Quina és l'opinió de Sòcrates sobre el relativisme moral?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,22 KB
SOFISTES
El relativisme de Protàgores
El relativisme desqualifica tota veritat permanent i universal. Així res es d'una manera absoluta verdader o fals o bo o dolent. Si no hi ha veritat absoluta, només resta guiar-se per la utilitat o la conveniència del moment. I pertoca al savi conèixer allò que en cada moment es mes útil i més convenient.
Del relativisme a l'agnosticisme
l'agnosticisme permet admetre la religió com ouna sortida a una tenddència natural i com una institució socialment útil. Però això últim potser encara pot resultar més provocador ja que considerar la religió només com una institució social i cultural significa acceptar el seu caracter convencional i arbitrari. Cal limitar-se als problemes de la realitat que ens envolta com els relacionats amb el dret, la vida política o l'educació.
Sócrates
L'Humanisme socràtic
Reorienta l'humanisma entenent la filosofia com a cura de l'ànima, com a practica o activitat filósòfica d'autodescobriment personal i no pas com una mera teoria. Al contrari dels sofistes que el consideraven una forma de guanyar diners, per Sòcrates l'ensenyament es un deure vers els altres que ha d'orientar en la recerca de la veritat i en l'autentica formació eticopolítica.
El mètode socràtic: ironia i maièutica
El diàleg te dues fases: la irònica i la maièutica. En la primera, conversant sobre la virtut, la pietat,l'amistat... Sòcrates fa preguntes a u ninterlocutro sobre un d'aquests conceptes ja que, sil'usa en el seu discurs, be Déu saber que significa. Però quan un d'aquests conceptes ja que si l'usa es perque Déu saber que significa. Però quan l'altre li explica aquest concepte Sócrates tobra tants entrebancs i contradiccions que acaba anul·lant l'explicació, aleshores l'interlocutor rectifica la definició inicial o en proposa una altra i així fins que reconeixi que no sabia de que parlava.
La segona fase es la part constructiva que fa brollar la veritat objectiva de l'interior de cadascú. Els fa que es coneguin a ells mateixos mitjançant preguntes interiors
L'intel·lectualisme moral
El saber vertader és útil perquè comporta el bé, la virtut. Saber implica fer allò correcte, just i bo. Així , L'obtenció del saber te un definitiu efecte eticopràctic. Fent-se savi, l'esser humà esdevé virtuós. Qui coneix allò recte obra amb rectitud i qui coneix què es la justícia es just. Això rep el nom d'intel·lectualisme moral
L'Etica objectiva
Sòcrates te la idea de saviesa de dirigir racionalment la vida, la filosofia es per promoure la reflexió per tal de tenir cura del component més noble dels éssers humans: l'anima. Sòcrates arriba així a una etica objectiv perquè tothom troba el mateix bé si usa adequadament la raó, autónoma perque ccadascú basa la seva conducta en aquest bé i autàrquica perque la raó no se sotmet a res diferent de la racionalitat pròpia de cadascú.