Organitzacions i avaluació socioeducativa

CAYE

Cami excel·lència: orientem cap als resultats i usuari, constants objectius, implica persones, millora continuada.

Teories de les organitzacions

Organitzacions com a estructures: només té en compte l’estructura de l’empresa i com s’organitza. Organitzacions comportamentals: les condicions en les que treballen generen canvis. Sous, condicions, horari. Té en compte la persona. Organitzacions situacionals: l’entorn, va canviant segons el context en el que es troba.

Sistemes oberts i tancats

Sistema obert: conjunt de parts en constant interacció i interdependència. Es orientat a determinats propòsits. Comportament probabilístic, l’estructura pot canviar, estat ferm. Sistema tancat: tenen poques entrades i sortides en relació amb el context. No interaccionen amb altres agents físics i estan aïllats de variables externes. Són deterministes i no probabilístics.

Particularitats de les organitzacions socioeducatives

• Activitats associades
• Dimensions
• Ingressos a públics b vendes de béns i serveis c donacions d quotes ee caixa B.
• Vinculació públic-privada i inscripcions registrals.

Organitzacions de serveis socials

Poden ser: 1. Públiques o privades (segons origen) i iniciativa social o mercantil (segons objectiu)

Entitats públiques

Entitats públiques: Administracions públiques locals (ajuntament), autonòmiques i Administració central.

Entitats privades d'iniciativa social

Entitats privades d'iniciativa social: Són fundacions, associacions, organitzacions de serveis socials cooperatives, organitzacions de voluntariat i altres entitats i institucions sense ànim de lucre que ofereixen serveis socials. Entitats privades d'iniciativa mercantil: Són persones jurídiques i altres entitats privades amb ànim de lucre i qualsevol forma de societat reconeguda per la legislació mercantil que ofereixen serveis socials

Cooperativa: empreses gestionades democràticament pels seus socis. Adhesió voluntària, participació econòmica, gestió democràtica, interès comunitari. Cooperativa social: Empresa econòmica amb interès social, administració democràticament, OSAL

Models d'organització

• Jeràrquic lineal: agilitat en la presa de decisions, rapidesa, autoritat clara, disciplina fàcil de controlar - Rigidesa, dependència per persones clau, saturació de directius
• Jeràrquic funcional: especialització, eficiència, repartiment de tasques - Responsabilitat difuminada, petició del comandament confusió d’ordres, tensions entre comandaments
• Comitès: objectivitat, repartiment de la responsabilitat, aprofitament màxim del coneixement, democratització - Lentitud, responsabilitat difuminada.
• Assambleari: democràcia màxima, distribució equitativa de responsabilitats, aprenentatge organitzatiu - Lentitud, inoperativitat i incoherència estratègica.
• RSC: manera de dirigir les organitzacions que es fonamenta en la gestió dels impactes que la seva generen sobre els seus clients, treballadors, etc. Plantejament ètic i de manera voluntària i no aspiren a extreure un profit immediat.

Avaluació socioeducativa

Inputs: el que s'inverteix en el programa i recursos. Outputs: en què consisteix (activitats i participació) Outcomes: resultats i impacte poden ser a curt, mig i llarg termini.

Preguntes d'avaluació:

• Pertinença: ajustament del programa a les necessitats.
• Eficàcia: resultats aconseguits respecte els previstos.
• Eficiència: relació entre cost i benefici.
• Coherència: sostenibilitat, manteniment dels efectes del programa.
• Valor afegit: efectes positius no relacionats amb els objectius.

Si la cultura organitzativa s'implica en l'autoreflexió i autoavaluació, en l'aprenentatge basat en la recollida d'evidències, promou l'experimentació al canvi i la publicitat de la informació sobre la seva actuació generant cultura avaluativa.

Dimensions de l'avaluació

Disseny: qualitat del programa, adequació als destinataris i situació de partida. Desenvolupament: com s'està duent a terme el projecte. Resultat: nivell d'assoliment d'objectius, resultats aconseguits i impacte.

Tipologies d'indicadors

Recursos: mesuren inputs. Entorn: mesuren condicions d'elements externs. Actuació: mesuren resultats aconseguits amb actuacions. Percepció: com han valorat la ciutadania les actuacions. Impacte: outputs, volum de serveis oferts.

Valor de referència: valor concret que es vol que l'indicador tingui per garantir l'objectiu. Més d'un 50%...

Metodologia, mètode i tècnica

Metodologia: resultat qualitatiu, quantitatiu o mixt. Mètode: passos que hem de seguir per obtenir la metodologia. Tècnica: instrument sense resposta.

Models d'avaluació

• Tecnològic: proporcionar administratius info i et donen un punt tècnic.
• Cultural: professionals que treballen dia a dia, revisió interna de l'equip. Prenen decisions.
• Sociocrític: satisfacció dels participants i depenen del grau es prenen decisions o altres.

Avaluació externa, interna i institucional

Avaluació externa: ho fan de fora (producció, eficàcia, rendiment de comptes) i interna propis professionals (millora, comprensió dels fets per resoldre problemes socials). Avaluació institucional: les dues.

Avaluació participativa

Principals característiques:

1. Participació de tota la població.
2. Treball en equip.
3. Contemplen opinions.
4. Comperteixen experiència, democràtica.

Agents que participen: donar protagonisme, figura facilitadora, empoderament. Hi ha d'haver un rol professional.

Avantatges: transformar opinions en millores, aprenentatge mutu, procés democràtic, adequació del context, eina d'empoderament ciutadà, presa de consciència de les problemàtiques. Desavantatges: no tothom s'implica igual, incloure processos de participació en altres àmbits, procés llarg, falta de coneixement científic, es basa en la subjectivitat.