Les organitzacions internacionals i les institucions supranacionals

La uníó europea es un projecte d’ estats europeus que sorgeix a partir de les males relacions que sempre varen tenir França i Alemanya, i sobretot el problema que sempre havia causat Alemanya, per la seva dominació del continent. Per tant es una solució que es busca per acabar amb Alemanya.

Les relacions entre França i Alemanya sempre havien estat dolentes sobretot a partir del Segle XIX, amb la guerra Franco Alemanya, per un tema de territoris fronterers,

Alsàcia i Lorena, rics amb hulla, carbó, ferro, coure, hacer...Tot s’acaba amb la batalla

de SEDAN, on frança perd la guerra. I Alemanya la humilia. Fa signar la desfeta, la

rendició al palau de versalles, al saló dels miralls, el saló més importat de tota

França. I l’emperador d’Alemanya es proclama emperador en aquell saló, Guillem I.

França, no dirà res però es guardava la venjança. Aprofita els anys de Pau per fer

créixer l’enveja i el rancúnia.

Per altre costat, Alemanya va progressant va industrialitzar-se. Va guanyant-se, i va

creant rivalitats econòmiques a Europa amb Regne Unit, sobretot, i menor mesura

Països Baixos i Rússia. Tot aquest mal rotllo explotarà el 14 de juny de 1914, quan

els hereus de l’Imperi austrohongarès, FRANCESC FERRAN i la seva dona, SOFIA,

son assassinats mentre passen en cotxe a Sarajevo, la capital de la província de

Bòsnia-Hercegovina. Aquesta terra volia independitzar-se de l’Imperi austríac, I havia

creat una organització terrorista que es deia la “MÀ NEGRA”. Un dels militants de 19

anys, Gavrilo Príncep, serà qui assassina als arxiducs, els hereus. L’organització

volia independència i la uníó a Sèrbia, qui pagava la organització.

Llavors Àustria declara la guerra a Sèrbia, Sèrbia a Àustria. Rusia acusa a Àustria de

prepotent, de abusona, i li declara la guerra. Alemanya, amiga de Àustria, declara la

guerra a Rússia i Sèrbia. França, amiga de Rùssia, li declara la guerra a Alemanya i

Àustria, i Regne Unit, amic de França. Li declara la guerra també a Alemanya. És la

Primera Guerra Mundial.

Això s’acaba el 1918,I Alemanya perd .I França demana signar els acords de Pau,al

saló dels miralls de versalles, amb el retorn de les terres que França va perdre a la

guerra Franco prusiana (Amb un nova zona que França agafa, que es el sarre),i

sobretot moltíssims diners de multa (lingots d’or) i Alemanya va sortit de Versalles

molt enfadada i rancuniosa. I això va ser la llavor per a Hitler.

Als anys 30, Alemanya es recupera molt econòmicament, l’estat avança, fa front als

pagaments als seus enemics antics, però no oblida. Mentres l’estat Alemany va ser

governat per forces democràtiques, aquest mal rotllo no va sortit, però quan el partit

nazi guanyi les eleccions, llavors, une de les seves polítiques sera recuperar la gran

Alemanya del sacro Imperi romanogermànic de Carlemany, totes aquelles terres que

parlaven alemany o havien pertangut a Alemanya, “anschluss”. I per tant anava

acompanyat d’una política d’extermini de races i persones amb certes

característiques, (L’estrella de David, El triangle Rosa). Tot això s’acabarà amb el

tractat de Pau que es signaran en els anys 1948-1949. (Conferències de Potsdam

,Teheran, Casablanca, París). En aquestes conferències Alemanya es la perdedora:

Perd molt de territori, molts diners, de nou, però ara els veïns estan molt enfadats.

Es farà un projecte mundial de os mons, un món comunista i un món capitalista,

Europa queda dividida en 2 parts, Alemanya queda dividida en 2 parts (la RFA i la

RDA), i la capital d’Alemanya també es divideix en 2 parts.

Alemanya se l’imposa una condició molt gran mai tindrà exercit ni policia pròpia . Els

alemanys no podran tindre armes , i les forces de seguretat seran estrangeres.

I després de certes experiències dolentes dels anys 40 i 50 ( LA CED-COMUNITAT

EUROPEA DE DEFENSA), EL MINISTRE D’AFERS ESTRANGERS FRANCÈS,

Robert Schuman i el seu subaltern, JEAN Monnet, decideixen impulsar una uníó

d’estats seguint la teoria del “spill-over”, que vol dir, que quan tens un problema és

sempre interessant buscar els punts en comú, i aprofundir-los com un espiral. El

centre de l’espiral serien els punts en comú, i amb el temps i la confiança, el remolí

portaria els altres temes.

