L'Organització i Evolució de les Ciutats: Una Perspectiva Global

1. Definició de ciutat

Les zones habitades pels éssers humans es divideixen en àrees rurals i urbanes. La ciutat és un espai heterogeni en el qual trobem elements naturals, econòmics, socials...

Els criteris per distingir un poble d'una ciutat:

• El nombre d'habitants
• L'activitat econòmica de la població
• L'organització de l'espai
• El creixement

A Espanya es considera ciutat a partir dels 10.000 habitants, mentre que al Japó han de superar els 20.000… a Suècia els 2.00.

L'activitat econòmica de la població dels nuclis rurals està bàsicament relacionada amb el sector primari.

L'organització de l'espai: el poble o la ciutat exerceixen en el territori dels voltants. Els pobles limiten l'espai agrari immediat, les ciutats organitzen l'espai circumdant.

2. Organització territorial de les ciutats

Segons com sigui la distribució, la xarxa urbana pot ser: concentrada, regular o aleatòria.

La jerarquia urbana distingeix entre:

• Àrea urbana: Nucli amb un nombre de població que supera l'establert.
• Ciutat central: Nucli urbà amb uns límits administratius i físics que aglutina activitats econòmiques, polítiques, socials i culturals.
• Àrea metropolitana: Espai molt urbanitzat format per un nucli principal, la ciutat central, i els municipis que l'envolten amb els quals ha creat estretes interrelacions.
• Conurbació: Conjunt de ciutats que han nascut separades però que s'han unit i han originat una única superfície humana.
• Megalòpoli: És una gran concentració humana com a resultat del creixement de les ciutats, conurbacions i àrees metropolitanes. A Europa tenim l'anomenat Randstad Holland.

3. La ciutat industrial

La ciutat del segle XIX:

Només s'hi havien fet barris, anomenats ravals, en els quals vivia gent menys afavorida. A partir de la Revolució Industrial es construeixen nous barris, que tenen com a centre la fàbrica. També es construeixen els eixamples, barris sorgits de la planificació. Una altra millora en la qualitat de vida urbana va ser la instal·lació de la xarxa de clavegueram i la de transports.

La ciutat del segle XX:

Van créixer els eixamples i van sorgir els polígons industrials i residencials als afores de les ciutats, ciutats dormitori, construïdes amb gran rapidesa a causa de la gran demanda. El creixement ha originat arreu del món les conurbacions, àrees metropolitanes i megalòpolis com a concentracions urbanes que apareixen tant en els països desenvolupats com en els del tercer món.

4. Els plànols urbans

• Irregular
• Ortogonal o en quadrícula
• Radiocèntric
• Lineal

Plànol irregular:

carrers desordenats, sense sortida i alineats a una muntanya o riu, aquestes són les principals característiques, provenen de ciutats antigues.

Plànol en quadrícula:

Els carrers són rectilinis i es creuen formant angles rectes, està tot estudiat, els edificis ordenats, no hi ha pèrdua.

Plànol radiocèntric:

Els carrers parteixen d'un punt central, pot ser una plaça. Els carrers radials tallen de forma perpendicular uns altres carrers.

5. El paisatge urbà en el món

La urbanització permet d'establir el percentatge de població d'un país que resideix en nuclis urbans. Però la urbanització no és igual arreu del món. Els països més industrialitzats tenen una taxa d'urbanització més elevada.

Països del Nord

Les ciutats europees

La seva estructura urbana és fruit de la seva història. El plànol d'aquestes ciutats és el resultat del creixement del seu traçat al llarg dels segles fins a arribar a l'actualitat. La ciutat europea té un centre històric al voltant de la catedral o dels vells edificis de decisió política en l'Edat Mitjana. Els carrers són estrets i dificulten el trànsit de vehicles. També té activitat administrativa, ja que s'hi troba la seu del govern municipal. Hi ha barris, ravals, que van créixer durant els segles XVIII i XIX fora de les muralles com a llocs de residència de les classes baixes. Els eixamples aglutinaren els habitatges de la burgesia. Els barris perifèrics són, d'una banda, zones residencials per a les classes benestants, i per l'altra, els barris dormitori per als treballadors. L'extraradi resta als barris marginals. A més, es construeixen els polígons industrials.

• Zones residencials: tenen cases de dues o tres plantes, generalment d'un sol habitatge, envoltades de jardí.
• Barris dormitori: formats per polígons de blocs d'habitatges disposats de forma geomètrica i uniforme.
• Polígons industrials: espais de la perifèria urbana destinats a la ubicació de les indústries.

Les ciutats nord-americanes i australianes

Són ciutats modernes, també fruit d'un procés històric, amb una experiència urbanística acumulada, la qual cosa fa que moltes siguin ciutats planificades. Aquestes ciutats neixen en els segles XVIII i XIX i no tenen barri històric, només podem parlar de casc antic a Boston i Santa Barbara. S'estenen al llarg de molts quilòmetres i tenen un nucli, l'anomenat CBD o centre de negocis, on es desenvolupen les principals activitats financeres i comercials.