societat polaritzada en dues classes: burgesia i proletariat. Anarquistes i marxistes compartien l'objectiu d'una societat igualitària sense classes ni Estat, però els seus mètodes eren diferents. Giuseppe Fanelli, enviat de l'AIT, va difondre les idees anarquistes a Espanya, amb Anselmo Lorenzo com un dels dirigents destacats. El Primer Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE) va concloure que la vaga era l'arma fonamental del proletariat i la revolució social el seu objectiu.

6.2. La Crisi i l'Escissió en la FRE

Pau Lafargue, gendre de Marx, va impulsar el grup d'internacionalistes marxistes a Madrid el 1871, integrat per Pablo Iglesias, que difonia les seves idees a través del periòdic La Emancipación. Les discrepàncies entre anarquistes i socialistes van portar a l'expulsió del grup madrileny de la FRE, majoritàriament anarquista. Això va resultar en la fundació de la Nueva Federación Madrileña, de caràcter marxista.

7.1. L'Anarquisme Apolític

La FRE (de tendència anarquista) va canviar el seu nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) a causa de la legislació que prohibia les organitzacions internacionals. Aquesta federació tenia una forta implantació entre els jornalers d'Andalusia i Catalunya. L'anarquisme va optar per l'acció directa, organitzant grups autònoms revolucionaris amb l'objectiu d'atemptar contra l'Estat, la burgesia i l'Església. Es van produir atemptats contra figures polítiques com Cánovas del Castillo i Martínez Campos, així com al Liceu de Barcelona i durant la processó del Corpus. L'anarquisme va ser acusat de ser darrere de La Mano Negra. La repressió indiscriminada va provocar una espiral de violència, culminant en els processos de Montjuïc. Posteriorment, l'anarquisme es va dividir entre els partidaris de l'acció directa i els de l'acció de masses, amb Anselmo Lorenzo manifestant-se en contra del terrorisme.

7.2. El Socialisme Obrer

La Nueva Federación Madrileña de l'AIT va tenir una vida curta, ja que Pablo Iglesias va fundar el PSOE el 1879. Poc després, el partit va publicar el seu primer setmanari, El Socialista. El PSOE es definia com a marxista i partidari de la revolució social, amb un programa de reformes que incloïa els drets d'associació, reunió i manifestació, la prohibició del treball infantil i la regulació de la jornada laboral, salaris i treball de les dones. El 1889, es va crear la Segona Internacional (socialista), que va introduir la celebració del Primer de Maig (Festa del Treball). La Unió General de Treballadors (UGT) no es va declarar marxista, deixant llibertat de militància política als seus afiliats, i va practicar una política prudent en les seves reivindicacions, recorrent a la vaga només com a última opció.

7.3. Reformisme i Qüestió Social

A finals del segle XIX, el govern espanyol va començar a reglamentar les relacions laborals: es van aprovar les primeres lleis reguladores del treball perillós per als infants, es van crear asils per a invàlids laborals i es van construir barris obrers. El 1883 es va crear la Comissió de Reformes Socials per informar i millorar les condicions laborals.