Aquest va ser el ‘’discurs oficial’’. Però el discurs real era montar una camisa de força

a Alemanya. Si Alemanya formava part dels Estats Units d’Europa, del parlament

europeu, quan als alemanys els entrés el la gana de ser els amos del món, els altres

estats europeus, votarien en contra d’ells, i llavors els alemanys no podrien mai fer el

que ells volguessin. Però per poder muntar això, s’havia de donar sobirania de les

nacions, i això és un tema sensible.

Seguint la teoría del spill over, la religió, la monarquia o república, les

independències, l’exèrcit i la moneda, eren temes a evitar, perquè són problemàtics.

Quin és el tema que uneix tot el món? Els diners, llavors la donació de sobirania, começaria per temes de diners, per començar el bon rotllo.

Per això, les primeres organitzacions europees son econòmiques: 1952-La Ceca (Comunitat europea del carbó i de l’acer com gestionar de forma mancomunada i

amb economies d’escala els recursos naturals). Va ser tan gran l’exit que va tenir que

donarà a lloc a dues organitzacions més : La Comunitat econòmica Europea (CEE) i

La Comunitat de L’Energia Atòmica. Aquestes dues neixen el 1957, pels tractats de

Roma.

Aquests tractats acorden que la uníó Europea ser un espai de lliure circulació

econòmica de 4 tipus (les 4 llibertats)

1) Llibertat de Treballadors. (Qualsevol treballador europeu -nacional volem dir-pot

treballador a qualsevol lloc de la ue, no necessita permís de res.)

2) Llibertat de Mercaderies. (Tu pots vendre a qualsevol estat ue sense pagar

aranzels.)

3) Llibertat de Capitals. (Tu pots invertir a qualsevol estat UE, sense pagar taxes

aranzelaries bancàries.)

4) Llibertat de Serveis. (Tu pots muntar el teu negoci a qualsevol lloc de la ue

sense necessitat de cap aprovació prèvia.)

Aquestes llibertats es faran per promocionar, desenvolupar l’economia de la UE

després de la Guerra Mundial

La comunitat economica europea va ser un gran èxit, i va donar com a resultat,que

cada cop més ,el club dels estats europeus dos molt gran.I arribem als anys 80 i 90,

que es quan es decideix anar més lluny i fer un Unió política,no solament

economica:Tractat de Maastricht, que es el més important després de Roma, i crea

una especie d’estat units d’Europa,pero en temes molt economics,judicials,una mica

laborals, i poca cosa més. Maastricht s’ha perfeccionat amb tres tractats més:

Lisboa,Niça i Amsterdam. .

Aquesta uníó política la formen 28 estats, amb dos candidats a la integració, que són

Turquia i macedònia del nord.

Els tractats de la uníó estableixen tres símbols:

 La bandera, que és un cercle amb 12 estels, que representen els primers estats

socis, sense tocar-se, amb aquesta idea, “Junts en la diversitat”

 L’himne, que s’acorda que sigue la novena sinfonía de Beethoven, la part l’oda a

l’alegria.

 la moneda, sera l’euro. Substitueix l’antiga moneda que es va fer, com a

experiment, L’Ecu. Recordar que hi ha dos estats que no tenen euro. Regne unit i

Dinamarca.

 El dia d’Europa, que conmemora el día que robert Schuman va sortir i fa fer el

discurs de l’Spill-Over amb Jean Monnet, 9 de Maig de 1950.

2. Institucions de la UE

La uníó europea a partir dels anys 80’s va sofrir una crisi molt forta, provocada per

margaret thatcher, i aquesta situació ha provocat, poc a poc, una integració política

de la uníó europea molt “light”, que ha posat de manifest el fracàs de crear un estats

units d’Europa “purs”, com deia Jean Monnet,‘’sense presidents, sense reis, sense

parlaments estatals i sense tribunal suprems. És coneix com la lluita entre

‘’integraciones’’- més uníó europeu i intergovernamentalistes o estatalistes-menys

uníó europea.

Fruita d’aquesta lluita, tenim unes institucions europees molt ‘’peculiars’’.

