Orgànuls de les cèl·lules

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,36 KB

 

La membrana cel·lular té una estructura laminar, fluida i dinàmica, formada per lípids i proteïnes que poden canviar de posició en desplaçar-se al llarg de la membrana. El model estructural és de mosaic fluid, és a dir, una bicapa lipídica amb proteïnes i glúcids, els lípids que hi podem trobar són els fosfolípids, el colesterol i els glicolípids. Tots els lípids que la formen són amfipàtics, ja que tenen una part hidròfoba i una altra hidròfila, el colesterol actua d'estabilitzador, ja que interacciona amb els fosfolípids i impedeix que la membrana es cristal·litzi. Els glicolípids es troben a la monocapa més externa de la membrana, formant part del glicocàlix. Podem trobar dos tipus de proteïnes, les integrals o les perifèriques, les integrals no es poden extreure de la membrana, ja que necessitaríem destruir-la sencera, en canvi les perifèriques s'extreuen sense cap problema. També té estructura asimètrica, ja que no te les mateixes molècules a la part interna que a la part externa de la membrana. És comuna a tots els éssers vius, i només és visible al microscopi electrònic. Protegeix la cèl·lula contra els danys físics o químics, intervé en la comunicació intracel·lular, controla l'entrada i sortida de materials i intervé en el reconeixement cel·lular. Constitueix una barrera de permeabilitat variable que permet l'intercanvi de substàncies entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula mitjançant el seu transport, pot haver-hi dos tipus de transport, l'actiu i el passiu, l'actiu la cèl·lula té despesa energètica i el passiu no. Els mecanismes de transport de macromolècules es poden fer per exocitosi, que consisteix en la expulsió de substàncies fora la cèl·lula o endocitosi, que es la incorporació de substàncies dintre la cèl·lula mitjançant la pinocitosi i la fagocitosi. Paret cel·lular és una estructura rígida, gruixuda, resistent i organitzada exclusiva de les cèl·lules vegetals, fongs i algues. La paret cel·lular de les cèl·lules vegetals està formada de cel·lulosa, la dels fongs està formada de quitina i la de les algues de cel·lulosa i glicoproteïnes. Constitueix un veritable exosquelet per a les plantes superiors. Està constituïda per una làmina mitjana, , formada de pectina, la paret cel·lular primària i les cèl·lules vegetals adultes també tenen paret cel·lular secundària. Controla el creixement cel·lular, protegeix la cèl·lula, permet l'intercanvi de substàncies entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula, restringeix la mobilitat de la cèl·lula vegetal. Confereix suport als teixits. Embolcall nuclear Una doble membrana separada entre si per un espai perinuclear. La membrana nuclear externa és continua amb la del reticle endoplasmàtic, sol tenir ribosomes enganxats i la membrana nuclear interna està en contacte amb el nucleoplasma. Presenta dues estructures pròpies: els porus nuclears, que permeten la comunicació del nucleoplasma amb el citoplasma i la làmina nuclear o fibrosa, que està situada a la membrana nuclear interna en contacte amb el nucleoplasma i ajuda a organitzar els cromosomes durant el procés de mitosi. Facilita alhora que regula els intercanvis entre el nucli i el citoplasma, per aquí surten les molècules de ARNm produïdes per la transcripció, que han de ser llegides pels ribosomes del citoplasma. Nucleoplasma És el medi intern del nucli delimitat per l'embolcall nuclear. Està constituït per una matriu col·loïdal rica en proteïnes. Associades amb proteïnes anomenades histones, formen filaments anomenats cromatines i ARN, coneguts