La òpera pertany

Teologia Natural:

• Cara oposada del fideisme.

• Estudi o coneixement de Déu, de la seva existència i les seves característiques.

En general les religions no busquen aportar proves de l'existència de Déu, ja que afirmen que Déu pertany a l'àmbit de la fe. Alguns creients han elaborat argumentacions en forma de proves, les quals demostren la no contradicció lògica de la seva existència.

La conclusió de aquests arguments diu que Déu és un ésser transcendent diferent i separat del món, que existeix per si mateix. 

Aristòtil defineix la reologia com a ciencia complementativa i que té per fi l'estudi de l'ésser immòbil (Déu).

Aristòtil:

Parla de l’existència d’un primer motor immòbil, Déu. Déu és la primera causa per la qual la naturalesa és un continu moviment. És la causa final perquè és perfecta, i tots els éssers vius tendeixen a la perfecció. Aristòtil be a dir que el moviment s’explica perquè tot ésser natural tendeix cap a una finalitat que el meu cap a la seva perfecció. Déu es troba fora el cosmos i és meu sense mogut.

Argument de casualitat:

Formulat per Aristòtil, i reformulat per Sant Tomàs. EL podem resumir així: Tot té una causa, perquè res no pot ser causat de si mateix. Si alguna cosa fos causa de si mateixa també seria efecte de si mateix i això és contradictori. Tot té una causa i la causa primera és Déu, que no ha estat causat.

Critiques:

1. El concepte causa no te validesa més enllà de l’experiència:

   
   

La casualitat només podem aplicar-la en el que és físic. Per parlar de Déu com a causa hauríem de demostrar primer que Déu existeix. 

2. L'argument es contradiu a si mateix:

   
   

L’argument afirma que no pot existir una causa incausada, però conclou que Déu ho és. Així que simplement és contradictori.