L'organització política d'Espanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,13 KB

 

1. EL SISTEMA DEMOCRÀTIC ESPANYOL

Espanya és un Estat democràtic que es fonamenta en el constitucionalisme (sistema polític regulat per un text constitucional) i el parlamentarisme (sistema polític en el qual el poder legislatiu és confiat al Parlament, davant del qual és responsable el Govern).

La Constitució del 1978 , és la llei Fonamental de l’Estat que  regula l’acció De govern i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols. Defineix :

Espanya és un estat social i democràtic de dret, Que propugna com a valors superiors del seu sistema de lleis la llibertat, la Justícia, la igualtat i el pluralisme polític .(art.1)

La sobirania Nacional resideix en el poble espanyol, aquesta afirmació implica que El poder resideix en els ciutadans i les ciutadanes

S’organitza en una monarquia parlamentària:
On el Rei és el cap d’Estat (regna però no governa) i té la representativitat De  l’Estat a l’interior i a l’exterior i Modera el funcionament de les institucions de l’Estat. Les Corts Generals (Parlament) tenen el poder polític, màxima expressió de la sobirania Popular.

Constitució Española:

-Article 1

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic De Dret,

que propugna com a valors superiors del seu ordenament Jurídic la

llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme Polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, Del qual

emanen els poders de l’Estat.

3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia Parlamentària

-Artículo 92

Las Decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a Referéndum consultivo de todos los ciudadanos.

El Referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el Congreso de los Diputados.

Una Ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas Modalidades de referéndum previstas en esta Constitución

A Les democràcies contemporànies la forma de participació de la ciutadania en els Afers públics és a través dels partits polítics, que tenen com a Funció la canalització de les diferents orientacions ideològiques de La població, fent-se ressò de les preocupacions econòmiques i socials dels Ciutadans i a partir d’aquestes fer propostes de gestió i planificació del Territori i de la societat.

1.1 Sistema electoral i eleccions a Espanya:

Els ciutadans espanyols participen en diferents Convocatòries electorals per escollir als seus representants en quatre nivells Territorials d’administració pública:

Parlament Europeu


: s’escullen 751 diputats  repartits en diferents partits Polítics. (Circumscripció electoral és Espanya)

Corts Generals


: s’escullen els membres del Congrés de Diputats (350 diputats)
I el Senat (266 senadors)
. XI legislatura. 13 /01/2016. ( Circumscripció electoral és la província)

Parlaments autonòmics


: Catalunya  té 135 Diputats a l’actual legislatura (XI legislatura. 26/09/2015). ( Circumscripció electoral és la província)

Ajuntaments:


eleccions locals o municipals. ( circumscripció Electoral és el municipi)

Altres formes de participació:

Referèndum


: Consulta popular per decidir sobre aspectes socials, polítics, econòmics o D’altres tipus, que tinguin un transcendència important. A Espanya l’últim Referèndum es va fer l’any 1986 sobre l’entrada a l’OTAN (Sí: 52,4%; No: 39,83%; Nuls 7,63%, Abstenció: 40,3%)

1.2 Sistema electoral

La legislació que regula els processos electorals a Espanya ve marcada per la Constitució del 1978 i per les Diferents lleis orgàniques que la desenvolupen ( Llei orgànica 5/1985 i Llei orgànica 2/2011).

Els elements que recull aquest sistema i que destaquem Són els següents:

-La circumscripció Electoral *
és la província.

-El Congrés, triat cada quatre anys està format per 350 diputats:

-a cada Província li correspon un mínim de 2 diputats

-a Les  ciutats autònomes de Ceuta i Melilla Els correspon 1 diputat

-els 248 Diputats restants es distribueixen en funció de la població.

-Per Accedir a la representació parlamentària s’han d’obtenir almenys el 3% dels Vots vàlids emesos en una circumscripció. La barrera electoral

-Els Representants s'assignaran en funció de la llei D’hondt.

-El Sistema electoral espanyol és un sistema que podem anomenar sistema Proporcional

Circumscripció electoral:


és el conjunt d’electors sobre el qual es duen a terme Les diverses operacions electorals ( cens, escrutini i atribució d’escons)

Llei D`Hondt

Víctor d’Hondt va ser un jurista i matemàtic belga. El 1878 va Descriure un sistema d’assignació d’escons que és el que s’utilitza a Espanya En la majoria de les convocatòries electorals.

La idea matemàtica és la Següent: a mesura que es van repartint els escons, el nombre d’escons obtinguts Per cada partit és proporcional al nombre de vots assolits.

