Orfeu i Eurídice: La llegenda de l'amor més lluitat

Orfeu i Eurídice (10,1-77)

Un dia Eurídice caminava per un camí, juntament amb els Nàiades, de cop i volta, Eurídice pateix un intent de rapte per part d’Aristeu, un pastor rival d’Orfeu. Ella escapa, però en la seva carrera trepitja inadvertidament un escurçó que li mossega un peu i li provoca la mort. Va morir a la vegada que pensava en el seu estimat.

Quan el seu estimat va descobrir el cos sense vida d’Eurídice va decidir anar a buscar la seva ànima al Món dels Morts, i va cantar

Es va atrevir per amor al que cap home mai havia gosat fer: emprendre un viatje terrible als Inferns.

Orfeu va anar a buscar a Caront (ell va ser un dels barquers d’Hades, l’encarregat de guiar les ombres errants dels difunts al l’altre banda del riu) i li demana que el porti al món dels morts, Caront es nega. Llavors Orfeu per aconseguir el que vol decideix fer us de la seva màgia i li toca una cançó amb la seva lira. Caront embruixat, accepta a portar a Orfeu on ell vol.

Quan Orfeu arriba a l’altre costat del riu, camina fins a arribar a les portes, les portes que són vigilades per Cèrber (gos d’Hades, un monstre de tres caps). Llavors Orfeu, per poder passar, va recitar una cancó amb la seva lira i va aconseguir arribar Inferns.

“I amb ella diuen que s’uní el terrible, violent i injust Tifó, amb la donzella d’ulls vius. I, prenyada, infantà fills intrèpids: de primer parí el gos Ortro per Geríon; en segon lloc, deslliurà un prodigi de no dir, el ferotge Cèrber, gos de lladrucs de bronze d’Hades, de cinquanta caps, despietat i furient. “

“Allí davant es drecen les entances ressonants del déu subterrani, el vigorós Hades i de la temible Persèfone. I un gos esgarrifós guarda l’entrada, despietat, que es val de funestes argúcies. Als qui hi entren els saluda amb la cua i ambdues orelles, però no els permet de tornar a eixir, ans, a l’aguait, devora tot aquell que atrapa escapolint-se de les portes.

Justament al arribar, es troba amb Perséfone (deesa dels Inferns) i amb Hades, i per a ells va cantar amb la seva lira demanant que els hi tornès l’ànima de la seva estimada. L’embruixament de la seva veu, no va poder negar-li el que ell demanava, i així va ser. Mai ningú va recitar un cant tant preciós als Inferns, mai un amor havia estat tan lluitat abans, i la súplica d’Orfeu va arribar fins al racó més llunyà del món dels morts, i per un instant el temps es va aturar en aquell lloc tan fosc i tan putrefacte. Persèfone i Hades accedeixen a tornar-li la vida d’Eurídice, però amb una condició, va dir Hades: “has d’anar agafat de la seva mà, posar-te davant seu i caminar pel camí que us portarà fins el món dels vius, però a més, no podràs mirar-la als ulls, si la mires el joc haurà acabat i la teva estimada es quedarà atrapada al món dels morts per sempre.” Junts travessen el camí que hi ha dels Inferns al món dels vius, i quan Orfeu ja té els peus a la terra dels vius es gira, no conscient de que Eurídice encara tenia un peu al món del morts. Llavors en aquell mateix moment, en aquell mateix instant que es va girar va veure com perdia la seva estimada, va veure com s’allunyava d’ell per sempre.

Mides (11,85-194)

Mides tenia una gran fascinació per l'or i pensava que la major felicitat només s'aconseguia amb aquest. Un dia, el déu Dionís va arribar a Fíigia. Pel seu llarg camí, el déu es va quedar adormit al jardí del rei Mides. En veure'l, Mides el va reconèixer i el va convidar a passar uns dies al seu palau.,Dionís, com a recompensa per la seva amabilitat, li van oferir al rei qualsevol desig que demanés. Mides va demanar que tot el que toqués es convertís en or. I així va ser.