Luxemburg, bÈLGICA I ELS PAÏSOS BAIXOS, I TAMBÉ Dinamarca, ALS

ANYS 80 VAREN COMENÇAR A PREOCUPAR-SE DE COM ALEMNYA S’ESTAVA

RECUPERANT ECONÒMICAMENT, I COM EL PARLAMENT EUROPEU, ELS

SEUS EURODIPUTATS NO PINTAVEN MAI RES. ELLS VAREN VOLER, AQUESTS

ESTATS, QUE LA UníÓ EUROPEA NO FOS DEMOGR`FICA SI NO ESTATALISTA,

JA QUE SI EREN DEMOGRÀFICS, SOLAMENT fRANÇA I Alemanya HO

DECIDIRIEN TOT.

Per tant els tres poders no son demogràfics si no una barreja entre demogràfics i

territorials.
Per tant,
Tenim el poder legislatiu, compost per dues institucions, el

Parlament Europeu i el consell de la Uníó i el poder executiu, format per el consell

europeu i la comissió europea. El parlament i la comissió són demogràfics, el consell

de la uníó i el consell europeu són territorials.

Aquesta problemàtica també es viu al tribunal de justícia , els jutges són nomenats

pels estats no pel res democràtics.

Els tres poders a la uníó europea estan molt dividits pel tema dels estats petits , que

ja varem parlar, que el tema demogràfic no el volien acceptar, per això, en compte

unicameralitat, s’ha optat per la bicameralitat i el procediment codecisió, que és un

gran problema.

1) Poder Legislatiu

A. El Parlament europeu es la cambra demogràfica, i es en part, la que té més

pes de decisió. La formen els europarlamentaris, en la jerga d’ells, “MEP”,

membre of the european parlament, i els europarlamentaris són elegits per

sufragi universal directe, lliure i secret ,pels nacionals del estats membre per

un període de 5 anys.Ara són 751 eurodiputats,després del xina, es el mes

gran del mon.La seu a estrasburg, perque es va considerar territoris pels quals

França i Almaya es varen barallar sempre.De fet,schuman era d’Estrasburg,de

pares Alemays,educat en Francès.

El parlament s’encarrega de 1-L’iniciativa legislativa (de fer normes),de fet

és la seva missió,2- Té poder de veto ,no al president de la comissió europea

si no als comissaris,que es vinculant si o no,per persona del parlament (El

president de la comissió el nomena el consell europeu, i el parlament no diu

res, però el comissaris, el president de la comissió els ha de validar al

parlament). La 3 - gran funció d’ell és aprovar els pressupostos de la UE,

conjuntament amb el consell de la uníó, pero la darrera paraula té el

parlament. La funció d’iniciativa legislativa es basa en el procediment de

codecisió : Poden fer normes de la UE tant el parlament europeu com el

consell de la uníó, tots dos, al mateix nivell, la qual cosa pot portar, a vegades,

a normes contradictòries.

Actualment el parlament europeu també es reuneix a Brussel·les, perquè,

operativament, queda més aprop de tot.

B. El Consell De La Uníó

És la cambra territorial, on són representa els ministres dels 28 estats que

formen part de la UE, Hi ha tants consells de la UE, com temes a tractar :

Consell d’educació, consell de joventut, consell d’hisenda, consell de medi

ambient… es presenta el tema i cada estat decideix quin ministre envia.

Normalment es reuneixen dimecres, dijous o divendres, cada 15 dies, i volen

el mateix dia i tornen el mateix dia. Per tant,consells de la Unió com temes a

tractar.La seva funció mes important es la iniciativa legislativ(fer normes),que

la comparteix amb el parlament,també s’encarrega de 2-Donar el vist-i-plau als

pressupostos(però ho acaba decidint el parlament),3-una altra funció es la

política de defensa seguretat comuna ,almenys de coordinar-la o harmonitzar-

la entre les polítiques de defensa dels diferents estats(pro-usa o contra-usa),i

també d’anar coordinats amb “Mister pesc”, i També s’encarrega d’

harmonitzar totes les legislacions estatals (per això), la seva mes habituales la

directa).Té la seu a Brussel·les.

2)

Poder executiu

A. La comissió europea

En teoria, la comissió havia de ser el poder executiu de la uníó, però la

protesta de Luxemburg i Bèlgica, va portar a la creació, d’un segon òrgan, una

mica censor, que serà el consell europeu.

La comissió té l'objectiu durant 5 anys, de portar a cap les normes que

sorgeixen del consell de la uníó i del parlament europeu.

Està formada pel president de la comissió, que el nomena el consell europeu, i

aquest president nomena els comissaris, que s'haurà de validar davant del

parlament del parlament europeu.

