Oracions subordinades substantives

L’ORACIÓ COMPOSTA

Una oració composta és una unitat lingüística amb sentit complet que Relaciona un subjecte amb un predicat. Quan una oració té un sol verb en forma Personal, s’anomena oració simple; en canvi, si té més d’un verb, rep el nom D’oració composta.

L’oració composta està formada per proposicions, que són Oracions simples relacionades entre elles per nexes diferents, o bé amb signes De puntuació.

JUXTAPOSADES

Les proposicions tenen la mateixa importància, però prescindeixen de Nexes d’enllaç. Estan unides per l’entonació i per signes de puntuació. Cal que Les proposicions mantinguin una relació de significat.

“Es va posar a llegir una novel·la: era el que més el tranquil·litzava”

COORDINADES

Estan formades per proposicions que tenen la mateixa importància Sintàctica. Sempre hi ha un nexe d’enllaç i mantenen una relació lògica de Significat.

Segons el nexe que les relaciona i el significat que els aporta poden Ser:

-

Copulatives

Expressen suma, el seu nexe és la conjunció “i”.

“El Pere estudia i treballa”

-

Disjuntives

Expressen alternança amb exclusió, el seu nexe és “o”.

“Parlem o no ens entendrem”

-

Distributives

Expressen alternança sense exclusió. Nexes: ”ara...Ara”, “ni...Ni” (negatiu: “no”

+ “i”)., “no solament...Sinó”.

“A la primavera ara fa sol, ara plou”

“No solament és llesta, sinó que treballa molt”

-

Adversatives

Expressen oposició, contrarietat. Nexes: “però”, “tanmateix”, “sinó”, “no

obstant”, “altrament”...

“És molt amable, però té pocs amics”

“No vull una pizza, sinó que prendré pasta”

SUBORDINADESÇ
L’oració subordinada està formada per proposicions que depenen les unes de les Altres. Sempre hi ha una de les proposicions que és la principal i les altres Que depenen d’ella.

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Equivalen a un substantiu o SN i fan les mateixes funcions Sintàctiques: subjecte, CD, CAtrib, CI, CRV,  Etc.

Pot tenir les següents estructures:

-“que” (conjunció) + proposició: “M’entusiasma que m’ho diguis”

-(“de”) + infinitiu: “Hem decidit (de) casar-nos el mes vinent”

-Oració interrogativa indirecta: “M’agradaria entendre quines raons Tens”

OBSERVACIONS

-Les preposicions (a, de, en amb) s’han d’elidir davant de la conjunció “que”. Aquesta caiguda afecta també les preposicions compostes que, en darrer Terme, contenen una preposició feble (fins a, des de, a fi de, a causa de, Arran de, després de...).

“S’ha oblidat que avui tenia classe a primera hora”

“Des que fa exercici es troba millor”

-Un element que permet identificar que una subordinada substantiva fa La funció de subjecte és el fet que el verb de l’oració principal mai no admet Anar precedit d’un pronom personal tònic.

“*Jo m’agrada que les novel·les tinguin molta acció”

-Les oracions subordinades substantives de CD les podem substituir pel Pronom “ho”, o bé per un pronom neutre (“això”, “allò”).

“L’alcalde va decidir que construirien pisos” / “L’alcalde va decidir Això”

Textos d’opinió ( argumentació)

Argumentar:

Un emissor amb un Objectiu defensa una tesi mitjançant una sèrie d’arguments.

Cartes dels lectors/director:

Tots Els diaris tenen una secció on els lectors, poden expressa la seva notícia Sobre actualitat o alguns dels continguts publicats i manifesten sobre algun Tema. L’estil ha de ser clar i concís.
Altres gèneres d’opinió:
Editorial:
Un editorial és un article que exposa l’opinió del diari sobre Un tema d’actualitat. Normalment no va signat.

Articles d’opinió:

Els periodistes Fan la seva interpretació personal sobre notícies d’actualitat.

La columna:

És un article en la qual Els col·laboradors exposen la seva opinió sobre temes d’actualitat o bé Reflexionen sobre qualsevol altre tema que els interessa.

Les crítiques culturals:

Comentaris Que valoren obres musicals, teatrals, literàries o cinematogràfiques. I altres Esdeveniments culturals.

Preposicions:

a, amb, d’, de, En, per, entre, sense, davall, damunt, contra, cap...

Conjuncions:

  ara, com, i, o, Però, mes, perquè, si, sinó, mentre, doncs, que

Adverbi:

Avui, bastant, bé, mai, malament...

Articles:

el, un, unes, una Les, la, los lo, sa...

Determinants:

  Meu, meva, vostra, teva, gaire, quant, tant, Massa, bastant, força, qualsevol, aquella, aquells, aquesta, aquets, aquestes, Moltes....

Quantitatius:

tots, alguns, Pocs Pronom relatiu: Que