L'Organització Política: De l'ONU a la Generalitat

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'objectiu principal de l'ONU és evitar noves guerres i contribuir a la igualtat i lliure determinació dels pobles. Les quotes són proporcionals al poder econòmic dels països; el novè lloc ocupat per Espanya implica una major responsabilitat internacional.

Principals organismes de l'ONU

• Assemblea General: Un vot per país, amb una delegació màxima de 5 representants. Es reuneix durant 3 mesos i les decisions normals es prenen per majoria simple. Ha de votar l'admissió de nous membres i recomanacions de pau.
• Consell de Seguretat: Format per 15 membres. Hi ha 5 representants permanents amb dret a vet. Els altres 10 s'escullen per 2 anys, renovant-ne 5 cada any. Està assessorat per diversos comitès, com el Comitè Militar (caps d'estat major dels 5 membres permanents).
• Secretari General: Escollit per l'Assemblea General per un període de 5 anys, a proposta del Consell de Seguretat. Executa les resolucions de l'Assemblea i el Consell, i exerceix funcions de representació i conciliació.
• Tribunal Internacional de Justícia: Amb seu a la Haia, compta amb 15 jutges escollits per l'Assemblea i el Consell per un mandat de 9 anys.
• Consell Econòmic i Social (ECOSOC): Format per 54 membres amb seus a Nova York i Ginebra. Promou les llibertats fonamentals i compta amb comissions d'estadística, població, desenvolupament social, drets humans, situació de la dona i narcòtics.

Hi ha diversos organismes col·legiats que executen les decisions de l'ONU, com ara la UNICEF i la UNESCO.

Els Estats i l'organització política

Els estats tenen el seu origen darrer en les tendències socials de l'ésser humà. Es pot definir Estat com l'organització política que administra un territori determinat, inclosa la seva població humana i tots els seus recursos.

Origen i tipus d'estats

Els orígens concrets dels estats són diversos: fundació, conquesta, herència, divisió, reunió d'estats, independència o emancipació. Tenen valor legal quan són reconeguts per la comunitat internacional. No s'han de confondre amb el govern, que és l'òrgan principal de gestió d'un estat. Un cop reconeguts, tenen dret a ser escoltats, a presentar demandes, a tenir representació diplomàtica i a que es respecti la seva independència.

Classificació segons la gestió territorial

• Simples: Unitaris i centralitzats, amb un sol govern.
• Compostos: Amb diversos governs locals i un òrgan de coordinació (unions, federacions i confederacions).

Classificació segons la sobirania

• Sobirans: Totalment independents.
• Protectorats: Independents però sota tutela exterior.
• Colònies: Sense independència.

La gestió del territori requereix una divisió en entitats de mida petita: regions, províncies, comtats, etc., regits pels poders locals.

Diplomàcia i mitjans de l'Estat

L'habilitat diplomàtica en les relacions exteriors és fonamental. La diplomàcia empra:

• Representacions: Ambaixades, consolats i legacions.
• Element humà: Ambaixadors, legats, heralds i enviats especials.

Per mantenir la seva imatge externa i interna i complir les seves funcions, l'estat compta amb diversos mitjans: exèrcit, sistema educatiu i administració.

Nació, nacionalisme i sistemes de govern

Una nació la formen persones que comparteixen elements culturals i/o històrics i desitgen seguir units. Hi ha moltes nacions que no s'identifiquen amb un estat (gitanos, kurds) i molts estats plurinacionals o multiètnics que no sempre donen un tracte igualitari. El nacionalisme i el regionalisme impliquen el sentiment de pertinença a una nació i la creença en el seu dret a l'autodeterminació, cosa que pot portar a l'independentisme o a l'autonomia (com la de la Constitució Espanyola de 1978).

Democràcia vs. Dictadura

En una democràcia, els ciutadans participen en el govern triant representants als parlaments i consells municipals. També es participa en col·lectius com la família, l'escola o l'associació esportiva, superant l'autoritarisme i la confrontació.

En una dictadura o sistema totalitari, no es respecten els drets humans, sovint no hi ha divisió de poders ni eleccions lliures, i el poder es concentra en una persona o grup.

Els partits polítics canalitzen les ideologies i fan propostes de gestió. Mitjançant les eleccions, els ciutadans majors de 18 anys decideixen qui governarà mitjançant un vot personal i secret.

L'organització política de Catalunya i Espanya

L'any 1971, l'Assemblea de Catalunya va demanar el reconeixement nacional i el dret a escollir el futur polític. La Constitució Espanyola de 1978 va reconèixer el dret a l'autonomia.

La Generalitat de Catalunya

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya defineix les institucions de govern de la Generalitat:

• Parlament: Format per 135 membres. Legisla, aprova pressupostos i controla el govern.
• Presidència: Màxim representant de l'Estat a Catalunya i cap del Consell Executiu.
• Consell Executiu: Format pels consellers.
• Altres òrgans: Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes i Sindicatura de Greuges.

Competències i finançament

La Generalitat té competències exclusives en dret català, cultura, patrimoni, urbanisme, turisme i ensenyament, entre d'altres. També actua en la regulació del crèdit, banca, energia i medi ambient. Els seus ingressos provenen majoritàriament de l'Estat, tot i que pot establir taxes, impostos i emetre deute públic.