Operatòria Dental: Tractament de Càries i Compòsits

1. Operatòria dental

L’operatòria dental és la part de l’odontologia que s’encarrega del tractament de les dents afectades per càries realitzant una obturació, que consisteix a eliminar la càries, realitzar una cavitat i reomplir-la d’un material d’obturació per restituir els teixits dentals perduts, la funció i l’estètica.

Hi ha tres tipus de materials d’obturació: el compòsit, el ciment de ionòmer de vidre i l’amalgama de plata. Actualment, l’amalgama de plata està sent substituïda pel compòsit.

1.1. El compòsit en odontologia

És una resina a la qual s’afegeixen diferents pigments per tenir una adequada gamma de colors, i altres productes perquè es mantingui fluida i no s’endureixi.

La seva forma de presentació és en xeringa o en uns petits contenidors anomenats compules, que es posen en una pistola dispensadora.

Els fabricants dels compòsits fan una variada gamma de colors i proporcionen una guia de colors que el dentista fa servir per saber quin color té la dent i triar el color de compòsit més adequat. En aquesta guia, cada color està identificat amb una lletra i un número. Tant les xeringues com els compules estan identificats amb el color del compòsit, la data de fabricació i la data de caducitat.

El compòsit és un material que no s’ha de preparar i s’endureix amb la llum blava de la làmpada de polimerització.

Aquesta llum blava pot ser perjudicial per a la vista si es mira directament (afecta la retina) i, a més, pot afectar les persones fotosensibles.

Per aquest motiu, sempre s’han d’utilitzar unes pantalles de protecció per al dentista, el personal auxiliar i el pacient. Aquestes proteccions són de color taronja per filtrar la llum blava i poden estar incorporades a la làmpada o bé es poden fer servir ulleres de protecció o pantalles manuals.

Preparació d’instrumental previ

• Exploració
• Anestèsia
• Guia de colors
• Aïllament absolut
• Instrumental rotatori

Fases del tractament d'obturació

Els instruments i materials necessaris depenen de la fase del tractament:

1. Preparació de la cavitat: Consisteix a eliminar el teixit cariat i a crear una cavitat apropiada per col·locar el compòsit. Es fa amb la turbina i freses. El dentista pot demanar una cullereta (per acabar de netejar la cavitat i eliminar càries de la dentina de forma manual) o un cisell (per retallar l'esmalt).

2. Preparació dels teixits dentaris: Un cop feta la cavitat, es fa un gravat àcid amb l’àcid ortofosfòric (concentració del 37%). És un producte que crea microirregularitats a l’esmalt i a la dentina per afavorir la unió de l’adhesiu. És un gel de color blau per veure’n bé l’aplicació i va en xeringa. S’utilitzen unes puntes d’aplicació d’un sol ús que s’eliminen després del seu ús. Després, amb la xeringa de triple funció, es neteja i es posa l’adhesiu, que és una resina que afavoreix la unió del compòsit al teixit dental i s’endureix amb la làmpada de polimerització. La seva forma de presentació és en xeringa o en un petit flascó. Quan és en flascó, també caldrà un aplicador de bola i una safata dispensadora.

3. Col·locació del compòsit: Es va col·locant el compòsit del color escollit amb l’espàtula de modelar a la cavitat i, amb un atacador, s’adapta bé abans de ser polimeritzat amb la làmpada de polimerització.

4. Acabat i poliment: Un cop endurit el compòsit, cal retallar els excessos i donar-li brillantor perquè s’assembli a l’esmalt. Es necessita:

• Instrumental rotatori: Turbina, contraangle i freses de diamant.
• Discos de polir: Són uns discos que per una cara són llisos i per l’altra tenen un material abrasiu que pot ser de gra fi, mitjà o gruixut. Al centre hi ha un anell metàl·lic que se subjecta a un mandrí que es col·loca al contraangle. N’hi ha de diferents mides.
• Gomes de polir: Són de silicona i poden tenir forma de copa, de punta, de llentia, etc. S’utilitzen amb el contraangle.
• Tires de polir: Són unes tires allargades que tenen a la seva superfície un material abrasiu de gra més fi en mitja tira i més gruixut en l’altra mitja, i en la zona central no tenen material abrasiu per poder passar-les entre les dents. Serveixen per polir els espais interproximals. El dentista passa la tira entre les dents per la zona central i comença fent servir el costat més gruixut i acaba amb el més fi fent moviments de serra.
• Paper d’articular: És un paper pigmentat molt fi de color blau o vermell. Serveix per comprovar que l’obturació no tingui contactes prematurs que evitin que el pacient pugui tancar la boca correctament. Es posa a les cares oclusals, es demana al pacient que tanqui la boca unes quantes vegades i es comprova si hi ha punts marcats a l’obturació, els quals s’hauran de retallar. Per introduir el paper d’articular dins de la boca s’utilitza la pinça de paper d’articular.