Actualment hi ha 26 comissaris amb carteres diferents.

L’actual presidenta o ‘’primera ministra d’Europa’’ e Úrsula VAN Der Leyden .

La figura més important després del president és el comissari d’afers

estrangers o ‘’mister pesc’’, que ara és Josep Borrell, pesc política exterior i de

seguretat comuna , seria com un ministre d’afers estrangers. Té la seu a

Brusel.Les .

B. El Consell Europeues

Es una institución de caire executiu que va sorgir als anys 80 per les protestes

dels estats petits d’Europa, i amb el temps s’ha consolidad com la segona pata

dels poder executiu.La primera es la comusio i la segona el Consell

europeu.Esta format pels caps d’Estat i de govern dels 28 estats de la uníó

europea,tot i que normalment,els caps d’Estat no asisteixen.Es reuneixen dos

cops l’any com a mínim.Com no sabien on reunir-se,es va decidir crear la

figura de president del Consell europeu,que l’ostenta durant 6 mesos un dels

28 estats,i,normalment,uno de les dues reunions es fa sempre en una ciutat

d’aquella presidència, per tant, aquesta presidència és rotatòria , cada sis

mesos , les decisions que es prenen són per majoria , qualificada (¾ parts dels

28).

Els temes que tracta el consell europeu són sempre els més importants.

Aquells relacionats amb integració política , justícia, defensa , fronteres.. El

consell europeu és el censor de la comissió, estableix les línies generals que

la comissió i el parlament podran tractar en els propers 5 anys . I si no li fan

cas , el consell europeu ho tombarà tot al consell de la uníó. Ara, la

presidència és de Bèlgica i s’encarrega d’impulsar la uníó europea en els

temes tradicionalment complicats: integració política ( fi dels estats ) i les

relacions internacionals.

3. El Poder Judicial

A. El tribunal de Justícia de la UE o Tribunal de Luxemburg.És un tribunal que es

situa a Luxemburg, i està format per 28 jutges, un per cada estat, i 11 advocats

generals. Els jutges els nomenen els governs de cada estat, i els nomenen per 3

anys però els poden renovar fins a 6 anys.

En un principi, el tribunal de Luxemburg està dividit en dues parts.Per una banda

el tribunal de justícia,que es polític, i es bastant light,tracta temes relacionats amb

política de la Unió (lleis electorals,drets electorals,ciutadanies…..Dret civil molt

light),mentres que la segona sala,el tribunal general,tracta de temes economics i

de persones (relacionades amb dret europeu-societats i autonoms , sobre tot).

La major part estats europeus estan dintre de dues organitzacions, la ONU i el

consell d’Europa. La ONU té un tribunal a la HAIA, de dret internacional públic ,

mentre que el consell d’Europa , té un tribunal a Estrasburg , que solament legisla

sobre drets humans i medi ambient . Aquests dos tribunals estan per damunt del

tribunal de Luxemburg , en els seus respectius temes.

ALTRES INSTITUCIONS

A. BANC CENTRAL EUROPEU : està situat a la ciutat Frankfurt, s’encarrega de

la gestió de la política monetària i econòmica dels estats . Els estats europeus

no tenen sobirania monetària, i econòmica fins a cert punt , Europe tutoritza

molt les economies ja . Esta dirigit pel president del banc europeu ,

CHRISTINE LAGARDE, i dintre de la política monetària , s’encarrega de la

paritat de l’euro amb la resta de monedes i de posar l’euribor , que és ñ

‘interés de préstec entre els bancs europeus (és un índex important perquè

s’utilitza de guia de préstecs entre els bancs

B. Defensor del poble europeu s'encarrega de defensar a aquells ciutadans que

vegin violats els seus drets adm per qualsevol adm europea per tant accepta

denúncies ciutadanes.

C. Tribunal de Comptes:

És un tribunal que s'encarrega de fiscalitzar els comptes de les institucions

europees a posteriori. Es dediquen a llegir compatibilitats de les institucions de

la UE, i, sobretot, comprovar que els estats s’hagin gastat els diners de forma

correcta.

4. El dret europeu

El dret europeu està per damunt de tots els drets estatals i es compon de 4 normes:

A. El reglament

Es la norma més important que fa el parlament i el consell de la uníó,i

autonòmicament es converteix en llei orgànica per als estats, no es por discutir i

es d’obligat compliment.

