L'obra poètica de Vicent Andrés Estellés

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

Acabada la guerra civil, l'ambient era de desolació, desorientació i silenci. Amb la pèrdua de llibertats tant polítiques com culturals, alguns autors emprengueren el trist camí de l'exili (Mercè Rodoreda, Josep Carner, Carles Riba), altres patiren l'exili interior, íntim, personal de qui veu tallades les vies de comunicació amb el poble al qual pertany. Va ser a partir de l'any 1945 quan es va produir una certa liberalització. En aquesta època l'escriptor, Carles Riba, fou un punt de referència per als escriptors joves i per a la cultura catalana que lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Riba encarnava els valors d'exigència literària i de fe en la cultura que havien de ser els fonaments per a redreçar el pas.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor i digues algunes característiques de l'etapa.

Als anys seixanta es va donar un gran debat que enfrontà l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l'anomenat realisme històric que reivindicava la participació de la literatura en l'alliberament individual i social de l'ésser humà. El Llibre de meravelles va ser escrit entre 1956 i 1958, encara que la primera edició data del 1971. Aquest poemari connecta present i passat. El present dins del context franquista, un moment nefast per a la cultura catalana, i el passat s'emmarca en l'edat mitjana, un temps en què la cultura catalana esdevé un model per al futur.

3. Quines característiques generals presenta el gènere en el context de l'escriptura de l'obra?

La mort de Carles Riba el 1959 va tancar el període en què havien dominat a casa nostra els cànons dels postsimbolistes. El 1960 es publicaren dos llibres molt significatius que donaren un tomb en la nostra poesia: La pell de brau (Salvador Espriu) i Vacances pagades (Pere Quart). Aquests autors assenyalaren una nova manera d'entendre la poesia, l'anomenat “realisme històric”. Les seves característiques són: -El poeta és un home entre els homes, no un ser privilegiat i solitari -L'experiència poètica val en tant que és expressió personal i col·lectiva -El llenguatge ha de ser viu i col·loquial, directe i comunicatiu, no abstracte. -La forma ha de ser narrativa, poc metafòrica -El destinatari dels poemes és tota la comunitat i no un grup d'escollits intel·lectuals.

4. Quins altres autors/es destaquen en el context de l'escriptura de l'obra? Aporta algunes dades sobre aquests

Altres autors contemporanis a Estellés que s'hi identificaren de manera més explícita amb el realisme històric foren Salvador Espriu (1912), Gabriel Ferrater (1922) i Miquel Martí i Pol (1929) entre altres. De Salvador Espriu cal destacar Cementiri de Sinera (1946), en el qual denuncia la situació de la postguerra, Les cançons d'Ariadna, publicada al 1948, en què denuncia la mort col·lectiva provocada per la Guerra Civil. Pel que fa a Gabriel Ferrater publica el 1960 Da nuces pueris, el seu primer llibre de poemes, que va suposar una sorpresa en el món literari per la seva novetat i que trenca amb els esquemes tradicionals (de llenguatge i forma). Per acabar, Miquel Martí i Pol recull a 'El poble' (1966) a 'La fàbrica' (1972) la dura vida dels treballadors, les seves ànsies i preocupacions, el treball esforçat i anònim de les dones, la vida de la gent major... tot junt ha configurat una obra socialment compromesa.

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra? Explica les seves diferències respecte al model en què s'inscriu l'obra.

Per les seves característiques, la poesia és el gènere que es pot conrear amb més facilitat en un context de clandestinitat i prohibició. La poesia que es publicà en aquest periode respon a tres tendències: Poesia de tradició simbolista: és una poesia tancada en ella mateixa i desconnectada de la realitat exterior. Destaquem autors com: Joan Vinyoli i Màrius Torres. Poesia de tradició avantguardista. Autors com Joan Brossa i Josep V. Foix reivindiquen la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme propi de les avantguardes. Als anys seixanta es va donar un gran debat que enfrontà l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l'anomenat 'realisme històric' que reivindicava la participació de la literatura en l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

6. Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra?

La dècada dels setanta està marcada per dos fets que incidiren de manera especial en el desenvolupament posterior de la nostra literatura. D'una banda la lluita dels universitaris (1965) i el Maig del 68 a França. Relacionat amb el redreçament cultural i social de l'època i amb la tendència a la normalitat de la producció editorial i la promoció literària, els nous poetes comparteixen l'allunyament de la realitat; la pràctica rebel que connecta amb el simbolisme, l'avantguardisme i el surrealisme; la paraula poètica passa a suggerir, a ser imaginativa i ambigua i a considerar com a destinatari aquell tipus de lector capaç de desxifrar el codi en què els poemes han estat escrits. Destaquem Pere Gimferrer, Montserrat Roig, Joan Brossa, María Mercè Marçal, Josep Palacios... També es recupera l'obra de J.V.Foix.

7. Quins autors/es destaquen en el gènere poètic amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors respecte a l'autor del fragment?

Relacionat amb el redreçament cultural i social dels anys setanta i amb la tendència a la normalitat de la producció editorial i la promoció literària, els nous poetes es donen a conéixer utilitzant modernes col·leccions de llibres, premis i revistes. D'altra banda, comparteixen en el seu llenguatge poètic l'allunyament de la realitat; la pràctica rebel que connecta amb el simbolisme, l'avantguardisme i el surrealisme; la paraula poètica passa a suggerir, a ser imaginativa i ambigua i a considerar com a destinatari aquell tipus de lector capaç de desxifrar el codi en què els poemes han estat escrits. Destaquem Pere Gimferrer, Montserrat Roig, Joan Brossa, María Mercè Marçal, Josep Palacios...