L'oposició al franquisme: de l'exili a la resistència

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,97 KB

La repressió i l'exili (1939-1945)

  • La desarticulació de les organitzacions polítiques i sindicals fou total.
  • L'oposició només intentava organitzar-se des de l'exili.
  • A l'interior, les condicions eren molt adverses a causa de la persecució i la repressió, amb actuacions antifeixistes esporàdiques.
  • Molts exiliats van acabar a França, Mauthausen o Auschwitz.
  • A Mèxic, amb l'acolliment del president, s'hi van instal·lar personalitats polítiques i intel·lectuals.
  • Es confiava que la victòria aliada ajudaria al restabliment de les llibertats a Espanya.
  • 1944: Invasió de la Vall d'Aran pels maquis (guerrilla comunista i anarquista) amb l'esperança de suport aliat, però fou un fracàs.

El moviment obrer i la conflictivitat social

  • La major part de les organitzacions polítiques van desaparèixer o es van diluir en divisions internes.
  • Els comunistes van intentar infiltrar-se en els sindicats verticals per aconseguir millores obreres.
  • Entre 1945 i 1947 es van produir revoltes obreres a causa de les duríssimes condicions de vida.
  • 1 de maig de 1947: Vaga general promoguda pel govern basc a l'exili, seguida per més de 20.000 persones.
  • Després d'aquests incidents, el govern va permetre una representació tímida de treballadors als sindicats verticals (enllaços sindicals).
  • Entre 1956 i 1958 van sorgir noves revoltes obreres en nuclis industrials i les primeres revoltes d'estudiants a Madrid i Barcelona.

L'erosió de la dictadura i l'auge de l'oposició

  • El moviment obrer es va fer fort a partir de les noves CCOO, promovent vagues il·legals i pressionant en les negociacions del sindicat vertical.
  • Els estudiants universitaris es van mobilitzar, creant el Sindicat Democràtic d'Estudiants el 1966.
  • El moviment veïnal es va organitzar inicialment per reclamar millores urbanístiques, derivant posteriorment cap a reivindicacions polítiques i sindicals.
Fites i grups de resistència
  • Reunió de Munic (1962): Es va aconseguir que la CEE no acceptés Espanya sense democratització.
  • Altres fites: Els fets del Palau de la Música i la campanya dels bisbes catalans.
  • Euskadi: El PNB mantenia l'hegemonia, però el 1959 es va crear ETA per sectors crítics que defensaven la lluita armada.
  • Catalunya: L'oposició es va vertebrar al voltant del PSUC (PCE a Espanya), optant per la via democràtica.
  • Aparició de grups d'extrema esquerra violents com el FRAP.
  • El socialisme es va dividir entre el PSOE a l'exterior i el Partit Socialista a l'Interior.
  • A Catalunya van aparèixer el PSAN i el FOC, mentre que altres opcions com ERC o FNC van romandre minoritàries.

Entradas relacionadas: