L'oració i els seus constituents: Subjecte i Predicat

L'oració i els seus constituents

L'enunciat és un grup de paraules amb un mínim d'un verb en forma personal i unes parts o constituents típics: el predicat i, en la majoria de casos, el subjecte.

• Predicat: grup de mots organitzat al voltant del verb que expressa l'acció, l'estat o el procés de l'oració.
• Subjecte: expressa la persona, l'animal o la cosa (concreta o abstracta) que protagonitza el que diu el verb. En alguns casos no hi apareix (subjecte el·líptic).

Exemple: L'Anna i en Jaume saluden a dreta i esquerra.

L'oració i els seus constituents (2)

1. Funció del subjecte

1. Sintagma nominal (SN): grup de mots articulats al voltant d'un nom. (Exemple: La via no em troba normal i corrent). SN Subjecte.
2. Un pronom personal fort: (Exemple: Jo em trobo molt normal). Pronom personal fort (subjecte).
3. Subjecte el·líptic: (Exemple: [Jo] ja estic bastant acostumat a tenir aquest aspecte).
4. Oracions impersonals: només tenen predicat, perquè el seu significat no admet que cap subjecte protagonitzi l'acció, l'estat o el procés verbal. És el cas dels verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmosfèrics (ploure, clarejar) o el verb haver-hi. Exemple: Allà hi ha una taula lliure (P - oració impersonal).

2. El sintagma nominal

• El sintagma nominal és un grup de paraules articulat al voltant d'un nom que fa de nucli (Exemple: la meva cara operada).
• Els sintagmes nominals poden tenir dues grans funcions en l'oració: subjecte i complement del verb. (Exemples: La meva cara és diferent / No descriuré la meva cara).

1. SN Subjecte

Per saber si un SN és el subjecte d'una oració, mirarem si expressa la persona, l'animal o la cosa (concreta o abstracta) que protagonitza el que diu el verb, i si concorda en nombre i persona amb el verb.

Per exemple: en l'oració "La meva cara és diferent", el SN "la meva cara" és el subjecte perquè concorda en nombre (singular) i persona (3a) amb el verb "és".

2. SN Complement del verb

Si el SN no concorda amb el verb, ens trobarem davant d'un complement del verb. Per exemple: "No descriuré la meva cara"; podem canviar "la meva cara" al plural sense canviar el verb. Això indica que és un complement del verb.

3. Els pronoms personals forts

(Jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles)

Pàgines 40 i 41