Ontologia i epistemologia: Parmènides i Plató

Ontologia i epistemologia

Per una banda, de Parmènides podem dir que influí en Plató per l'interès d'aquests d'abastar la veritat, que ha de romandre eterna i sense canvis, així com pel seu menyspreu del saber sensible i per la defensa de la raó com a única font fiable de coneixement. Parmènides distingeix dues vies de saber:

• Via de la veritat: veritable camí del coneixement, parteix de l'afirmació «el ser és». Parmènides arriba a la conclusió que el ser és únic, no té principi, existeix des de sempre, existirà sempre, no canvia i és complet.
• Via de l'opinió: via enganyosa; el ser és i no és. És la via dels sentits.

Tan Sòcrates com Plató combateren tota la seva vida el relativisme i el subjectivisme dels sofistes. No negaren que hi ha moltes opinions que són relatives, però afirmaren que una cosa són les opinions i una altra la veritat.

Plató: dos nivells de la realitat

Plató distingeix dos nivells o graus de realitat:

Món intel·ligible

És el món del ser, d'allò estable i permanent, i per tant és el nivell superior de la realitat. Son realitats ocultes a la vista però accessibles a la intel·ligència. És un món transcendent. Al món intel·ligible pertanyen tant les idees com els objectes matemàtics. Per tant, al món intel·ligible trobem dos tipus de realitats: les intel·ligibles superiors o idees i les intel·ligibles inferiors o objectes matemàtics. En el cim de les idees es troba la idea suprema del Bé.

Món sensible

És el món de l'esdevenir, de la multiplicitat, d'allò que canvia; representa, per tant, el nivell inferior de la realitat. Plató considera l'esdevenir com a mig camí entre el ser i el no-ser.

El Demiürg i la formació del món sensible

Plató explica la formació del món sensible mitjançant el mite del Demiürg. L'empra per referir-se a una intel·ligència suprema de caràcter diví que ha fabricat el món sensible prenent com a model el món de les idees eternes i perfectes. El demiürg ha plasmat aquest model en una matèria preexistent, caòtica, mòbil i amorfa. El món sensible respon a un pla racional i intel·ligent i no procedeix del caos. Per a Plató, la causa d'aquesta imperfecció ha de residir en la matèria.

Si el demiürg ha plasmat en el món sensible (imperfecte) el món intel·ligible (perfecte), per què són diferents? El problema no és el contingut sinó el material per al demiürg: agafa el model del món intel·ligible però el material és defectuós, i per això el resultat és imperfet.

Epistemologia: nivells de coneixement

Parlant d'epistemologia, com Plató defensa dos nivells de la realitat també hi ha dos nivells de coneixement:

• Coneixement (científic): nivell superior del saber sobre la realitat intel·ligible.
• Opinió: grau de saber inferior, referit a la realitat sensible; la seva font són els sentits.

Plató estaria d'acord amb els sofistes en el reconeixement que tota opinió és un saber relatiu; però Plató no considera que tot saber sigui opinió; ell distingeix clarament entre opinió i coneixement.

El veritable coneixement només el trobem investigant sobre les realitats intel·ligibles. Ara bé, si les idees pertanyen a un món distint del nostre, és a dir, si estan fora del món sensible, com les pot conèixer l'ànima humana? Plató resol aquesta dificultat mitjançant la teoria de la reminiscència o anamnèsi.

Segons Plató, l'ànima, abans d'encarnar-se en un cos, ha preexistit en el món de les idees, on les ha contemplades; l'activitat pròpia de l'ànima és la contemplació de les idees i només en aquestes en conserva una empremta borrosa. Així doncs, d'acord amb la teoria de la reminiscència, aprendre a conèixer no és sinó recordar.

Cal interpretar que Plató està defensant-hi un cert innatisme del coneixement: a l'ànima de cada persona hi ha, des del moment del naixement, uns certs coneixements i nocions innates de les idees, però són coneixements obscurs i confusos que només poden cobrar claredat mitjançant una adequada educació.