com a nuclèol. La seva funció és ser el si en què es produeix la síntesi d'ARN diferents i la síntesi de l'ADN nuclear. A més, amb la seva xarxa de proteïnes, evita la formació de nusos en la cromatina. Cromatina És el material genètic del nucli cel·lular i està formada sobretot per ADN, proteïnes i transitòriament, ARN. La seva constitució química és simplement filaments d'ADN en diferents graus de condensació. Aquests filaments formen cabdells. Hi ha tants filaments com cromosomes present la cèl lula en el moment de la divisió cel lular. La cromatina es forma quan els cromosomes es descondensan després de la divisió cel lular o mitosi. Hi ha diversos tipus de cromatina segons el grau de condensació de l'ADN. Aquest ADN s'enrotlla al voltant d'unes proteïnes específiques, les histones, formant els nucleosomes. Organització del material genètic. Proporcionar la informació genètica necessària perquè els orgànuls mòbils puguin realitzar la transcripció i síntesi de proteïnes, també conserven i transmeten la informació genètica continguda en l'ADN, duplicant l'ADN en la reproducció cel lular. Nuclèol El nuclèol és un petit corpuscle més o menys esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli. Pot haver-n'hi un o més d'un i normalment es presenta a tot tipus de cèl·lules. Són uns corpuscles bastant densos i estan formats per proteïnes, Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid Ribonucleic (ARN). Formar RNA ribosòmic, que formarà part dels ribosomes. Reticle endoplasmàtic El reticle endoplasmàtic es un sistema d'endomembranes format per una sèrie de sacs aplanats i estructures tubulars connectades, totes elles amb una única cavitat, el lumen o cavitat laminar. S'exten i es troba en contacte amb la membrana nuclear per un costat, i amb l'aparell de Golgi per l'altre costat. Es diferencien dues zones, que tenen diferencies funcionals, i segons el tipus de cèl·lula, predomina un sobre l'altre. - Reticle endoplasmàtic rugós (RER), que du adosats ribosomes a la cara citoplasmàtica, i predominantment forma cisternes o sacs. - Reticle endoplasmàtic llis (REL), on predominen les estructures tubulars i no tenen ribosomes. Assegurar el transport de substàncies per la cèl·lula, intervenir en la síntesi de diferents substàncies, lípids i proteïnes. Emmagatzemar substàncies d'origen extracel·lular o bé substàncies elaborades per la cèl·lula, fer la síntesi de membranes cel·lulars. Les funcions del reticle endoplasmàtic llis i del rugós varien. Les del REL són la síntesi de components lipídics i lipoproteïnes, síntesi d'hormones a partir del colesterol i la destoxificació de substàncies, també intervé en la contracció muscular gràcies a la seva reserva de Calci. En canvi les funcions del RER són síntesi i emmagatzament de proteïnes i la glicosilació, que és el procés de la unió d'un oligosacàrid amb una proteïna sintetitzada pel RER. Ribosomes: Són estructures complexes que es troben al citoplasma o a les parets del RER, també es troben a l'interior dels plasts i del mitocondris. Es possible trobar-los aïllats o agrupats formant polisomes. Cada ribosoma està format per dues subunitats que canvien de forma i composició durant la síntesi proteica. No tenen membrana citoplasmàtica. I estan formats per ARN i proteïnes diverses. La funció principal és la síntesi de proteïnes. Aquest és el procés mitjançant el qual el missatge contingut en l'ADN nuclear, que ha estat prèviament transcrit en un ARN missatger, és traduït en el citoplasma, juntament amb els ribosomes i els ARN de transferència que transporten als aminoàcids, per formar les proteïnes mòbils i de secreció.



