Oposició al Franquisme: Exili, Maquis, Moviment Obrer i Transició

Oposició al Règim de Franco

L’oposició al règim de Franco continua després de la Guerra Civil. La majoria de líders de l’oposició marxen a l’exili i des d’allà organitzen:

• Un govern de la República (primer a França, després a Mèxic).
• Continuen accions bèl·liques des de:

1. L’exterior: l’intent d’invasió d’Espanya per la Vall d’Aran, protagonitzada per membres del PCE.
2. L’interior: Maquis, persones que eren de partits o de l’exèrcit republicà que no marxen a l’exili i es queden en zones rurals fent actes de sabotatge i terrorisme.

La intervenció dels maquis s’acaba per:

• L’acció de la Guàrdia Civil.
• Canvis en la política internacional.
• La població civil vol la pau.
• Excés de ressò de la premsa interior i exterior.

En l’oposició hi havia altres grups:

• Monàrquics (partidaris de Don Juan de Borbón): el 1945 fan la Declaració de Lausana on demanen a França la restauració de la monarquia. Fan accions de conspiració contra Franco.
• Obrer: moviment obrer, reconstruir i convoca una vaga al 1945, vaga a Catalunya contra la situació de penúria econòmica. 1951 a Barcelona, la vaga contra els tramvies.

A l’àmbit sindical neix un nou tipus d’oposició aprofitant les estructures de la pròpia llei de participació dels obrers en les eleccions dels enllaços sindicals i la formació dels comitès jurats d’empreses (Ley de Convenios Colectivos).

És en aquest marc en què neixen Comissions Obreres d’ideologia comunista, amb el líder Marcelino Camacho.

El 1962 hi ha una conferència a Munic (Alemanya) de tots els grups de l’oposició, tant interna com externa. Hi van des del PCE, PSOE, fins a monàrquics partidaris de Don Juan de Borbón.

A la premsa internacional surt la notícia de la reunió amb l’objectiu d’organitzar i programar actes per acabar amb el règim de Franco.

Quan acaba la reunió, a alguns dels que van sortir d’Espanya per anar-hi no els van deixar tornar i altres van ser desterrats a Canàries o a Menorca.

A partir del 1973 i davant la descomposició del règim, l’oposició interna s’organitza al voltant de:

• PCE: crea la Junta Democràtica (1947). Santiago Carrillo és el secretari general.
• PSOE: crea la plataforma de Convergència Democràtica 1975. Felipe González és el secretari general.

Les dues, poc després de la mort de Franco, s’ajunten i formen la Platajunta.

1950-1959: Política Exterior

Es trenca el bloqueig comercial quan a nivell internacional comença la Guerra Freda. Els Estats Units veuen Espanya com una posició estratègica entre Amèrica i Europa.

Formen:

• El Pacte de Madrid pel qual Espanya permet obrir bases militars:
• Navals
• Radio Liberty, que era una emissora des de la platja de Pals que emetia pels països del bloc soviètic.

A canvi, rep dels Estats Units aliments, diners i suport per entrar a les organitzacions internacionals.

També es firma al 1953 el Concordat amb el Vaticà, que estableix les bases de les relacions entre Espanya i l’Estat del Vaticà.

S’estableixen:

• Privilegis de l’Església quant a rebre (salaris dels capellans) subvencions de l’Estat, a l’ensenyament i quant a la influència de l’humanisme cristià en lleis.
• Privilegis de l’Estat a l’hora de cobrir les vacants de Bisbe.

Política Interior

Hi ha la consolidació del règim polític i aplicant les lleis fonamentals, al 1958 es fa “la Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional”.

Economia

Se suprimeixen algunes mesures restrictives de producció i de comercialització. Per exemple, a partir de 1952 desapareix la cartilla de racionament.

Amb la fi del bloqueig comercial s’obren les fronteres i arriben els ajuts, sobretot dels Estats Units.

Hi ha les primeres vagues com la de Barcelona al 1951 dels Tramvies.

Amb l’obertura de les fronteres hi ha una millora de l’economia que repercuteix en aspectes negatius:

• Creix la inflació (variació dels preus cada cop més cars).
• Creix el dèficit públic (deute extern).

Societat

Es dona una forta onada de migració (no exili) tant a l’interior com a l’exterior.

Aquesta migració de l’interior, que és estimulada pel propi règim, es dona en dues zones:

• Zona rural a zona urbana (industrial).
• Zones pobres a zones industrials (País Basc, Madrid, Catalunya, Andalusia, Múrcia i Extremadura).

L’oposició canvia perquè:

• Abandona la pràctica de la violència.
• Hi ha un relleu dels líders que van fer la Guerra Civil (la Generalitat de Catalunya a l’exili elegeix Josep Tarradellas nou president de la Generalitat al 1954).
• L’acció dels partits d’oposició se centrarà a la universitat i al món obrer.

1960-1970: Política Exterior

S’estableixen relacions polítiques amb tots els països excepte els del sistema comunista.

A partir de 1968 es demana l’entrada al Mercat Comú Europeu.

Política Interior

A principis dels anys 60 entren a formar part del govern els tecnòcrates, es vol modernitzar l’economia i la societat.

Es fan i s’apliquen lleis com:

• La Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional (1958): Aquesta llei intenta una obertura política que permet crear associacions però no permet autonomies polítiques, el pluripartidisme ni la llibertat sindical. Refusa el sistema de les democràcies occidentals, està a favor del concepte de democràcia orgànica.
• La Ley Orgánica del Estado: És una llei fonamental que defineix el concepte de democràcia orgànica. Crea el Consejo Nacional del Movimiento que vigila la puresa ideològica.
• La Ley de Prensa al 1966: Aquesta llei anul·la la censura prèvia.

