Obres d'Antoni Tàpies i Josep Kosuth

Creu i R

Fitxa tècnica. Títol: Creu i R, Autor: Antoni Tàpies (1923), Cronologia: 1975, Tècnica: tècnica mixta sobre fusta, Mides: 162 x 162 cm, Estil: informalisme, Tema: abstracte, Localització: MACBA (Barcelona).

Biografia de l’autor. Artista autodidacta, cofundador del grup Dau al Set on desenvolupa els seus primers treballs dins l’òrbita surrealista. Viatja per 1r cop a París i comença a treballar amb materials de rebuig vinculant-se al moviment informalista de tendència matèrica. També s’ha desenvolupat en el terreny de l’obra gràfica amb col·laboració de poetes i escriptors.

Descripció formal. Sèrie de signes i lletres disposades sobre un fons mètric (una barreja de pintura i terra). Creu blanca sobre la qual hi ha una gran H blanca i una R negre amb pinzellades de color vermell. A l’esquerra de la R hi ha una T inclinada solta la qual podem llegir Gat. A la part dreta inferior hi ha un altre R de color blanc acompanyada per una petita creu blanca.

Temàtica. Les lletres, els signes i les paraules formen un llenguatge ocult de difícil comprensió. A i T desxifrades pel propi artista com inicials del seu nom i la seva dona i alhora el seu nom i cognom. La creu explicada per ell simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt que utilitza per imposar orde i sentit constructiu en la composició. Les obres de Tàpies permetre lectures diverses i obliguen l’espectador a la reflexió i la participació.

Models i influències. S’influencia del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut. A París aprèn de les pintures matèriques de Fautrier, Dubuffet i Wols (gran llibertat creativa, i ús de tècniques com collage i grattage)

Una i tres cadires

Fitxa tècnica. Títol: Una i tres cadires, Autor: Josep Kosuth (1945), Cronologia: 1965, Tipologia: Instal·lació, Materials: Cadira de fusta plegable, còpia fotografia de la cadira i ampliació de la definició de cadira d’un diccionari, Estil: conceptual, Tema: conceptual, Localització: MoMA (Nova York).

Biografia de l’autor. Estudia art a Nova York i desprès antropologia i filosofia, això el fa abordar l’art d’una manera molt particular. L’entén com un problema lingüístic i filosòfic. És la figura més destacada de l’art conceptual. Explora la naturalesa de l’art fins a portar-lo a desmaterialitzar aplicant connexions entre el llenguatge i la percepció visual.

Descripció formal. Instal·lació artística que consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre davant un mateix concepte, una cadira. Al centre: cadira de fusta de color marró col·locada de cara a l’espectador. A l’esquerra: i penjada de la paret hi ha una fotografia molt gran en blanc i negre de la mateixa cadira. A la banda dreta: es troba penjat a la paret un plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès de la paraula cadira extreta d’un diccionari.

Temàtica. Presenta tres codis de cadira: El del llenguatge objectual (cadira de fusta), el visual (la fotografia) i el verbal (la definició). Planteja diferents maneres d'accedir a la comprensió d’un concepte amb la intenció de demostrar que la forma física d'un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes. Emfasitza l’absència de la materialització de l’objecte artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.

Models i influències. Idea de desmaterialització de l’art apareix ja al Renaixement amb Da Vinci. La gran revolució es durant el S. XX amb DUCHAMP.