Aparell de Golgi: L'aparell de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se). Hi ha diferents nivells, la cisterna és un sac aplanat amb una cavitat, de dimensions variables segons el tipus de cèl·lula. Les cisternes s'apilen una damunt de l'altre amb formes corbes, sense tocar-se entre elles, i enmig hi ha un espai ocupat per la matriu citoplasmàtica i formen els dictiosomes. Té diferents parts, la cara cis o cara externa del dictiosoma, és on es fusionen les vesícules de transició que es desprenen del reticle endoplasmàtic. Les cisternes son mes planes i estan fenestrades, deixant espais directes entre la cisterna i l'espai que la comunica amb el reticle endoplasmàtic. La cara trans o cara interna o de maduració del dictiosoma. Hi ha mes espai dins les cisternes i les membranes son mes gruixudes. Presenta fenestracions. I el complexe de Golgi diferenciat: Conjunt de dictiosomes (5 o 6), i es troben en cèl·lules com les cèl·lules nervioses. La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol·lecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. Les proteïnes elaborades en el RER s'introdueixen a la cara cis de l'aparell de Golgi i passen a les vesícules secretores, on s'expulsaran a l'exterior. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals. Mitocondris: És un orgànul limitat per una doble membrana, la membrana mitocondrial externa està dotada d'una proteïna de transport que forma canals aquosos els quals permeten el pas de substàncies a través de la bicapa lípida. La membrana mitocondrial interna forma les crestes mitocondrials i conté un fosfolípid específic, la cardiolipina. La matriu mitocondrial és l'espai intern del mitocondri que conté diferents enzims, diverses còpies d'ADN mitocondrial, ribosomes mitocondrials, ARNt i enzims per la síntesi proteica. Obtenir energia a partir de l'oxidació de molècules orgàniques que la cèl·lula ha ingerit, és a dir, dur a terme la respiració cel·lular. Cloroplasts: El cloroplast, de manera semblant al mitocondri, està envoltat per una doble membrana amb un espai intermembrana. Ambdues membranes són independents i contínues i presenten característiques diferents: la membrana externa és molt permeable i la interna conté proteïnes de transport específiques ja que és molt menys permeable. La membrana interna no està replegada en crestes, com passa al mitocondri, ni conté els enzims del transport electrònic. El cloroplast conté un tercer joc de membranes, la membrana tilacoïdal que pren la forma de sacs aplanats, els tilacoides. Els tilacoides formen agrupacions de discs apilats, anomenats grànums i un conjunt de grànums forma els grana, connectats mitjançant les lamel·les. La membrana tilacoïdal, que és impermeable als ions, delimita un espai interior anomenat espai tilacoïdal. És la responsable del color verd dels cloroplasts ja que conté immersos el sistema fotosintètic (amb la clorofil·la) i la cadena de transport d'electrons. Tenen com a funció principal realitzar la fotosíntesi, síntesi de tots els àcids grassos, reducció de nítric a amoníac, ja que l'utilitza per a la síntesi d'aminoàcids i nucleòtids. Vacúols: Molts vacúols es formen a partir de vesícules derivades de l'aparell de Golgi i del reticle endoplasmàtic. El seu medi intern és aquós. Cada vacúol té una membrana anomenada tonoplast, que és una bicapa lipídica. Tenen com a finalitat acumular substàncies diverses, sigui per emmagatzemar-les o bé per expulsar-les de la cèl·lula. Acumular a l’interior gran quantitat d’aigua per regular possibles desequilibris osmòtics, per mantenir la Turgència de la cèl·lula. Emmagatzemar substàncies perilloses o que cal protegir de reserva, de rebuig, alcalòides verinosos... Lisosomes: Són orgànuls cel·lulars envoltats de membrana que contenen enzims hidrolítics destinats a processos de digestió cel·lular. Estan els lisosomes primaris i els secundaris. Els primaris són acabats de formar per l'aparell de Golgi i només contenen enzims digestius. Els lisosomes secundaris contenen enzims digestius i substrats per digerir. L'activitat dels lisosomes és molt diversa, consisteix en degradar material d'origen extracel·lular (heterofàgia) o material de la pròpia cèl·lula (autofàgia) i digerir-lo. Peroxisomes: Són orgànuls membranosos