Al 1969 Juan Carlos és designat pel Generalíssim Francisco Franco Caudillo de España com a successor en el títol de Rey.

• La Ley de Libertad Religiosa: Permetia qualsevol religió però la religió catòlica serà oficial, no seran perseguides.

Economia

Ve marcada per dos conceptes:

• Pla d’Estabilització (1959-1962)
• El “miracle” (1962-1970), els objectius dels quals són aturar la inflació i estabilitzar preus i salaris, i liberalitzar el sector exterior, el comerç (dona llibertat a importar i exportar productes i hi ha una entrada de capitals estrangers).

Es prenen unes mesures que són:

• Devaluació de la pesseta.
• Reforma fiscal dels impostos.
• Es reben ajuts del FMI i BM, aquests ajuts són crèdits però cal aplicar les condicions de política econòmica que imposen aquestes institucions.

Els efectes que produeix aquest pla sobre l’economia en un principi no són bons:

• La producció de les empreses del país baixa.
• Augmenta l’atur.
• El salari del treballador baixa.
• El cost de la vida augmenta.

A partir del 1961 es notaran els efectes positius (el miracle econòmic espanyol) del pla d’estabilització.

Aquest es basa en:

• En la inversió de capital estranger, troben mà d’obra barata, no hi ha vagues.
• Pel que fa al turisme, hi ha una entrada massiva que ajuda al desenvolupament de tots els sectors (comunicació, urbanisme, restauració/hotels). Té repercussions en la mentalitat.
• Importació tecnològica.
• Divises dels espanyols que treballen fora d’Espanya (immigrants).

Tot això accentua la dependència de l’economia espanyola respecte a l’economia exterior.

A partir de 1962 es creen “Los Planes de Desarrollo” quatriennals que es basen en que l’Estat inverteix diners per crear “polos de desarrollo”, és un polígon industrial en una zona concreta que vol ajudar a industrialitzar.

L’Estat fa les infraestructures internes (urbanitzacions) i externes (comunicacions), cedeix el sòl a preu barat i afavoreix a les empreses que s’hi instal·len reduint impostos.

Per exemple, el polígon industrial de Tarragona amb consorci de la Zona Franca de Barcelona.

L’economia en general tindrà una balança de pagament equilibrada tot i tenir dèficit comercial. S’equilibra amb les entrades de divises per turisme, inversió de capital i divises dels immigrants.

Als anys 70 Espanya ja figurarà entre els països industrialitzats.

L’agricultura pateix durant aquest període una crisi deguda al procés d’èxode rural, que portarà una pujada dels salaris i un descens dels beneficis.

També una concentració de propietats, s’introdueixen noves tècniques de cultiu (hivernacles i regadius) i una mecanització.

Tot això desembocarà en una expansió del camp i es produeixen millores en les condicions de vida.

Societat

L’oposició 1962 a Munic es reuneixen representants de l’interior com de l’exterior, volen coordinar accions per tal d’accelerar el final del règim. Quan els partidaris de la conferència volen tornar a Espanya, a alguns no se’ls deixa i altres són confinats a Mallorca i Fuerteventura.

A l’interior:

• Neix CCOO (lligada al PCE) aprofitant les estructures del sindicalisme oficial.
• Monàrquics volen la instauració de la monarquia en la persona de Don Juan de Borbón.
• Sorgeixen grups terroristes com el GRAPO, FRAP i ETA.
• A la universitat els estudiants organitzen actes de protesta (SEU).

A Catalunya l’oposició s’organitza al voltant de:

• Moviment Socialista de Catalunya.
• Moviment de Joves Cristians de Catalunya.

1960 passen els fets del Palau de la Música.

• En els anys 60 el PSUC (comunista) serà la força política d’oposició més organitzada.
• Important serà el paper de l’Església per a la conservació i recuperació de tradicions i de la llengua catalana.

L’Església portarà a reivindicacions (manifestacions) dels capellans pels carrers de Barcelona. Sobretot a nivell local donarà suport a actes d’oposició com per exemple la Caputxinada, que va ser una trobada de joves de l’oposició.

Iniciatives culturals:

1. Renovació pedagògica de mestres: crea Rosa Sensat.
2. Publicacions en català: Cavall Fort, Serra d’Or, Òmnium Cultural i moviment de la Nova Cançó.

El 1971 es crea l’Assemblea de Catalunya.

1970-1975

Economia

Hi ha una crisi mundial a causa de la pujada del preu del petroli. Les conseqüències són la inflació, l’atur, el retrocés del comerç, devaluació de la pesseta, augment del dèficit pressupostari = creix el deute públic, caiguda de la producció i el turisme.

A Espanya el govern no pren les mesures adients i la crisi s’allarga.

Societat

Oposició:

Partits polítics s’ajunten al voltant de la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica (PSOE).

A Catalunya, l’Assemblea de Catalunya = comissió coordinada de l’oposició que crea el lema: llibertat, amnistia, estatut d’autonomia i produeix transformacions de la societat:

Endarreriment després de la guerra respecte a la situació aconseguida durant la República.

A mida que el franquisme continua, la societat canvia:

• Es fa una societat urbana, desapareix el caciquisme i la forma tradicional de viure al camp.
• Diferència entre classes socials: modificació estricta de les classes.
• Condició de la dona.

1970-1975: Política Exterior

El problema del Sàhara: Marroc vol ocupar el territori i organitza la Marxa Verda on civils són portats en autocars comuns fins a la frontera.

Política Interior

Hi ha el desdoblament del cap d’Estat Franco i el cap de govern Carrero Blanco, el qual és assassinat per ETA el 1973 i és substituït per Carlos Arias Navarro el 1974. Davant de l’oposició interna i externa vol fer un intent d’apertura del règim: espíritu del 12 de febrero.