Origen i Característiques del Nazisme: Ideologia, Racisme i Impacte Històric

Origen del Nazisme

Aquesta ideologia va aparèixer a l'Alemanya dels anys 30, just quan a les dures condicions de pau imposades a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, s'hi van sumar els estralls econòmics provocats pel Crack del 1929 i la Gran Depressió. El gener del 1933, Adolf Hitler va ser nomenat primer ministre d'Alemanya pel president de la Primera República, Paul von Hindenburg, gràcies a la seva victòria electoral i al suport d'altres partits polítics. Quan el president de la República va morir el 2 d'agost del 1934, Hitler va unificar els càrrecs de canceller amb el de president.

El nazisme es va centrar al voltant de la figura d'Adolf Hitler i la seva obra Mein Kampf (en alemany, La meva lluita), que recull les seves idees, destacant l'atac al comunisme, cosa que li va suposar l'ajut d'una part de les classes altes.

Característiques Principals del Nazisme

Gran importància de l'Estat.

Creença en el racisme: Hi ha diferències entre les races que s'han de respectar. Per tant, el nacionalsocialisme es basava en el no-mestissatge i en la consideració diferencial envers les altres races (sorprenentment, hi va haver forces polítiques musulmanes que durant la Segona Guerra Mundial van recolzar el partit de Hitler).

Exaltació d'un guia o "Führer".

Defensa de l'imperialisme: Alemanya tenia el dret a envair els territoris que creia seus.

La violència com a norma de funcionament: es van crear cossos especials de policia o parapolicials (com la Gestapo, les Sturmabteilung o les SS, guàrdia personal de Hitler) que es dedicaven a perseguir tots aquells que s'atrevissin a actuar contra el règim o a expressar la seva oposició a Hitler.

Control de la informació i del pensament mitjançant el control dels diaris i de la ràdio.

Característiques Generals

• Reacció violenta i autoritària contra l'expansió de la democràcia i el socialisme.
• Tarannà autoritari i profundament antidemocràtic.
• Violència de l'Estat per a anul·lar oposicions.
• Rebuig del principi d'igualtat entre ciutadans, sufragi i parlamentarisme.
• No tolera la separació de poders.
• Defensa la intervenció de l'Estat en àmbits de la vida pública i privada.
• Defensa l'autarquia per a defensar la producció nacional.
• Exalta la figura del líder, que concentra tots els poders.
• Mística personal i escenografia.
• Societat dominada per èlits i escollits, enquadrada dins d'organitzacions feixistes (partit, sindicat, organitzacions juvenils).
• Persecució de partits i obrers.
• Sindicalisme corporatiu vinculat a l'Estat.
• Component racista, nazisme. La raça és un factor aglutinador de la nació: ultranacionalisme.
• L'àmbit cultural és contrari al racionalisme (fanatisme, obediència cega), cultura de la violència.
• Exalta la guerra (instrument de progrés històric) i rebutja el pacifisme.

Ideologia i Conseqüències

Adolf Hitler deia que els més forts havien d'imposar-se als més febles, que existia una tendència natural cap a la puresa de les races, idea en la qual es va basar per a lluitar per la puresa de la raça ària. Els aris eren una raça privilegiada "forjadora de cultura". Els jueus, en canvi, representaven per a ell un poble destructor d'aquesta cultura. Hitler veia en l'antisemitisme un fonament de la seva missió històrica. Això el va dur a desencadenar una implacable persecució, que va començar per despullar els jueus dels seus béns, va continuar amb la seva discriminació en tots els aspectes i va culminar amb cinc milions de víctimes en els camps de concentració.

L'estat havia d'organitzar-se sobre la base d'un principi aristocràtic, on l'autoritat estaria en mans del líder, d'especial capacitat, en el qual el poble dipositaria la seva confiança. Això explica que Hitler utilitzés el títol de Führer, o capdavanter, en el règim totalitari que va assolir instaurar. Finalment, és necessari esmentar que el Führer considerava fonamental per a l'avenir d'Alemanya la conquesta d'un "espai vital" a Europa, el que implicava l'expansió territorial.

L'oportunitat de triomf per als nazis es va presentar després de la crisi econòmica deslligada l'any 1929. La població estava angoixada per la falta de treball i molts capitalistes veien amb temor l'avanç dels comunistes, que s'havien fet més forts després de la Revolució Russa. A més, hi havia en l'exèrcit un desig revanchista, provocat per la dura humiliació que Alemanya havia sofert en la Primera Guerra Mundial. Per tot això, la idea nazi va començar a ser captada amb simpatia per part de les masses alemanyes, que volien recuperar el seu orgull nacional.

Japó no va adoptar un règim feixista de forma oficial, però la influent posició de les Forces Armades en el si del govern els va permetre imposar un totalitarisme de característiques similars. Els militars japonesos van aprofitar un petit enfrontament amb tropes xineses en les proximitats de Mukden (actual Shenyang) el 1931 com a pretext per a apoderar-se de Manxúria, on van constituir l'Estat de Manxukuo el 1932. Així mateix, van ocupar entre 1937 i 1938 els principals ports de Xina.