Organum florejat

EPOCA MEDIEVAL :

es pot dividir en dos períodes: 1.Orígens(476dC)-900 i del 900-finals s.XIV i començ. XV.

Aquesta separació és degut que al 900 apareix documentació de la POLIFONIA(CANT A DIVERSES VEUS SIMULTÀNIES). 

1r època:

abans era monòdica(UNA SOLA MELODIA I PROU, BASADA EN UNA SOLA MELODIA). Hi ha 2 grans tipus de música: RELIGIOSA i PROFANA. EN la religiosa trobem el CANT GREGORIÀ:música monòdica i sense cap acompanyament instrumental. En la religió només es permetia la música cantada. El nom de cant gregorià és donat per Papa Gregori I, va ser el creador d’aquest repertori religiós. Aquest va exercir el seu papat entre 590 i 604.EL CANT GREGORIÀ ES DIVIDEIX EN DIFERENTS ESTILS: melismàtica(una síl·laba li corresponen moltes notes), pneumàtica(síl·l. Li corresponen dos o tres notes) i sil·làbica (quan a una sil li correspon una nota). En la profana trobem la cançó trobadoresca, contemporània al cant Gregorià.

Van començar a aparèixer els primers signes d’anotació musicals:neumes, el signe que representen diferents notes es canten amb una alenada d’aire, van ser escrits pel Papa gregori I.

Al s.X trobem un altre tractat:
MÚSICA ECHIRIADIS. Aquest tractat encara trobem una part important especulativa, però comença a fixar-se en la qüèstio pràctica. També relaciona la música amb la divinitat.

2n època:

apareix la polifonia, primer simple i després complexa. Notació diastemàtica (indica es intervals). Abans del Segle X existeix la polifonia però d’una manera improvisada però sense constància. SEGLE IX-X: Primer document que certifica existència de la polifonia. “música enchiriadis” i “scolia enchiriadis”. En el tractat trobem ORGANUM, una de les primeres formes polifòniques, que consisteix en diferents veus, basada en una melodia del repertori gregorià al qual se li afegeixen una o més veus, teòricament les veus afegides son paral·leles a la principal).

San Agustí(354-430)La seva obra va marcar l’època medieval, la més important “De música” obra extensa de sis volums el primer i l’últim parlen d’estètica i les altres són tractats de métrica. Segons ell la música és una ciència i no un art, dirigida ala raó i no els sentiments o sentits. La música produeix plaer però aquest és condemnat per Sant Agustí. El músic ha de saber el que està fent han de conèixer les bases científiques de la música.

Boeci(

450-524): la obra “De institutione musica”, explica la manera de pensar sobre la música. És un tractat espectacular i que tindran connexions amb el pensament grecoromà. Considera que la música es por dividir en 3 tipus: mundana, humana i instrumental.