Òrgans homòlegs i anàlegs

Què és l' evolució biològica?

És la transformació gradual i progressiva De formes de vida primitives en altres de més diferenciades i complexes. Aquesta transformació s' ha esdevingut al llarg d' extensos períodes de temps i Ha donat origen a la gran diversitat de la vida.

El fixisme i el catastrofisme

Considerava que totes les espècies eren Invariables (fixes) i que van ser creades al principi dels temps. Una altra Teoria, la teoria de les creacions successives o teoria catastròfica, va Intentar fer compatible el fixisme amb l' existència dels fòssils. Segons Aquesta teoria, la Terra ha estat poblada per una successió de flores i faunes Independents entre si.

La teoria de Lamarck

Lamarck va desenvolupar una teoria de l' Evolució en la qual explicava els mecanismes evolutius. -Els éssers vius tenen Una tendència al seu perfeccionisme, que els permet adaptar-se als ambients més Diversos. -Llei de l' ús i desús dels òrgans. Els canvis de l' ambient creen Necessitats en els organismes per adaptar-se a les noves condicions de vida. -La funció crea l' òrgan. Quan els canvis ambientals originen necessitats Completament noves, poden sorgir òrgans totalment nous. -Herència dels Caràcters es perpetuïn i creixin en les generacions posteriors, han de ser Hereditaris.

La teoria de la selecció natural. -
Els éssers vius, en condicions naturals, Produeixen una descendència molt nombrosa. Si tots sobrevisquessin, en poques Generacions omplirien la Terra. -A la naturalesa, només una minoria dels nascuts Prosperen.  -Qualsevol població està formada per individus que presenten Petites diferències hereditàries. -Sobreviuen els més aptes o els que estan més Ben preparats a l' ambient que els envolta. -La naturalesa selecciona els Individus amb peculiaritats quant a la constitució o el comportament, producte De les diferències hereditàries. -Els supervivents transmeten a la seva Descendència els caràcters adaptatius favorables.

El neodarwidisme

O teoria sintètica de l' evolució, neix cap al 1930, De la uníó de la teoria darwinista de la selecció natural amb els coneixements Aportats per la genètica i altres ciències biològiques. Aquesta teoria ha Resultat molt fructífera i és admesa per a la majoria dels científics. Les Diferències hereditàries constitueixen la matèria primera de l' evolució, ja Que la selecció natural actua sobre aquestes diferències. El neodarwinisme Afirma que les mutacions i la selecció natural es complementen entre si, i cap D' aquests 2 processos, per si mateix, no pot donar lloc a un canvi evolutiu.

Evidències. -
Evidència embriològica: Les primeres etapes del desenvolupament Embrionari de molts organismes mostren grans similituds. Aquest fet constitueix Un altre argument a favor de l' existència d' avantpassats comuns. -Evidència Procedent de l' anatomia comprada: Els òrgans homòlegs= En molts animals Podem observar òrgans que tenen un aspecte diferent perquè fan funcions Diferents, però que responen al mateix model d' estructura bàsica. Exemple-braç Humà, ala ocell. Els òrgans vestigials= En moltes espècies existeixen òrgans Homòlegs que no fan cap funció.
Els òrgans anàlegs= Són els que tenen funcions Similars però no presenten cap semblança estructural. Exemple-ales dels Vertebrats. -Evidència paleontològica: L' estudi de les restes fòssils D' éssers vius proporciona evidències sobre la successió d' organismes. Entre Les principals característiques de fòssils representatius destaquen: ·El Descobriment de formes de transició o baules perdudes aporta indicis sobre les Relacions evolutives entre els organismes. ·Les sèries filogèniques permeten Observar modificacions graduals de les estructures dels fòssils. -Evidència Biogeogràfica: L' estudi de la peculiar flora i fauna d' indrets aïllats de La resta del món també ofereix evidències de l' evolució. Existeixen poblacions De mamífers primitius, com ara l' ornitorinc, i altres animals, com els Cangurs, que no es troben a cap altre lloc del planeta. -Evidències Procedents de la biologia molecular: La gran semblança que hi ha entre Algunes proteïnes presents als éssers vius, com per exemple l' hemoglobina, i, També, la similitud que hi ha en els processos fisiològics bàsics de tots els Organismes, com ara la respiració i la fotosíntesi, serien inconcebibles sense Pensar en un origen comú.

Les mutacions, font de la variabilitat

Les mutacions són canvis En el material genètic d' un ésser viu. Constitueixen la matèria primera de l' Evolució, perquè proporcionen nous gens que són l' origen de les diferències Entre individus o variabilitat. Quan les mutacions es produeixen en les cèl·lules que formen els gàmetes, es transmeten a la descendència. Els individus que presenten mutacions s' anomenen mutants.

El paper de la recombinació genètica

Durant la meiosi, la recombinació dels gens, que resulta de l' entrecreuament dels cromosomes homòlegs i la seva distribució a l' atzar, produeix una gran varietat de gàmetes diferents que són una gran font de variabilitat genètica. En la fecundació, la uníó dels gàmetes s' esdevé també a l' atzar, cosa que permet formar una enorme quantitat de genotips, diferents dels que tenen els progenitors.

Selecció natural i variabilitat

Els individus d' una població experimenten mutacions i recombinacions que augmenten la variabilitat entre ells. Algunes mutacions originen modificacions que permeten que l' organisme estigui més ben adaptat al seu ambient, mentre que altres mutacions produeixen variacions perjudicials. Els organismes més ben adaptats al medi són els que es reprodueixen més i, d' aquesta manera, transmeten les mutacions als seus descendents, mentre que el més mal adaptats van desapareixent. La selecció natural preserva les variacions favorables i elimina les desfavorables. La selecció natural no està guiada per cap objectiu. No hi ha variants genètiques millors que altres en sentit absolut, atès que tot depèn de les característiques de l' ambient. El que en un moment és favorable pot ser que no ho sigui en un altre.

L' especiació

És el procés de formació de noves espècies a partir d' un avantpassat comú per mitjà de l' acumulació de petits canvis. L' especiació es pot produir de 2 maneres: -Dues poblacions de la mateixa espècie queden separades geogràficament per alguna barrera, com ara un riu, un braç de mar o una serralada, que n' impedeix l' aparellament lliure. -Dues poblacions de la mateixa espècie no estan separades geogràficament, però hi ha mecanismes d' aïllament que eviten l' intercanvi de gens entre les poblacions.