Ordres religioses Edat Mitjana

Cisma D'Occident (1378-117)

Climent V elegit papa a Lió, no vol anar a Roma i va a Avinyó, hi ha papes durant 70 anys, l'ultim que hi està és Gregori XI que es va traslladar a Roma.

Quan aquest papa  mor, la principal gent vol un papa ROMà, i escullen un de ROMà, Urbà VI. Els cardenals francesos no ho accepten i escullen un pel seu propi compte, Climent VII. El rei de França va reconeixer Climent VII com a papa i en aquest moment comença el cisma.

l'església va quedar dividida en els que obeïen el papa de Roma i els altres, els que obeïen el papa d'Avinyó.

Només amb la convocatoria d'un concili comú es podia posar fi a la divisió.  Es van reunir a Pisa(1409) i pensantse que els altres dos papes cedarien, van escollir un de nou, Alexandre V.

Durant elcisme d'Occident l'Església catòlica va quedar dividida en tres blocs:

   -papes de Roma: Urbà VI, Bonifaci IX, Gregori XII. Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Polònia, Hongria i Flandes

   - papes d'Avinyó: Climent VII i Benet XIII. França, EScòcia, Nàpols, Portugal, Navarra, Aragò i Castella

   - tercer papa: ALexandre V el va seguir Joan XXIII

el cisma es va acabar amb el concili de Constança (1414-1418) que va provocar el cessment dels tres papes i l'elecció de Martí V

CROADES

Les croades es van dur a terme a l'Edat Mitjana per tal de denfensar la fe cristiana. Es van organitzar fins a vuit croades des de l'any 1095-1270

1. Cristians recuperen Jerusalem, és una de les úniques que van guanyar

2. Els cristians van tornar a perdre Jersulaem davant dels turcs

3. Els romans guanyen i els cristians perden terra santa tot i aiò, van guanyar el territori de la costa Mediterrània.

4. Volen conquistar Egipyte i Jerusalem, per unes circumstancues es desvien a Constantinoble

5. Volen reconquistar Jerusalem atacant a Egipte. Els enveeien i els egpcis volen fer un acord, que els cristians no accepten. Llavors, ho perden tot. És la última croana en que el papat cedeix les tropes.

6. La primera croada pacífica

7. Van perdre menjar i coses i es van enmalaltir molt ixò va crear la derrota

8

9. Príncep Edu d'Anglaterra vol lluitar contra els Barves i quan els despista, mor el seu pare i ha de tornar ell al govern i el que fan és signar la Pau

HERETGIES

Exageració o interpretacions deficients en materia doctrinal. L'església les va combatre amb dialeg, repressió militar o de la Inquisició (tribunal eclesiàstic)

Catarisme, defenseu el dualisme, doctrina segons la qual l'univers és sota el domini de dos principis antagonics, bé-mal, terranal- espiritual...

ORDRES MENDICANTS

ELS DOMINICS

Domènec de Guzman , família noble, predicà contra l'heretgia càtara. Els dominics eren sacerdots que vivien pobrament en petites comunitats urbanes i vivien de les almoines.

activitats:

  - predicació i treball intelectual

  - Atenció preferent als habitants de les ciutats u als membres de les congregacions

  - Ensenyament a les universitats

El papa va confiar als dominics la defensa contra les heretgies i la responsabilitat de la Inquisició

Sant Ramón de Penyafort

ELS FRANCISCANS

Frances d'Assís,família rica. La seva conversió va ser testimoni d'una gran llibertat i senzillesa. Va viure completament a l'obra de Déu i va morir quasi cec als 44 anys. El papa Innocenci va aprvar nouu ordre dels franciscans

els ordres mendicants van ser ordres religioses que es van preocupar de difondrree l'ideal evangèlic per mitjà de la predicació i el testimoni d'una vida en comunitat, viscuda des de la pobres i la gratuïtat

PELEGRINATGE

Per als creients la peregrniació és un viatge vers un lloc sant que té com a motiu, donar gracies, demanar perdó o bé buscar la fe

Els cristians solen peregrinar a sanntuaris i lllocs sagrats; els musulmans peregrinen a la Meca, els jueus a Jerusalem. Els budistes i els hindús  CIUTATS (BENARÈS), LLOCS SAGGRATS (TEMPLES) RIUS (GANGES...)

ART GÒTIC

neix  França durant el Segle XII.Abasta la creació artisitica del món religiós i del món civil en diferents àmbits:

  - arquitectura, edificis alts lluminositat dels seus finestrals que donen una senació d'estar envoltat per un ésser diví

  - Vitralls, deixaven passar molta llum i que es van convertir en autentiques cataquesis per al poble creiet. Tenien una funció específica: la llum de colors suggeix la presencia intangible de Déu que il·lumina la seva església

- escultura, les composicions escultoriques es caracteritzen per la natutralitat i el Realisme, Les figueres es relacionen fins a formar escenes que mostren actituds i gestos plens de vida, cosa que fa guanyar en humanitat

  - Arts decoratives, destaquen biblues i còdex il·Lustrats amb miniatures....