Les operacions militars i la vida a la rereguarda (1936-1939)
catalán con un tamaño de 2,19 KBLes operacions militars
Entre juliol i novembre del 1936, els nacionals van dirigir les seves operacions cap a Madrid, que resistí un setge i intensos bombardejos sota lemes com «No pasarán» (el govern republicà s'establí a València el novembre). Les milícies anarcosindicalistes intentaren recuperar les capitals aragoneses i atorgar oxigen a la capital.
Màlaga passà a mans dels nacionals el febrer del 1937. Franco no va poder aïllar Madrid (derrotes del Jarama i Guadalajara) i, a la primavera, decidí concentrar-se en la presa de la franja cantàbrica, fent-se amb el control d'una zona industrial i minera de primer ordre cap a l'octubre.
La República va reorganitzar el seu exèrcit, però amb l'ofensiva d'Aragó de la primavera de 1938, els nacionals arribaren a Catalunya i amenaçaren València. La reacció republicana per aturar-los, el juliol de 1938, dugué a la Batalla de l'Ebre. Després de quatre mesos, els nacionals venceren i ocuparen tot Catalunya (l'11 de febrer de 1939 arribaren a la frontera francesa).
Els pocs territoris que resistien es van lliurar als vencedors el mes següent:
- Madrid: com a conseqüència d'una traïció del coronel Casado, qui va lliurar la ciutat.
- Llevant: per impotència.
Franco tancà la guerra l'1 d'abril de 1939.
La vida a la rereguarda
La població civil va patir l'escassetat de queviures (fam, racionament, mercat negre, depreciació de la moneda, etc.). Les necessitats de la guerra van condicionar tota la producció. La vida quotidiana es va socialitzar: la ciutadania va participar en les tasques col·lectives. Destacà el nou paper social de la dona a tots els àmbits.
Per primera vegada es va atacar la població civil sistemàticament, fonamentalment amb bombardejos, en un preàmbul del que seria habitual a la II Guerra Mundial. L'èxode de refugiats fou brutal (a finals del 1938, a Catalunya n'hi havia 1.000.000).
L'any 1938 es va cridar a files les lleves del 1929 i del 1940 (quinta del biberó). Hi hagué desertors, emboscats i quintacolumnistes.