presents a totes les cèl·lules eucariotes. L'interior dels peroxisomes està constituit per enzims oxidants, bàsicament catalasa. Són els responsables de la creació de peròxid d'hidrogen dins d'una cèl.lula i s'utilitzen per a descompondre els greixos en molècules utilitzables, així com catalitzar les reaccions de desintoxicació en el fetge. Centríols: Els centríols són una parella d'estructures que formen part del citoesquelet semblants a cilindres buits formats per microtúbuls, només present en cèl·lules animals. Els centríols són dues estructures cilíndriques que, envoltades d'un material proteic dens anomenat material pericentriolar formen el centrosoma o COMT (centre organitzador de microtubs) que permeten la polimerizació de microtúbuls de dimers de tubulina que formen part del citoesquelet. Els centríols es posicionen perpendicularment entre si. Cada centríol està format per nou triplets de microtubs formant un cercle. El més intern es diu microtub A i està complet (compost de tretze protofilaments). A ell s'uneixen dos microtubs: el microtub B que comparteix tres protofilaments amb l'A i el microtub C, el més extern, que comparteix tres protofilaments amb el B. Els triplets s'uneixen entre si gràcies a una proteïna que s'anomena nexina. Intervé en la divisió cel·lular, repartint equitativament els cromosomes. Microtúbuls: Formen part del citoesquelet. Estructures cilíndriques d'uns 25 nm de diàmetre i llargada indefinida. La seva paret està formada per tubulina i tretze protofilaments constitueixen un microtúbul. Els centríols, els flagels… estan formats per microtúbuls. Es consideren els organitzadors primaris del citoesquelet. Són responsables de diversos moviments de la cèl·lula, transport intracel·lular de les vesícules… Microfilaments: Formen part del citoesquelet. Estructures cilíndriques de llargada indefinida, com els microtúbuls però amb el diàmetre més petit. El tipus més comú està format d'actina. Els microfilaments formen, per sota de la membrana plasmàtica, una xarxa molt espessa anomenada escorça cel·lular. Donen a la cèl·lula resistència i capacitat de moure's, canviar de forma… Aquests filaments són essencials per molts dels moviments cel·lulars, especialment els que es duen a terme a la superfície cel·lular. Hialoplasma: Constitueix el medi intern de la cèl·lula, és una dissolució col·loïdal amb sucres, pèptids, aminoàcids, vitamines i àcids grassos, amb propietats físiques de gel, ja que presenta una gran viscositat. Actua com a magatzem de molècules energètiques i estructurals, es produeixen moltes reaccions del metabolisme, és responsable dels moviments cel·lulars ameboides i intracel·lulars.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
orgànuls de les cel·lules un organul o estructura exclusiva de les cèl.lules animals i altra de les cèl.lules vegetals controla l'entrada i la sortida de les substancies quina macromolècula que es troba només en la paret cel·lular de les cèl·lules dels vegetals. tipus de cel.lules com son les cel·lules organul transport i emmagatzematge organuls exclusius de les cel·lules animals quins organuls produeixen els enzims? Vesícules que dirigeixen substàncies complexes Macromolècula de forma filiforme que es troba en el nucli de les cèl·lules eucariotes Transport i emmagatzematge de substàncies tipus de moviments cel·lulars i organuls i estructures responsables QUINS ORGANULS TENEN LES ALGUES quins organuls neseciten per fer aquest proces quins orgànuls son exclusivos de les cèl•lules vegetals? organuls de les celules que es poden desplaçar quins organuls es troben especialment desenvolupats en aquestes cel lules síntesi proteïnes sistema d’endomembranes xuleta organuls transport i emmagatzematge de substancies organul celular vesícules de transició quins son els organuls que nomes podem trobar a les cel·lules vegetals reclaciona cada un dels orgànuls cèl lulars amb la seva funció quins orgànuls cel·lulars se sintetitzen les proteïnes quin tipus d’orgànul que només està present en les cèl·lules vegetals i que s’encarrega de realitzar la fotosíntesi. quin és? Orgànul on es realitza el procés? buscar informació de organuls de les cèl·lules organul de intercanvi de substancies el colesterol que constitueix les membranes cel.lulars