Al dia següent el rei Mides es va despertar entusiasmat per comprovar si el seu desig s'havia tornat realitat. Va tocar una taula i aquesta es va tornar en or. Excitat, va córrer per tot el palau transformant- ho tot en or. Estava molt feliç.

Però, quan va intentar esmorzar, no va poder perquè tot el que tocava es convertia en or. El rei es va posar a plorar desconsolat i quan la seva filla el va veure, per consolar-lo el va abraçar, però en el moment en què ho va fer es va convertir en or.

Desesperat, Mides li suplicà a Dionís que li tragués el poder. El déu li va respondre que la única forma de que hi havia de fer que el poder desaparegués era posar les mans en el riu Pactolo. I així Mides ho va fer i també va tirar l'aigua del riu sobre la seva filla i va tornar a la normalitat.

Ulisses i circe (14,223-319)

La deessa es troba a la illa de Eea en la qual disposa d’un palau que l’ha rodejat de lleons i llops que han estat víctimes de les pocions màgiques de la bruixa. Dins la mitologia grega es filla de Helios i Persés. Va tenir com a germans a Eetes, rei de la Cólquida, i Pasífae. Amb Ulises va tenir tres fills Agri, Llati i Telégan,

La llegenda explica com un destacament de la tropa de l’heroi de Troia són enviats a fer un reconeixement de l’illa i s’endinsen en una vall on trobaran la casa de Circe. Aquesta els invitarà a un banquet emmetzinat amb els seus beuratges i els convertirà en porcs. Segons el text literari la tropa només canviarà l’aspecte físic ja que la ment seguirà intacta com a guerrers i tripulants. Però Ulises els anirà rescatar amb l’ajuda d’Hermes que li donarà la planta moly com a antídot als encanteris de la maga. A canvi d’un any amb ella la tropa serà rescatada i tornada a l’aparença humana. I Circe ajudarà a Ulises, avisant-lo dels perills que l’esperen i a trobar les millors rutes de tornada a Itaca.

METAMORFOSIS

En tota l'obra es mante la unitat , i podem dir que la metamorfosi es l'element que lliga tot el poema. les metamorfosis es considerada l'obra mes creible pel que fa a la mitologia classica , i ha esdevingut la font d'informacio mes inportant per als escriptors i artistes de tots els temps . els seus trets fan difícil encasellar-les en un genere concret . li manca un protagonista i una unitat de narració. Es podria considerar un tipus especial d’epica de les emocions , especialment l’amor

L’originalitat de les metamorfosis rau en el fet de que lautor no va seguir un model determinat . les influencies que mostra son múltiples : des d’homer i hesiode a la poesia coetània llatina , passant per la poesia alexandrina i la tragèdia grega i llatina

Les metamorfosis , una obra que no cercava segurament res mes que ser un pur divertiment però que ateny un gran nivell literari, van obtenir un enorme exit, no solament a la seva epoca , sino que també posteriorment. Aixi el poeta valencià Rois de Corella s(XV) les pren com a model per a les seves faules mitològiques . també shi inspiren molts altres escriptors com Boccaccio , Bernat Metge, Ausias March, lope de vega i shakespeares , pintors com Rubens i picasso , escultors com bernini , musics...

Reflexivo: miguel se afeita la barba

Reciproco: juan y miguel se escriben

Passiva refleja: se resolvieron muchas incògnites

Inpersonales reflejas: no sujeto

Porque: No fui a la fiesta porque no tenía ganes

Por que: Este es el motivo por (el) que te llamé.

Porqué: No comprendo el porqué de tu actitud

Por qué: ¿Por qué no viniste ayer a la fiesta?

Si no estudias , suspendràs = negativa

No me gustan los gatos, sino los perros.