Organització de les Nacions Unides i la seva Influència Global

Organització de les Nacions Unides: Està formada per tots els països que han acceptat la carta de les Nacions Unides, de l'any 1941. Tots els països del planeta han acceptat la carta i formen part de les Nacions Unides amb dues excepcions: la Ciutat del Vaticà (que és un estat observador, on té un observador a les Nacions Unides) i Taiwan (ja que Xina no reconeix a Taiwan com un estat independent, sinó que el considera part de la Xina, i per tant, al tenir dret a vet, Taiwan es queda fora). Espanya va ser admesa l'any 1955 a les Nacions Unides. Tots els països membres de les Nacions Unides es reuneixen en l'Assemblea General. Es reuneixen una vegada a l'any o bé quan hi ha algun conflicte, i tots els països tenen un vot. Les decisions es prenen per majoria simple (la meitat +1), però quan el tema és important i complicat, s'exigeixen 2/3 dels vots. L'assemblea, quan es reuneix, el que fa és una resolució, i el que fan les Nacions Unides no són lleis, sinó recomanacions. Però si un país no ho compleix, això està mal vist. Aquestes resolucions han de ser aprovades pel Consell de Seguretat, que és el que s'ocupa d'aplicar aquestes recomanacions. El Consell de Seguretat té com a missió mantenir la pau i la seguretat en el món. En principi, els estats membres de les Nacions Unides estan obligats a complir les decisions del Consell. El Consell està format per 15 membres, on 10 són escollits cada 2 anys i ara (desembre) són: Mèxic, Burkina Faso, Àustria, Costa Rica, Croàcia, Japó, Líbia, Turquia, Uganda i Vietnam.

Espanya a escala mundial: Espanya és un estat més i és membre de la Unió Europea (27 països). Espanya forma part de la cultura occidental i de la cultura mediterrània, i és un dels països més desenvolupats del món i és un dels països que gaudeix d'un nivell de vida més elevat.
Espanya té aproximadament 500.000 km² i exactament una extensió de 504.782 km², situant-se en un rànquing 51 mundial de més extensió. Dins d'Europa, té una extensió gran, després de Rússia, Ucraïna i França.
En quant a població, som uns 47 milions d'habitants, i tenint en compte que la Xina té 1.350 milions, ocupa un lloc relativament important, i està situada entre els països amb un bon volum de població. En quant a riquesa, s'acostuma a valorar la riquesa mitjançant el producte interior brut per habitant o per càpita (PIB per càpita), que és el total del valor d'un país dividit pel nombre d'habitants, aproximadament 30.000 dòlars per habitant. Per tant, segons això, Espanya és un país ric que forma part del conjunt de països desenvolupats (27è del món en riquesa).
Si mirem la riquesa general en global, tot el que produeix Espanya sense dividir-ho entre el nombre d'habitants (PIB nominal), Espanya ocupa el nº9 del món. Un dels millors indicadors per establir el desenvolupament és l'IDH, que s'estableix mitjançant: l'esperança de vida, l'índex d'escolarització i el PIB per habitant. El valor màxim és 1, i el mínim 0. Segons aquest rànquing, Espanya ocupa el lloc nº15.

La projecció cultural d'Espanya al món: Espanya és un país multilingüe i totes aquestes llengües constitueixen una riquesa cultural. De totes les llengües que es parlen a Espanya, el castellà és la que té una projecció més internacional i és la segona llengua materna més parlada en el món, i la segona llengua més parlada als Estats Units. També es parla a Guinea Ecuatorial (Àfrica).

La presència espanyola en els organismes professionals: Durant molt de temps, Espanya va estar aïllada internacionalment; durant bona part de la dictadura franquista, Espanya no va ser admesa a cap organisme professional. Això va canviar amb la Guerra Freda, que va afavorir que Espanya fos vista des dels Estats Units com un possible aliat contra els comunistes, encara que fos una dictadura, i a partir d'aquí, Espanya es va començar a ajuntar a organismes internacionals com a la ONU (1955). A partir d'aquell moment, Espanya tindrà un gran creixement econòmic i des de l'any 1986 és membre de la Unió Europea. Espanya també participa en molts altres esdeveniments i organismes internacionals:
- En algunes organitzacions defensives o de seguretat internacional (com l'OTAN - Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). Es va crear l'any 1949, després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu era defensar-se i plantar cara a l'amenaça comunista. Aquesta organització estava liderada pels Estats Units. Espanya es va ajuntar a l'OTAN després d'un referèndum, l'any 1986.
- També està a la UEO (Unió Europea Occidental), que també és de caràcter defensiu però només europeu.
- També a l'OSCE (Organització per la Seguretat i Cooperació Europea).
- També està dins d'organitzacions econòmiques com l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) des del 1961.
- També forma part del FMI (Fons Monetari Internacional) i de l'OMC (Organització Mundial del Comerç).

