Organització Lingüística i Valors Socials a Espanya: Anàlisi i Correcció

Organització Lingüística i Model Autonòmic

L’Estat presenta un model d’organització autonòmica. La Constitució disposa l’oficialitat del castellà en tot el territori; les altres llengües comparteixen l’oficialitat en el territori propi de cada comunitat autònoma i són regulades, per tant, amb els estatuts pertinents.

El text constitucional, tot i reconèixer l’oficialitat d’algunes llengües en els respectius territoris, tracta de manera diferenciada les llengües no castellanes amb relació amb el castellà.

Desigualtat Jurídica Lingüística

La desigualtat jurídica es posa de manifest en la tipologia de llengües que recull el text constitucional:

• D’una banda, el castellà, l’oficial de l’Estat.
• D’altra banda, el català, gallec i el basc, oficials també a les comunitats autònomes respectivament.
• Finalment, té en compte les modalitats lingüístiques (com el bable aranès) com a patrimoni cultural que cal protegir.

El fet que l’Estat espanyol no es declari plurilingüe explícitament i que no doni caràcter oficial a totes les llengües, en igualtat de condicions, presenta conseqüències, tant internes com externes.

L’oficialitat del castellà obliga tots els ciutadans que el parlin, però no tenen aquesta obligació amb les altres llengües. El castellà es parla en tots els territoris de l’Estat, però les altres llengües només en les comunitats autònomes.

Conceptes Sociològics i Conducta

Valors i Actituds

Els valors són models, projectes de conducta ideal; són un concepte abstracte i ètic que té components conscients i inconscients. Poden canviar segons les situacions històriques, socials i culturals. Els valors determinen les actituds, que són una predisposició a una determinada actuació.

Actituds i Canvis de Conducta

Les actituds participen de components ideològics i ètics, emocionals i cognitius, i es van configurant al llarg de les experiències individuals. Estan sotmeses a canvis provocats per diferents factors: més informació, identificació amb una persona, etc. Els canvis d’actitud es tradueixen a canvis de conducta. Hi ha una tendència a mantenir actituds i conductes coherents amb el sistema de valors personal.

Normes de Conducta

Les normes de conducta són formes de comportament, consignes per actuar d’una determinada manera en unes situacions específiques. Qualsevol societat té una sèrie de normes de conducta social, convencionals i externes a l’individu, que limiten i orienten el comportament dels seus membres.

Perjudici Lingüístic

Perjudici lingüístic: resultat d’una valoració emotiva sobre un fet del qual es té informació escassa o errònia. Ex.: *el català és una llengua molt dolça*.

Diglòssia i Ús Social de les Llengües

Definició de Diglòssia

Diglòssia. Dóna compte de l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que exerceixen.

El sociolingüista nord-americà Charles Ferguson, l’any 1959, encunyà aquest terme per descriure situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents: d’una banda hi ha la varietat A, altament codificada i vehicle dels usos formals; d’altra banda tenim la varietat B, utilitzada en els usos informals de la llengua.

Posteriorment, J. Fishman estengué el significat del terme i plantejà la distribució jeràrquica de dues llengües diferents: una llengua A d’ús formal i una llengua B d’ús informal.