Organitzacions i Institucions Internacionals

Organitzacions Internacionals

Són les que inclouen membres de dos o més països que busquen una cooperació política, econòmica o d'altre tipus. Hi ha dos tipus:

Organitzacions Internacionals Públiques (o intergovernamentals)

En les quals els membres són Estats sobirans. Exemple: l'Organització de les Nacions Unides (ONU), l'objectiu de la qual és vetllar per l'equilibri mundial i solucionar els conflictes polítics, socials i territorials.

Organitzacions Internacionals Privades (o no governamentals, les ONG)

S'enfoquen més cap a qüestions mundials, però en àmbits particulars. Exemples: Creu Roja, Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, Intermón Oxfam. Són entitats que, en principi, no depenen de cap institució estatal ni pertanyen a grups polítics, són associacions independents que actuen de manera voluntària per algun problema com la fam, la destrucció de la natura, la denúncia de les desigualtats, els dèficits de serveis i equipaments.

Organitzacions Internacionals de Cooperació Política i Militar

Integració política entre diferents Estats membres: Organització d'Estats Americans (OEA), Unió Africana (UA), Lliga Àrab o Sistema d'Integració Centreamericà. A vegades orientades a aspectes específics com la defensa dels drets humans (Consell d'Europa) o la cooperació entre entitats polítiques (Comunitat d'Estats Independents, CEI).

Altres destinades a la seguretat i cooperació militar (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, OSCE). L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) funciona partint d'uns principis de cooperació militar enfront del bloc comunista.

Espanya forma part del Consell d'Europa i de l'OSCE, i és observador permanent de l'OEA i membre de l'OTAN (1982).

Organitzacions Globalitzadores i Antiglobalitzadores

El Fons Monetari Internacional (FMI), l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el Grup G7+1 són lobbies o estructures organitzatives que els països centrals i del nord utilitzen com a àmbits de decisió i de pressió en defensa i imposició dels seus propis interessos econòmics i polítics. Aquestes comporten processos de globalització i mundialització.

L'Organització Mundial del Comerç (OMC) gira entorn de l'harmonització dels mercats, els acords i els intercanvis comercials, però molts països denuncien que les seves pràctiques només afavoreixen els interessos d'uns quants.

Espanya forma part de l'FMI, de l'OCDE, l'OMC i participa en els debats del G20 (2008).

Organitzacions Antiglobalitzadores o Altermundistes

Integrades sovint per ONG, ja que moltes critiquen la manca de transparència i de participació ciutadana del procés d'integració econòmica global dirigit per l'OMC, l'FMI i el Banc Mundial, i la insostenibilitat del sistema capitalista que beneficia les empreses transnacionals i els individus amb més poder adquisitiu.

El Fòrum Social Mundial o el Fòrum Social Europeu són reunions periòdiques d'individus i col·lectius que pensen que és possible una altra forma de globalització, que és necessari un millor repartiment de la riquesa i del benestar.

Institucions Supranacionals

Redueixen la centralitat dels Estats membres. A través d'un procés d'autoregulació i de cessió de competències, aquestes organitzacions disminueixen, fins a cert punt, la sobirania individual de cada Estat a favor dels interessos col·lectius, i dipositen aquesta sobirania en una institució amb caràcter supranacional.

La Unió Europea (UE)

Té el seu propi parlament i sistema judicial, i decideix l'admissió de nous membres. Crea un espai polític, financer, econòmic i social comú en el qual les mercaderies, els serveis, les persones i la informació circulen lliurement gràcies a una legislació i a uns mecanismes financers propis, com també a través d'una política coordinada.

Institucions Principals:

• Consell Europeu: Màxim òrgan polític de la UE. Compost pels caps d'Estat i pel president de la Comissió Europea. Encarregat de definir les orientacions polítiques i les prioritats generals de la UE.
• Parlament Europeu: Representa els ciutadans i les ciutadanes europeus. Els seus membres (eurodiputats) són elegits per sufragi universal. Exerceix la funció legislativa: fer i reformar lleis i aprovar els pressupostos de la UE. Controla el Consell i la Comissió.
• Consell de la UE: Representa el govern dels estats membres. Format per un ministre de cada Estat. Funcions: aprova lleis, a vegades legisla en comú amb el Parlament Europeu (codecisió) i aprova el pressupost.
• Comissió Europea: Exerceix la funció executiva. Funcions: garantir el compliment de les normatives de la UE, proposa textos de llei que presenta al Parlament i al Consell, controla el compliment d'acords i tractats, elabora els pressupostos per al Parlament i el Consell. Formada pel president i els comissaris elegits pels Estats membres per a quatre anys.
• Tribunal de Justícia: Exerceix la funció judicial: garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Format per un jutge de cada país membre. Atén els ciutadans i les institucions comunitàries que ho necessitin.
• Tribunal de Comptes: Comprova que el pressupost de la UE s'executa correctament i que els ingressos i despeses de la UE són legals i clars. Garanteix una gestió financera correcta.

Òrgans de la UE (s'ocupen d'àmbits concrets)

Òrgans Consultius:

• Comitè Econòmic i Social Europeu (representa la societat civil organitzada com sindicats, empresaris, consumidors)
• Comitè de les Regions (representa les autoritats regionals i locals)

Òrgans Financers:

• Banc Europeu d'Inversions (fa préstecs a llarg termini, però no subvencions)
• Fons Europeu d'Inversions (ajuda les empreses petites)
• Banc Central Europeu (responsable de la política monetària europea)

Òrgans Especialitzats:

• Defensor del Poble Europeu (actua com a intermediari entre el ciutadà i les autoritats de la UE)