4. La Unió Europea:
4.1. La construcció europea: Després de la Segona Guerra Mundial, Europa estava completament destrossada i van començar a sortir persones que opinaven que això havia de canviar. De fet, Europa havia patit diferents guerres, generalment de conflictes entre França i Alemanya.
L'any 1951 es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer). Formaven part de la CECA França i la República Federal Alemanya, els quals s'hi van afegir els països del BENELUX (Bèlgica, Holanda i Luxemburg) i també Itàlia. Amb la CECA, aquesta cooperació econòmica va impossibilitar nous enfrontaments.

1.2. Activitat econòmica europea: Com els resultats de la CECA van ser tan importants i positius, els seus estats membres van decidir ampliar la cooperació en tots els aspectes de l'economia. És per això que l'any 1957 es va signar el Tractat de Roma. Aquest tractat suposa la creació de la Comunitat Econòmica Europea, o també anomenada Mercat Comú. Aquest Tractat de Roma va establir com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre els seus estats membres, de manera que les fronteres d'aquests estats van començar a desaparèixer.

1.3. El Tractat de la Unió Europea (1992): Es va aprovar el 1992, a la ciutat holandesa de Maastricht. En aquell moment, hi havia 12 estats membres, que eren els fundadors (1957): França, R.F. Alemanya, BENELUX (Bèlgica, Holanda, Luxemburg) i Itàlia + (el 1973) Regne Unit, Irlanda i el Regne de Dinamarca + (1981) Grècia, + (1986) Espanya i Portugal. Aquests van ser els 12 països que van signar el Tractat de Maastricht.
El Tractat de Maastricht consistia, a més de reforçar la cooperació econòmica, en voler també impulsar una unió i una integració política i social, és a dir, no només un grup que comercia, sinó també en temes polítics i socials. Una de les coses més importants va ser el canvi del nom de C.E.E a Unió Europea.
Aquest tractat li va donar més poder al Parlament Europeu. També va avançar en l'anomenada ciutadania europea.
La ciutadania europea ens atorga una sèrie de drets: 1. Dret a circular i residir lliurement a qualsevol dels estats membres. 2. Dret de sufragi en les eleccions al Parlament Europeu i a les eleccions municipals de l'estat membre on es resideix. 3. Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars. 4. Dret a dirigir-se al defensor del poble europeu. 5. Dret de petició davant el Parlament Europeu.
Una de les coses que es va fer en el Tractat de Maastricht és que també es va fer un acord per arribar a una política exterior i de seguretat comuna.
I es va donar un impuls definitiu a la Unió Econòmica i Monetària. Això va comportar la creació de l'euro com a nova moneda europea, que es va posar en circulació l'1 de gener del 2002. Hi ha països com el Regne Unit, Suècia, Dinamarca i molts dels països que es van incorporar el 2007 que encara no tenen la moneda.

1.4. El Tractat de Lisboa: Aquest tractat es va firmar el dia 13 de desembre del 2007 i ha entrat en vigor l'any 2009 (s'aplica). El tractat estableix tota una sèrie de normes per agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees. Així es va fixar que el Parlament Europeu havia de tenir 750 eurodiputats + el president del parlament. També en aquest Tractat de Lisboa es va decidir que el Consell Europeu tindria un president permanent per dos anys i mig i que podria renovar el seu càrrec un cop més (màx. 5 anys). També s'estableix que les decisions del Consell Europeu han de ser aprovades per una doble majoria, és a dir, ha d'estar aprovada pel 55% dels estats membres i que aquests països representin més del 65% de la població europea. D'aquesta manera es permet evitar que un petit grup de països imposi les seves decisions o punts de vista.
També el Tractat de Lisboa pretén reforçar la importància de les regions dins de la Unió Europea.
(L'alta representant per a assumptes exteriors i política de seguretat de la UE ha designat a Catherine Ashton, i com a president de la UE a Herman Van Rompuy).

1.5. Les institucions de la Unió Europea: - El Parlament Europeu: és un òrgan polític que representa el conjunt de ciutadans i som els ciutadans que votem aquest parlament cada 5 anys. Té la seu a Estrasburg (França). És un òrgan legislatiu, té capacitat de legislar (fer lleis) i en aquest Parlament Europeu els representants s'agrupen no per països sinó per ideologies polítiques. També el Parlament Europeu aprova els pressupostos de la Unió Europea.