B. La Directiva

És una norma que dóna sempre lloc a un resultat tangible, però la UE no diu mai

com ho has de fer, dona als parlaments estatals poder per aconseguir la xiera

numèrica, i posa una data límit : “El 25 d’Agost de 2021 totes les noies de la UE

majors de 25 anys hauran de tenir el batxillerat acabat, i m’enviareu el nom de

totes les dones majors de 25 anys del vostre estat amb el títol acadèmic

aconseguit. Si no ho compleixes seràs multat”.

C. La decisió

Es una norma que fa la ue solament per una persona o una empresa o un estat

determinat.Les decisions solen ser multes normalment.I son d’obligat compliment.

D. La recomanació

Es un pensament a 10 anys o 5 anys vista que fa la ue, no implica cap

complicament, pero es una pista per als estats.Les recomanacions sempre

acabran en una directiva o un reglament:”m’agrada que d’aquí 10 anys no hi

hagués ni un paperet a cap platja de la ue “ m’agradaria que d’aquí a 10 anys no

hi haguessin cap cotxe amb gasoil a la ue”.Sempre comença per la paaula

m’agradaria,i llavors es un “toque”cap on anirem”.

El reglament la directiva i la decisió son vinculants,la recomanació,no.

El tinent d'alcalde , és un regidor del plenari municipal que l'alcalde nomena per

substituir-lo quan es troba mal.Lalt o de vacances, o de baixa per viatges..ETC.

Ha de ser una persona que també ha de formar part de l’equip de govern, és a dir,

un regidor ‘’amb cartera’’.

L’equip de govern o la junta de govern, és un conjunt de regidors del plenari

municipal, que l’alcalde nomena amb una responsabilitat, una cartera, i l’ajuden

en les seves tasques diàries . Seria com el govern del municipi. Els regidors ‘’amb

cartera’’ , tenen responsabilitats (cementiri, via pública , escola…) mentre que els

regidors del plenari, no tenen responsabilitats. La norma diu que els equips de

govern han de ser obligatoris a partir de municipis majors de 5000 habitants , però

és veritat que per raons històriques o si l’ajuntament ho decideix, el poden tenir

també municipis menors.

El municipi no té poder judicial, l’únic poder judicial que té, és el del jutge de

Pau, que tradicionalment o era l’alcalde, o el mestre, o l’advocat.

Per baix dels municipis hi ha entitats locals menors, segons la zona tenen noms

locals : pedania, parròquia, alqueria, són nuclis urbans separats, normalment, que

no han aconseguit la seva independència i, per tant, són més que un barri, però

no arriben a tenir la consideració de municipi : La Mogoda-Santa Perpètua, Sant

Climent de Llobregat (Municipi)
-Viladecans (Pedania), Ciutat Badia (Pedania que

va ser) de barberà, Cerdanyola i Sabadell,Sitges (Municipi)-Les Botigues de

Sitges (Pedania)-Garraf (Pedania), Barcelona (Municipi)-Vallvidrera (Pedania).

Aquells municipis que no arriben a 100 habitants, estats suprimeix el plenari

municipal, i no hi ha regidors.Els veïns son els que es reuneixen cada semana i

voten de forma assembleària per majoria simple,tots els temes que decideixen

cada 4 any.Es una assemblea total.L’alcalde porta totes les carteres.

En els municipis menors de 2000 habitants,l’alcalde també s’encarrega de totes

les carateres,i a vegades té algun regidor que l’ajuda,pero no es la norma.

Les entitats locals menors tenim tres: La comarca,La mancomunitat i l'àrea

Metropolitana:

 La mancomunitat:

Es una figura que sorgeix en zones rurals que no tenen recursos i fan

economies d’escala:Te una idea cooperativa ,paguen una cuota,anual o

mensual ,i amb aquesta ,quota,poden tenir dos o tres serveis que en principi

no tindrien (Temes de treball, D’hospitals-

ambulàncies,taxis,busos,psicòlegs,drogues,i policies)

 La comarca:És una figura territorial que apareix a l’Edat Mitjana (la

vegueria)que agrupa molts municipis i té una funció redistributiva i de suport

als ajuntaments.Esta regid pel consell comarcal,i rep uns diners de la

comunitat autònoma i de la diputació provincial per atendre serveis públics que

dona ( molt pareguts als de la mancomunitat).Si la mancomunitat es

voluntaria,la comarca no,ve per la llei.Pots demanar canvi de comarca o crear-

ne una nova si ho consideres(moíà).

 L’area metropolitana, la llei de els àrees metropolitanes diu que aquells

municipis que puguin.