És l'oposició entre el desenvolupament de les forces productives i les relacions

Comparativa Marx vs Mill

Ideologia

Marx: la ideologia ha de ser de classe (obrera), ha d´haver un pensament que surti del món del treball

Mill assenyala que les estructures socials es moguin en la imparcialitat, per l´argument que doni més felicitat al major nombre de gent, i no pel que interessi a una classe social (per molt oprimida que estigui aquesta classe social)

Consciència de classe/individualisme:

Els marxistes defensen que la classe està per sobre dels individus (això ha tingut unes conseqüències sinistres durant el s.XX)

Mill ens parla de l´individualisme. Cada persona ha d´ésser respectat en la seva individualitat. Cadascú val per un i només per un. A la democràcia els vots es compten, no es pesen. Fruit del càlcul utilitarista.

Revolució/reforma

El marxisme és un pensament de la revolució. Proposa la dictadura del proletariat

Mill planteja la reforma constant com a instrument del govern. Democràcia avançada amb drets iguals

Econòmic

el marxisme planteja el tema de la plusvàlua

Mill senyala el valor ve determinat per la venda en el mercat, i no pel temps dedicat en la producció de la mercaderia.

MATERIALISME HISTÒRIC

Estudi de les lleis generals que expliquen el desenvolupament de les societats. Es tracta d'establir quins són els mecanismes que permeten el naixement, esdevenir i mort d'una societat.
Dit d'una altra manera, explicar per què es produeix, per exemple, el pas de la societat primitiva a la societat esclavista, de la esclavista a la feudal, de la feudal a la capitalista, de la capitalista a la socialista.

El marxisme postula que només el coneixement de les lleis del moviment de les societats pot portar a una previsió científica de l'esdevenir històric en les seves grans línies, exercir una influència oportuna sobre ell, i fins i tot i dirigir-lo, dins de certes condicions.

La llei fonamental del Materialisme Històric pot resumir-se així:

D'acord a les condicions materials que l'envolten, és a dir, d'acord al nivell de desenvolupament de les forces productives l'home organitza la producció d'una determinada manera, entra a determinades relacions de producció. El conjunt de les relacions de producció formen l'estructura econòmica de la societat, base sobre la qual s'aixequen les institucions jurídiques i polítiques, a les quals corresponen determinades formes de la consciència social. La manera de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i espiritual en general.

Atès el caràcter eminentment dinàmic que tenen, les forces productives segueixen desenvolupant-se dins el Març de les relacions de producció que li han donat origen, fins arribar a un punt tal que aquestes relacions es transformen en obstacles seus.

Les forces productives només podran seguir el seu desenvolupament quan les velles relacions de producció siguin canviades per unes noves i més evolucionades. En aquest moment històric es verifica el naixement d'una nova societat. En canviar l'estructura econòmica, es revoluciona més o menys ràpidament tota la immensa superestructura erigida sobre ella. Resulta important destacar que cap societat desapareix abans que es desenvolupin totes les forces productives que trobin camp d'acció en ella. Mai apareixen noves i més perfectes relacions de producció abans que les condicions materials per a la seva existència hagin madurat en el si de la pròpia societat antiga.

El pas d'una manera de producció a un altre no es realitza per al marxisme automàticament en el moment en què apareix la contradicció entre les Forces Productives i les Relacions de Producció, sinó que ha de fer-ho l'home, millor dit les classes de la societat per a les quals la manera de producció existent es transforma en un obstacle per al seu desenvolupament i el paper en el procés productiu ha fet néixer en elles el gèrmens d'una manera de producció superior.