Oració
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,71 KB
Oració: és un grup de paraules disposades en un ordre determinat que transmeten un significat lògic i complet.
L?oració està formada per:
Un subjecte: que ens diu de què o de qui parlem i té com a nucli un nom.
Un verb: que diu alguna cosa sobre el subjecte i té com a nucli un verb.
Les oracions que només tenen un sol verb en forma personal s?anomenen oracions simples i quan s?uneixen 2 formen oracions compostes.
El subjecte: serveix per que l?oració estigui ben formada i hi hagi un lligam entre les dues parts, cal que el subjecte y el predicat concordin en nombre i persona. La prova de la concordança ajuda a trobar el subjecte de la oració.
El subjecte que pot ser que no aparegui perquè ja se sobreentén (subjecte el·líptic) adopten diverses estructures: pronoms tònics (aquests cromos (sn) són els repetits), mot substantivat (la seva saviesa (SN) m?atreia), oració subordinada (qui canta (oració) els seus mals espanta)
Tipus d?oracions:
Oracions enunciatives, declaratives o asseveratives. Es limiten a enunciar un missatge sense cap marca morfològica específica ni cap signe gràfic que les distingeixi. Informen d?un fet.
Pel que fa l?entonació, en distingim 3 fases:
Una ascendent: el to puja fins a la primera síl·laba tònica. Una de manteniment la més llarga. Una descendent la veu baixa de to a partir de l?última síl·laba tònica.
Oracions interrogatives: formulen una pregunta que pot ser directa (acaba amb ?) o indirecte.
Hi ha 4 tipus:
Generals: es poden contestar amb si o no.
Parcials: no es poden contestar ni si o no.
Eco: reincideixen en una pregunta anterior.
Retòriques: no pretenen obtenir cap resposta perquè aquesta ja es coneix.
Oracions exclamatives:manifesten sorpresa, alegria etc. Acaben amb un signe d?admiració i poden anar precedides de mots intensius com : que qui.
Oracions imperatives: s?utilitzen en les ordres, consells etc. Es fan servir quan volen que els receptors del missatge actuïn d?una manera determinada
Oracions desideratives: expressen un desig.
Oració passiva es aquella a la que el subjecte no realitza la acció del verb y el verb està en transitiu. Per poder passar una acció a passiva cal que sigui activa y el subjecte realitzi la acció del verb.
Estil directe: reprodueix les paraules tal com les ha pronunciat l?emissor.
Estil indirecte: no reprodueix les paraules de l?emissor amb exactitud sinó que van precedides de verbs que serveixen al narrador per introduir-les i de la conjunció que.
L?oració està formada per:
Un subjecte: que ens diu de què o de qui parlem i té com a nucli un nom.
Un verb: que diu alguna cosa sobre el subjecte i té com a nucli un verb.
Les oracions que només tenen un sol verb en forma personal s?anomenen oracions simples i quan s?uneixen 2 formen oracions compostes.
El subjecte: serveix per que l?oració estigui ben formada i hi hagi un lligam entre les dues parts, cal que el subjecte y el predicat concordin en nombre i persona. La prova de la concordança ajuda a trobar el subjecte de la oració.
El subjecte que pot ser que no aparegui perquè ja se sobreentén (subjecte el·líptic) adopten diverses estructures: pronoms tònics (aquests cromos (sn) són els repetits), mot substantivat (la seva saviesa (SN) m?atreia), oració subordinada (qui canta (oració) els seus mals espanta)
Tipus d?oracions:
Oracions enunciatives, declaratives o asseveratives. Es limiten a enunciar un missatge sense cap marca morfològica específica ni cap signe gràfic que les distingeixi. Informen d?un fet.
Pel que fa l?entonació, en distingim 3 fases:
Una ascendent: el to puja fins a la primera síl·laba tònica. Una de manteniment la més llarga. Una descendent la veu baixa de to a partir de l?última síl·laba tònica.
Oracions interrogatives: formulen una pregunta que pot ser directa (acaba amb ?) o indirecte.
Hi ha 4 tipus:
Generals: es poden contestar amb si o no.
Parcials: no es poden contestar ni si o no.
Eco: reincideixen en una pregunta anterior.
Retòriques: no pretenen obtenir cap resposta perquè aquesta ja es coneix.
Oracions exclamatives:manifesten sorpresa, alegria etc. Acaben amb un signe d?admiració i poden anar precedides de mots intensius com : que qui.
Oracions imperatives: s?utilitzen en les ordres, consells etc. Es fan servir quan volen que els receptors del missatge actuïn d?una manera determinada
Oracions desideratives: expressen un desig.
Oració passiva es aquella a la que el subjecte no realitza la acció del verb y el verb està en transitiu. Per poder passar una acció a passiva cal que sigui activa y el subjecte realitzi la acció del verb.
Estil directe: reprodueix les paraules tal com les ha pronunciat l?emissor.
Estil indirecte: no reprodueix les paraules de l?emissor amb exactitud sinó que van precedides de verbs que serveixen al narrador per introduir-les i de la conjunció que.