Origen i Evolució del Català: Del Llatí a l'Actualitat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,72 KB
Origen i Evolució del Català
El Català, Llengua Romànica
El català és una llengua romànica.
Les llengües romàniques s’han format a partir del llatí vulgar i aquest del llatí clàssic.
El territori on es parlen les llengües romàniques s’anomena Romània.
Classificació de les Llengües Romàniques
Les llengües romàniques es classifiquen en dos grups:
- OCCIDENTAL: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès i retoromànic.
- ORIENTAL: italià i romanès.
Substrat Lingüístic del Català
La base és el substrat iberobasc.
Influències Preromanes
L’iberobasc va rebre influències d’altres pobles preromans per comerç:
- Dels fenicis (no hi ha restes lèxiques, només algun topònim com Eivissa).
- Dels grecs (palangre, caire, calaix i prestatge).
Què és el Substrat?
Anomenem substrat a la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una altra per causes d’una colonització o conquesta, però la primera llengua encara influeix en la nova aportant-hi alguns trets lingüístics.
La Romanització i el Llatí
La romanització s’inicià l’any 218 a.C. Va ser un procés lent que va significar la desaparició d'una cultura, la ibèrica, i la seva substitució per una altra, la romana.
Procés de Romanització
- Els romans fundaven les civitates, centres urbans on establien els organismes administratius.
- Van fundar escoles on ensenyaven el llatí, mercats i llocs de diversió.
- La nova població romana s’establí a les noves ciutats.
- El llatí era una llengua prestigiada, fet que provocava una situació de diglòssia que era el pas posterior al bilingüisme.
- Es produeix una substitució lingüística: desapareixen les llengües autòctones i s’imposa el llatí.
Evolució del Llatí Vulgar i Superestrat
El llatí vulgar, com a llengua, comença a evolucionar per si mateixa.
Entre el segle V i el segle VIII, el llatí vulgar rep les seves primeres influències: els pobles germànics (segle V) i els àrabs (segle VIII), amb restes lèxiques com albercoc.
Què és el Superestrat?
Aquestes influències constitueixen el superestrat.
Llengua que en un territori determinat s'ha introduït àmpliament dins una altra, però sense arribar a substituir-la. Per això, deixen grans trets lingüístics.
Àmbits d'Ús del Català i Castellà
Català Formal
- Àmbit institucional i administració autonòmica i local (utilitzat com a llengua vehicular entre les institucions, com el Parlament de Catalunya i organismes i administracions públiques, i la ciutadania).
- Educació (Primària i Secundària, impresos i comunicacions internes i externes, etc.).
- Mitjans de comunicació.
- Literatura.
Català Informal
Ús repartit d'ambdós idiomes amb la família i al carrer, tot i que hi ha certa preferència pel castellà a causa de la influència dels emigrants de la resta de l'Estat espanyol i perquè després del franquisme molta gent va adoptar el castellà com a llengua vehicular.
Castellà Formal
- Àmbit jurídic.
- Àmbit socioeconòmic.
- Àmbit empresarial.
- Determinats àmbits culturals, com la literatura.
Marc Legal del Català
La Constitució Espanyola de 1978
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
La llengua pròpia de Catalunya és el català.
L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà oficial a tot l’Estat espanyol.
La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
El Català durant el Franquisme i la Normalització
A l’època franquista, el català estava deteriorat en l'àmbit formal.
Amb la mort de Franco, es crea la Constitució de 1978, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, que impulsà l’ús del català en l’àmbit formal.