També s’utilitza a Àustria, Finlàndia, Israel, Holanda o Polònia, així com en les eleccions al Parlament Europeu.

Proporcional vs. Majoritari

Al sistema Proporcional el nombre d’escons es reparteix aproximadament de manera Proporcional al nombre de vots que els grups polítics o els candidats obtenen a Cada circumscripció.

Avantatges:


permet La representació dels grups minoritaris,

Inconvenients:


  dificulta  La formació i l’estabilitat dels governs si ningú obté la Majoria absoluta . Sovint s’han de fer coalicions o pactes de govern entre Partits.

El Sistema electoral que s’utilitza en les eleccions generals a Espanya, al Parlament de Catalunya i a Italià es pot considerar de tipus proporcional.

Al sistema majoritari tots els escons corresponents A una circumscripció s’atorguen al partit o candidat amb més vots.

Afavoreix les grans formacions polítiques  i tendeix al bipartidisme.

Avantatges: formació de governs estables.

Inconvenients:  Perjudica les opcions minoritàries.

Exemples: USA, Regne Unit, França

ILP (Iniciativa Legislativa Popular


):

És la potestat per la Qual una petició de la ciutadania, firmada per un nombre mínim de ciutadans o Votants registrats, pot obligar realitzar una votació pública (plebiscit) sobre Una proposta d’una llei, esmena constitucional, reforma d’una llei o ordenança, Pot obligar a la votació d’una proposta de llei a l’assemblea legislativa.

1.3 Organització política

La divisió de poders és un dels principis bàsics de la Democràcia espanyola reconegut a la Constitució del 1978: executiu, legislatiu I judicial.

Poder legislatiu

A Espanya el Parlament és la institució que Té aquest poder i rep el nom de Corts Generals.
Aquestes són de
 caràcter bicameral, formades per dues cambres: El Congrés dels Diputats i el Senat.

-Congrés de Diputats (Cambra Baixa

): reuneix els representants dels ciutadans. Discuteix, Aprova, deroga les lleis i aprova els pressupostos generals de l’Estat.

Els seus membres són escollits per sufragi universal cada Quatre anys, mitjançant eleccions legislatives. A aquestes eleccions hi poden Participar tots els partits polítics, que es disputen els 350 escons de Què consta el Congrés.

Cada província espanyola elegeix un mínim De dos diputats (1 Ceuta i 1 Melilla) més els 248 restants es distribueixen Proporcionalment a la població que tingui.

-Senat (Cambra alta)

Es tracta d’una cambra de representació Territorial, la seva funció principal és la de revisar les propostes Legislatives que han passat pel Congrés de Diputats. Pot modificar o vetar El contingut de les lleis, però al final és el Congrés el qui les aprova Definitivament. També està facultat per autoritzar o denegar la ratificació Dels tractats internacionals.

Per la formació del Senat, cada comunitat autònoma designa Un senador, i un altre més per cada milió d’habitants del territori autonòmic. Els membres del Senat s’escullen mitjançant llistes obertes, és a dir Els electors escullen tres noms dels que apareixen a les llistes. Els més Votats seran els representants escollits.

El Poder executiu

El Govern, format pel president i els ministres, és el poder executiu.

S’ocupa De dirigir la política de l’Estat, administrar-ne els recursos, establir la Defensa nacional i les relacions exteriors. També executa lleis i promulga Decrets.

L’executiu Ha de retre comptes davant del Congrés dels Diputats, que el controla i el Regula en nom del poble. El parlament pot provocar una moció de censura retirant La confiança al Govern. Aquest procediment ha de comptar amb una majoria de Diputats i tenir una alternativa a la presidencia.

La moció De confiança la presenta el President del Govern la presenta el mateix President.

El poder judicial

El Consell General del Poder Judicial és el màxim òrgan  de govern de jutges i magistrats. El formen el seu president ( que ho és també del Tribunal Suprem), nomenat pel Rei  a proposta del CGOJ, i vint Membres ( vocals), designats per les corts per a un període de cinc anys.

La seva funció principal és la de garantir la Independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial respecte Als altres poder de l’Estat.

La gestió dels recursos materials i personals del sistema Judicial correspon al Ministeri de Justícia o a les comunitats autònomes que Hagin assumit les competències de Justícia.

El Defensor del Poble

És una institució Designada per les Corts que té com a missió protegir i defensar els drets Fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans davant l’activitat de L’Administració pública. Controla que aquesta serveixi els interessos generals Amb objectivitat i amb submissió plena a la llei. (Rafael Ribó. Defensor del Poble de Catalunya)

Entradas relacionadas: