Observació joc heurístic

la normativa LOE Continuen organitzant-se en tres àrees relacionades amb els tres àmbits. 3 Arees: descoberta d’un mateix/ descoberta de l’entorn/ comunicación i Llenguatge. 3 àmbits: àmbit motor ipsicomotor/ àmbit socio-afectiu/ àmbit Cognitiu.

Psicmotricitat:

Fou Dupré iiformulà Per primera vegada el terme “psicomotricitat. El paral·lelisme existent entre El desenvolupament motor i el desenvolupament intel·lectual. GLOBALITAT à FIL CONDUCTOR.
Wallon és considerat com el pioner de la psicomotricitat, entesa Com a camp científic. Considera “allò corporal”, com la base de l’afectivitat, El to muscular és la base del moviment. Els aspectes motrius i emocionals són L’expressió d’una unitat funcional. L’evolució motriu està íntimament Relacionada amb el descobriment de les coses, de l’espai i del món exterior.

Freud: importancia del cos. Ajuriaguerra:

 el diàleg tònic  mare-fill com a base de la comunicación.

Piaget:

mostra la relació que hi ha Entre l’activitat motriu i el desenvolupament intel·lectual, l’activitat Corporal l’infant construeix i elabora els esquemes de pensament: esquemes D’acció i esquemes de representació.

LÍNIES D’INTERVENCIÓ PSICOMOTRIU:

 Ballesteros distingeix dues línies diferents: 1. Tendència normativa o instrumental: Picq i Vayer, Le Boulch, Defontaine, Rossel // són dualistes entenen al nen com un conjunt format per diferents Arees i el divideixen en departaments. Educació en funció de les necessitats de L’infant. L’actitud de l’educador es directiva no té en conte el desig de l’infant. Es treballa de manera analítica i parcelada.  2. Línia dinámica o relacional:  A. Lapierre i B. Aucouturier. L’objectiu es Afavorir la comunicació creativitat i pensament operatori. Actitud de L’educador es de disponibilitat, permissiva, empatía tònica i observació. Parteix de la vivència , experimentació. Més tard apareix 3. Tendencia mixta.  Activitat dirigida  pero amb llibertat de moviment. Cos com a Instrument  del medi. Objectiu Desenvolupament integral de l’infant mitjançant l’acció corporal. Actitud Educador es semi-directiva

TEMA 3.

La sala de psicomotricitat:

els permet Posar en joc la seva globalitat. Permet a l’infant el joc sensoriomotor, joc Simbòlic, la representació. Per això l’adult crea un espai ple d’estímuls que Permeti a l’infant viure una situació de joc. Es realitza i passa a la sala de Psicomotricitat, va adquirint el coneixement, domini i acceptació del propi Cos. Cada infant pot crear un itinerari original que sorgeix dels seus propis Desitjos i competències. La sala ha de ser lloc de plaer.

Estructura de la sessió de psicomotricitat:

 ha de tenir en compte un corregut Espai-temporal.

A)fase d’acollida:

els Nens/es es descalcen , s’asseuen. Es passa a l’acollida. Recorden les normes de La sala.

B)fase activitat motriu i joc: Centrada en el cos:

constitueix l’espai central i referent de la sala. Els Nens/es comencen una activitat motriu bastant impulsiva que es manifesta amb Accions motrius. Van als diferents racons que s’han preparat.

C) fase de representació – reflexió:

al Final de la sessió es proposem una activitat de representació. Fase de gran Importància per interioritzar els conceptes viscuts, exerciten la memòria, Representació i la conceptualització. Els infants parlen, ll. Verbal es Transforma en instrument de representació relacional, expressen altres Activitats expressives simbòliqües: dibuixen, pinten...

D) fase de comiat:

moment de Deixar la sala i d’acomiadar-se per a marcar el final de sessió.

Paper de l’educador:

és fonamental per al desenvolupament de les sessions de psicomotricitat.

Símbol de llei:

donar unes normes breus I clares. L’ambient ha de ser permissiu i no culpabilitzador.

Seguretat física i afectiva:

 donar seguretat i confiança al nen/a a traves De nosaltres. El que afavoreix es l’organització dels espais, col·locació dels Materials, seguretat física i diferents moments de la sessió..

Relació asimètrica o company simbòlic:

la Seva funció és acompanyar, el seu paper d’adult està fora del joc del nen/a.

Empatia tònica:

capacitat d’escoltai D’espera i de posar-se en el lloc del nen/a. Implica aprendre a fer una lectura Tònica del cos de l’infant i observar la seva expressivitat psicomotriu. Ens Porta a  l’acceptació de les diferències. 

Disponibilitat:

te a veure amb la maner d’estar i que es dona a nivell intel·lectual, Afectiu i corporal. Ha de facilitar que el nen/a se senti acollit, respectat i Reconegut.

Març de treball contenidor:

 ha de englobar i acollir les diferents Propostes que sorgeixin.

L’observació de l’infant:

és el principal mètode per la recollida de dades. Ofereix una visió global De moment en que es troba i de l’evolució, l’observació és el principal recurs Que tenim per fer el seguiment i l’avaluació . L’observació dels paràmetres Psicomotors: s’indiquen els paràmetres d’expressivitat motriu de l’infant.

1. La relació amb els objectes i amb el Material:

te preferència per algun material/ com l’utilitza/ finalitat/ Quin significat dona/ varietat/ comparteix 2. Relació amb l’espai:
orientar-se/ passa per tots els racons/ canvia amb Freqüència/ com ocupa l’espai/ comparteix l’espai amb els companys/ respecta.

3. Relació amb el temps:

ritme de Treball ràpid/ ritme de les seves accins, desplaçaments i jocs és lent/ li Costa deixar l’activitat o s’avisa per acabar/ coneix i verbalitza els coneixements Temporals bàsics.

4. Relació amb els Altres nens/es i amb l’adult:

inicia el joc amb els altres/ canvia de Companys/ es relaciona fàcilment/ sap demanar ajuda/ sap donar ajuda/ com Interactua/ li costa relacionar-se amb l’adult/ reclama l’atenció.

5. Relació amb si mateix:

sap comunicar Els seus sentiments/ accions motrius predominants/ controla els desplaçaments/ Mostra agilita, coordinació/ controla la motricitat fina/ canvia de joc sovint/ Crea i inventa jocs/ segueix la iniciativa/ es centra en la relaxació.