Organització Política: Estats, Sobirania, Sistemes i Poders

Poble

(Conjunt de persones) Societat que comparteix territori, lligams culturals (cultura comuna: tradicions, literatura, etc.), governants i institucions polítiques.

País

Territori on viu un poble.

Nació

És un poble que viu en un territori històricament.

Requisit per a la Sobirania Nacional

Separació de poders.

Funció d'un Sistema Polític

Per aplicar i vigilar les normes o lleis perquè no siguin vulnerades.

Creació d'un Sistema Polític

Ideologia política: Són les idees que té una persona sobre l'estat, és a dir, si es prefereix república o monarquia, sobre el sistema econòmic, sobre els drets dels ciutadans.

Factors que Influeixen en la Ideologia

De la manera d'entendre i veure el món que té cada persona. Depèn de la cultura on t'has educat, de l'ambient que t'envolta, de les creences, dels valors, idees,...

Societat Civil

Una societat formada per sindicats, gremios o associacions de veïns juntament amb les associacions de caràcter humanitari o social i les associacions de lleure, que defensa els interessos dels seus associats, sigui actuant pel seu compte per resoldre una necessitat, sigui pressionant altres sectors, com els empresaris o l'administració.

Models d'Estat

Segons la Sobirania:

• Estat democràtic: Hi ha sobirania nacional: la capacitat de decidir la té tota la població. Es decideix amb les eleccions. Els governants són escollits durant un període de temps determinat.
• Estat totalitari: La sobirania la té una elit: en una dictadura la capacitat de decidir està en una minoria de gent, que tenen privilegis. En un estat totalitari es retallen les llibertats públiques: no hi ha llibertat d'expressió, de premsa, de vot, etc.

Segons l'Organització Territorial:

• Estat unitari: Té un centre de poder polític únic (el govern central), és un estat centralitzat, i està dividit en territoris: províncies o regions: no tenen sobirania pròpia, perquè els seus caps no són escollits directament pels ciutadans. Per ex. França.
• Estat federal: Unió de diferents territoris sota una mateixa constitució. Té competències en política exterior, exèrcit, moneda, etc. P.ex. EEUU, Alemanya, Índia.
• Confederació: Unió d'estats que s'uneixen per uns interessos comuns. Els estats membres tenen més independència que un estat federal.
• Estat de les autonomies: Estat a mig camí entre l'estat unitari i l'estat federal. No és federal perquè les comunitats autònomes no són estats independents. El govern central decideix unes polítiques determinades, i les comunitats autònomes tenen competències transferides. (Generalitat: sanitat, transport, educació,...)

Segons el Cap d'Estat:

És la màxima autoritat d'un estat.

• A les repúbliques és un president, escollit en unes eleccions pels ciutadans per un període determinat de temps.
• A les monarquies és un rei o reina que té un càrrec hereditari o vitalici.
• Monarquia constitucional o parlamentària (democràtica): els ciutadans voten el cap de govern però no el cap d'estat. El rei té el poder limitat que representa l'estat.
• Monarquia absoluta: el rei té tota la sobirania (Aràbia Saudita).

Els 3 Poders d'un Estat

• Legislatiu: És el que aprova les lleis i controla el poder executiu, és a dir, el govern que ha d'aplicar les lleis. L'exerceixen els parlaments, formats per diputats. Les cambres són el Congrés de Diputats i el Senat.
• Executiu: És exercit pel govern d'un estat. És el responsable d'organitzar la vida del país per mitjà de l'aplicació de les lleis. És presidit per un cap de govern o 1er ministre, i s'estructura en forma de ministeris o departaments.
• Judicial: El tenen els tribunals de justícia. Té la responsabilitat de vetllar pel compliment de les lleis de l'estat. Hi intervé un Tribunal Suprem.

Partits Polítics

Són agrupacions de ciutadans que comparteixen els mateixos principis d'ideologia política.

• Partits conservadors: Són partidaris dels valors tradicionals, és a dir, volen conservar el sistema d'organització de l'estat. (partits de dreta)
• Partits progressistes: Defensen els treballadors i les classes humils enfront de la classe benestant. (esquerra)
• Partits de centre: Fan una acció política de conciliació entre els valors que consideren més positius de l'esquerra, normalment els aspectes més moderats de totes dues línies, evitant les posicions extremes que poden defensar alguns sectors de dreta o esquerra. (centredreta, centreesquerra)