Les organitzacions internacionals i les institucions supranacionals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,83 KB

 

L’estat:


és el conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i l’activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder s’encarrega de establir lleis, assegurar l’ordre interior i la seguretat d’exterior, dirigir l’economia, receptar impostos, administrar els serveis públics etc.

Territori:

els estats posseeixen un territori sobre el qual estableixen el seu poder. Esta delimitat per fronteres, mes enllà l’estat no te cap poder.

La població:

les persones que viuen al mateix territori d’un estat estan sotmeses al poder i a les lleis que fiquen l’estat: tenen una seria de drets i d’obligacions que afecten per igual a tothom.

El poder:

allò que es caracteritza l’estat es el dret del poder. *Estableixen les lleis fetes al parlament, *batallen per que es compleixin, *manté l’ordre a l’interior i la seguretat a l’exterior, *es el que parla amb els altres països políticament, *recapta els impostos, *dirigeix l’economia, *administra els serveis públics i les infraestructures i equipaments col•lectius.

La constitució:

és el conjunt de lleis fonamentals que determina la forma de govern, estableix els drets i els deures dels ciutadans i defineix les institucions i el funcionament de l’Estat.

Administració de l’estat:


Funcionaris de carrera:

formen la major part dels treballadors de l’administració i ocupa el seu lloc mitjançant un examen.

Un estat democràtic:

és quan els ciutadans participen en les tasques del govern.

Democràcia directa:

és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o per mitja d’un referèndum, prenen decisions.

Democracia representativa:

és representativa quan els ciutadans designen per mitja d’eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom.

Les eleccions:

per que les eleccions siguin democràtiques han de ser *
lliures, de manera que tots els ciutadans s’hi puguin presentar com a candidats.*ser plurals, es a dir, han de presentar diverses opcions als electors.*

Ferse per sufragi universal:

que han de participar com electors tots els ciutadans majors d’edat, sense cap tipus de discriminació per raó econòmica o de sexe.*

Ser periodiques:

de manera que els elegits s’han de sotmetre a noves eleccions cada cert temps per comprovar si mantenen la confiança de la ciutedania.

Els programes polítics:

són aquells objectius que través dels candidats presenten.

La divisió de poders:


poder legislatiu pertany en el parlament que ell elabora les lleis.

Poder executiu:

pertany al govern que reglamenta i executa les lleis.

Poder judicial:

pertany en els tribunals i apliquen les lleis.

Monarquies parlamentaries:

És un tipus d’Estat democratic en que la màxima autoritat és el rei, però la sobirania la té el poble. El rei regna però no governa.

República parlamentaria:

en una república parlamentaria el cap de l’Estat és el president de la República, elegit per la ciutadania.

Estat liberal:

en un estat liberal procura no interferir en l’economia de les empreses ni en les relacions socials.

Estat social:

defensa la necessitat d’intervenir en alguns àmbits econòmics i socials.

Estat centralista

Un estat centralista es aquell on es prenen les decisions que afecten les regions en el govern central.

Estatdescentralitzat:

un estat descentralitzat es aquell on es prenen les decisions no necessàriament alt govern central.

Monarquia absoluta:

és aquella en què el rei concentra tot el poder o elegeix directament les persones que han d’exercir aquestes funcions en nom d’ell.

Dictadura:

És un règim el qual una perona, amb el supoer d’un partit polític, in grup ètnic o l’exèrcit, governa amb un poder absolut.

Multilateralisme:

el multilateralisme esta basat en l’establiment d’acords entre diferents potències polítiques.

Areas desenvolupades del mon:

canadà, Estats Units japó, i la Unió Europea.

Paisos en desenvolupament:

com la xina, Índia i Corea del sud en que ells tenen mà d’obra barata, escasses normatives ambiantals, governs forts.

La globalització de l’economia:

perquè els capitals flueixin d’un país a un altre, sense fronteres, i configuren aixi unes finanses globals.

Estat local o regional:

és aquell territori que té una activitat econòmica ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferanciada.

Tipus de regions:


poden ser nacions sense estat, regions consolidades o diferenciades, i grans àrees urbanes o ciutats globals.

La subsidiarietat:

és un principi pel qual les institucions més pròximes a la ciutadania prenen determinades decisions. Ha estat aplicada per alguns estats davant la demanda de cotes de poder per part se les entitats locals i regionals

.Algunes de les funcions de l’estat actual:

son *coordinar les regions i les ciutats que integren el seu territori, perquè distribueixen competències i riqueses i asseguren el compliment de les lleis i la igualtat de drets i deures. *Que garanteixen la creació i el manteniment de les infraestructures bàsiques.*coordinar la lluita contra el terrorisme mundial.

Les relacions entre estats

Es firmen tractats , convenis i declaracions internacionals de drets.*es creen organismes supraestatals, és a dir, organitzacions internacionals o supranacionals.

Tractats i convenis internacionals:

firmats pes estats sobre les matèries més diverses.

Declaracions internacionals de drets:

h¡entre les declaracions universals destaquen la declaració universal dels drets humans, la declaració dels drets, dels infants, la declaració sobre l’eliminació de la discriminació de la dona.

Organitzacions suprenacionals



son creades per resoldre de manera conjunta o coordinada els problemes que ha generat la multiplicació de les relacions internacionals.Algunes organitzacions supranacionals d’àmbit mundial, Nacions unides ONU, organització mundial del comerç OMC.Àmbit continental o regional, la uníó europea UE i la lliga arab.

OPEP:

organització de països exportadors de petroli. Va ser creada duran 1960.

ONU:

l’organització de les nacions unides és la més gran i més important de les organitzacions supranacionals. Els objectiusde l’ONUson: *mantanir la Pau i la seguratat internaciona.*fomentar entre les nacions relacions d’amistat, basant-se en el respecte al principi de la igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles.*cooperar en la solució dels problemes internacionals de tipus econòmic, social, cultural i humanitari.*desenvolupar i estimular el respecte als drets humans.

Organitzacions dependents de l’ONU:

es van anar creant unes altres organitzacions, amb finalitat de desenvolupar objectius concrets.Com UNICEF:
Fons internacional de les nacions unides per a la infància, creada per protegir la infància i la juventut.

UNESCO:

organització de les nacions unides per a l’educació, la ciència i la cultura. Que té com a objectiu assolir la Pau i el ben estar social a través de la cultura.

Les ONG:

anomenem ONG al les organitzacions no governamentals, les entitats privades que no depenen dels governs i que, en principi, són independents dels estats i dels partits polítics. La primera ONG va sorgir l’any 1950.
paper de les ONG en la societat actual:
en la societat actual, les ONG deuen a terma un paper essencial perque satisfan les necessitats


Les ONG com a xarxas internacionals



n’hi ha que es dediquen a accions humanitàries.
En aquest grup si situen ka creu roja internacional, acció contra la fam, intermon.Oxfam i metges sense fronteres.

Drets humans:

unes ONG denuncien els drets humans i denuncien els llocs o no son respectats. Per exemple Amnistia internacional.

Protecció de la natura i la denúncia de la destrucció del medi ambient

Greenpeac, WWWF( world wild fund) són les ONG més conegudes.

Entradas relacionadas: