Organització de les Nacions Unides i l'organització política dels Estats

Organització de les Nacions Unides

- Evitar noves guerres. - Contribuir a la igualtat i lliure determinació dels pobles. Quotes proporcionals al poder econòmic dels països, el nové lloc ocupat per Espanya implica més responsabilitat internacional. Organismes principals:

• Assemblea General

  Un vot per país, delegació màxima de 5 representants. Reunions durant 3 mesos, decisions normals per majoria simple. Ha de votar admissió de nous membres, recomanacions de pau...

• Consell de Seguretat

  15 membres. 5 representants permanents amb dret a veto. Els altres per 2 anys, es renoven 5 cada 2 anys. Assessorat per comitès diversos. Comitè Militar: caps d'estat major dels 5 membres permanents.

*Secretari General. Tria l'Assemblea General, per 5 anys. El presenta el Consell de Seguretat. Executa resolucions de l'Assemblea General i el Consell, exerceix la representació, conciliació... *Tribunal Internacional de Justícia. Seu a la Haia. 15 jutges escollits per l'Assemblea i el Consell, per 9 anys. *Consell Econòmic i Social. 54 membres. Seus a Nova York i Ginebra. Promou les llibertats fonamentals entre els pobles. Comissions: Estadística, població, desenvolupament social, drets humans, situació de la dona, narcòtics... Hi ha diversos organismes col·legiats que executen les decisions de l'ONU: UNICEF, UNESCO

Organització política dels Estats

1- Els Estats. Organització política d'Espanya i Catalunya: Els estats tenen el seu origen darrer en les tendències socials de l'ésser humà. Es pot definir "Estat" com: "Organització política que administra un territori determinat, inclosa la població humana d'aquest, així com tots els seus recursos". Els seus orígens, més concrets, són diversos: - Fundació. - Conquesta. - Herència. - Divisió. - Reunió d'estats. - Independència o emancipació. Tenen valor legal quan són reconeguts per la comunitat internacional. No s'han de confondre amb el govern, l'organ principal de govern d'un estat. Un cop reconeguts tenen drets a ser escoltats, a presentar demandes, a tenir representació diplomàtica, a que es respecti la seva independència. Podem distingir: - Segons el concepte de gestió territorial:

• Simples:

  unitaris i centralitzats, amb un govern.

• Compostos:

  amb diversos governs locals amb un òrgan de coordinació. Unions, federacions i confederacions.

• Segons el concepte de sobirania:

• Sobirans:

  Totalment independents.

• Protectorats:

  Independents, sota tutela exterior.

• Colònies.

La gestió del territori requereix una divisió en entitats de petit tamany: regions, províncies, comtats... Són regits pels poders locals. La major o menor habilitat diplomàtica (relacions exteriors) d'un estat pot ser molt important. La diplomàcia empra com a eines fonamentals: - Representacions: ambaixades, consulats, legacions... - Element humà: ambaixadors, legats, heralds, enviats especials... Per mantenir la seva imatge externa i interna i complir les seves funcions l'estat compta amb diversos mitjans: exèrcit, sistema educatiu, administració...
Nació persones que comparteixen elements culturals i/o històrics, i desitgen seguir units. Hi ha moltes nacions que no s'identifiquen amb un estat: gitanos, kurds... Hi ha molts estats plurinacionals o multiètnics, i no sempre donen un tracte igualitari a les persones que en formen part. Nacionalisme i regionalisme impliquen el sentiment de pertinença a una nació paral·lelament a la creença que aquesta té el dret a l'autodeterminació. Això pot dur a l'independentisme, o a formes d'autonomia com la reconeguda per la Constitució Espanyola de 1978.

Un estat es pot organitzar: - Com a democràcia. Els ciutadans participen en el govern. Poden dir la seva opinió, i han de respectar les dels altres. La manera més habitual de participar és triar una sèrie de representants als parlaments nacionals i als consells municipals. No obstant, estem integrats en molts col·lectius, també participem a la família, l'escola, l'associació esportiva... Les relacions socials que es generen permeten adquirir hàbits, superant l'autoritarisme, la confrontació...
- Com a dictadura o sistema totalitari. En aquest cas, no es respecten molts drets humans. De vegades no hi ha divisió de poders ni constitució, ni eleccions lliures. De vegades tot el poder està en mans d'una persona, un grup, una família... Partits polítics i coalicions de partits canalitzen les orientacions ideològiques, preocupacions socials i econòmiques... i fan propostes de gestió, planificació del territori. Per mitjà de les eleccions cada ciutadà expressa el seu parer votant i decideix quines persones governaran el país. Tots els ciutadans majors de 18 anys poden votar i ser candidats. Ningú pot ser discriminat pel seu vot, que és personal i secret.

Catalunya i l'estat espanyol: 1971- L'Assemblea de Catalunya demana el reconeixement nacional del poble català, i el dret a escollir el seu futur polític. 1978- Constitució Espanyola. Reconeix el dret a l'Autonomia. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya defineix les institucions de govern de Catalunya, i els seus poders. Les institucions queden configurades per la Generalitat de Catalunya, constituïda per:

• Parlament.

  135 membres. Legisla, aprova pressupostos, controla el govern.

• Presidència.

  Màxim representant de l'Estat a Catalunya. Cap del Consell Executiu. Funcions executives i administratives.

• Consell Executiu.

  Consellers, de nombre variable.

• Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Sindicatura de Greuges.

La Generalitat de Catalunya té competències exclusives en: dret català, cultura, patrimoni històric i artístic, arxius, biblioteques, museus, urbanisme, ordenació del territori, aeroports, ports, turisme, ensenyament... Té capacitat d'actuació sobre la regulació del crèdit, banca, assegurances, mineria i energia, protecció del medi ambient... Pot signar acords amb altres comunitats autònomes sobre temes de la seva competència. La majoria dels seus ingressos provenen de l'Estat. També pot establir taxes i impostos, emetre deute públic i obtenir crèdits.