Oracions subordinades substantives en català: completives, interrogatives, d'infinitiu i de relatiu

Resumen

El document explica les oracions subordinades substantives en català i distingeix les completives (introduïdes per que), les interrogatives, les d'infinitiu i les de relatiu. Per a cada tipus indica les funcions que poden exercir dins de l'oració principal: subjecte, complement directe, atribut, complement de règim, complement del nom o de l'adjectiu. També mostra com identificar-les substituint-les per un SN, un SPrep o pronoms febles.

Puntos clave

Les oracions subordinades substantives completives s'introdueixen amb la conjunció que.
Una completiva de subjecte es pot substituir per un SN: M'agrada que treballis → M'agrada el treball.
La completiva de complement directe es pot substituir pel pronom feble ho.
La completiva de complement de règim es pot substituir per un SPrep i pels pronoms en/hi segons la preposició regida.
Les subordinades interrogatives són introduïdes per pronoms, determinants o adverbis interrogatius i fan de subjecte o complement directe.
Les subordinades d'infinitiu no van introduïdes per cap nexe i el nucli del predicat és l'infinitiu.
Les subordinades de relatiu referides a persones o coses tenen estructures fixes amb qui o amb això/allò/el que.

Ponte a prueba

Oracions subordinades substantives completives

Les oracions subordinades substantives completives s’introdueixen amb la conjunció que, la qual fa la funció de subordinar la clàusula (oració inserida) a l’oració principal.

Funcions de les completives

Subjecte de l’oració principal: L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per un SN (sintagma nominal).
Exemple: M’agrada que treballis. → M’agrada el treball (subjecte).
Complement directe de l’oració principal:
Exemple: Li va dir que volia anar al cinema (CD). Pot substituir-se pel pronom ho.
Atribut del verb de l’oració principal: L’oració subordinada substantiva s’introdueix amb un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Es pot substituir pel pronom ho.
Exemple: En Pep sembla que treballa molt (atribut).
Complement de règim del verb (CRV) de l’oració principal: L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per un sintagma preposicional equivalent. També es pot substituir pels pronoms en/hi segons quina sigui la preposició regida pel verb.
Exemples:
M’adono que encara no ha arribat (CRV) → M’adono del seu retard → Me n’adono.
En Joan s’ha acostumat que li facin la feina (CRV) → S’ha acostumat a l’ajuda → S’hi ha acostumat.
Complement d’un nom (CN) de l’oració principal: L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Es pot substituir pel pronom feble en si la preposició regida és de, en posició postverbal.
Exemple: Tinc la impressió que aprovaré l’examen de matemàtiques (CN).
Complement d’un adjectiu (CAdj) de l’oració principal: L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep).
Exemple: Està segur que guanyaran el partit (CAdj).

Oracions subordinades substantives interrogatives

Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per pronoms (qui, què), determinants (quin, quina...) o adverbis (quan, on, com) que tenen una funció dins de l’oració. Aquestes oracions exerceixen la funció de subjecte o de complement directe del verb de l’oració principal.

Oracions subordinades substantives d’infinitiu

Les oracions subordinades substantives d’infinitiu no van introduïdes per cap nexe. L’infinitiu és el nucli del predicat de l’oració subordinada.

Les oracions subordinades substantives de relatiu

Aquestes oracions poden presentar les següents estructures segons el seu referent:

Referit a persones

(Prep) + qui
(Det) + qui
(Prep) + (tot/tothom) + (Det) + qui

Referit a coses

(Prep) + això / allò / el que
(Prep) + (tot) + això / allò / el que

Preguntas frecuentes

Com es reconeix una oració subordinada substantiva completiva?

Va introduïda per la conjunció que i es pot substituir per un SN, un SPrep o un pronom feble segons la funció que faci. Per exemple, en M'agrada que treballis, l'oració equival a el treball i fa de subjecte.

Quina diferència hi ha entre una completiva de complement directe i una de complement de règim?

La completiva de complement directe es substitueix pel pronom ho, mentre que la de complement de règim es substitueix per un sintagma preposicional equivalent, i sovint pels pronoms en o hi. Per exemple, Li va dir que volia anar al cinema es pot substituir per ho.