Organització del Cos Humà

L'ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

Els àtoms s'uneixen formant biomolècules (inorgàniques: aigua i sals minerals (estructura senzilla i es troben en matèria no viva), orgàniques: hidrats de carboni, lípids, proteïnes i àcids nucleics (formen part de la matèria no viva, bioelement essencial: carboni). Bioelement: elements químics que necessita una espècie per a desenvolupar-se amb normalitat. Els principis que formen els éssers vius: nitrogen (3%), fòsfor, calci i ferro (4%), hidrogen (10%), carboni (18%) i oxigen (65%). Teoria cel·lular: la cèl·lula és la unitat estructural, funcional, reproductora i genètica de tots els éssers vius.

Teixits

Epitelial: epiteli de revestiment (recobreix i protegeix superfícies externes i cavitats internes), epiteli glandular (forma les glàndules), muscular (músculs esquelètics, cardíacs o llisos), nerviós, connectiu (conjuntiu, cartilaginós, adipós, ossi i sanguini). La principal diferència entre eucariota i procariota.

SALUT I MALALTIA

Una persona està sana si es troba bé física, psíquica i mentalment. Els organismes que provoquen malalties són patògens. Vies de malalties infeccioses: contacte amb persones o objectes contaminats, inhalació d'aigua o saliva amb gèrmens, ingesta de líquids o menjar amb microbis o per insectes transmissors anomenats vectors. La immunitat innata o inespecífica és aquella que tenen els éssers vius des que neixen, propi protector de l'organisme. La immunitat específica és el fet de prendre medicaments per evitar una malaltia i/o prevenir-la. Sistema limfàtic: col·labora amb l'aparell circulatori en el transport de substàncies. Antigen: substància estranya que penetra al nostre cos. Anticòs: proteïna que neutralitza un antigen determinat. Vacunes: preparació antigènica de microorganismes complets o de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.

L'ALIMENTACIÓ I LA NUTRICIÓ

Anorèxia nerviosa: trastorn psicològic que fa que el malalt percebi una imatge distorsionada del seu cos. Metabolisme basal: quantitat mínima d'energia necessària perquè substitueixi una cèl·lula. Additiu: substància que s'afegeix a les begudes i aliments perquè es puguin conservar, millorin les seves característiques o dotar-los de noves. Dieta: conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme. L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments, mentre que la nutrició és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen. Nutrients i funcions: substàncies que necessiten les cèl·lules per fer les funcions vitals. L'aigua actua com a dissolvent, transporta substàncies i regula la temperatura corporal. Les sals minerals regulen el funcionament d'algunes estructures. Els glúcids aporten energia. L'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en la digestió, i el tub digestiu són el conjunt de les diferents parts per on passa l'aliment (boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, gros i anus). Intestí prim: duodè, yeyú, ileon. Gros: cec, còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, còlon sigmoide i anus. El pílor és l'orifici de sortida de l'estómac cap a l'intestí prim. Les vellositats intestinals es troben en les parets de l'intestí prim. El càrdies és l'orifici d'entrada de l'esòfag fins a l'estómac. Homeòstasi: tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics. Cicle cardíac: seqüència d'esdeveniments elèctrics, mecànics, sonors i de pressió, relacionats amb el flux de la sang, que ocorren des del començament d'un batec fins a l'inici del següent. Líquid intersticial: líquid contingut a l'espai entre les cèl·lules. Orina: secreció líquida de color groc secretada pels ronyons com a resultat de la depuració i filtració de la sang.