L'obra poètica de Gabriel Ferrater i Joan Brossa

Gabriel Ferrater

Crític artístic i literari, traductor i lingüista, coneixedor de la llengua i literatura anglesa, francesa i alemanya, l'obra poètica de Gabriel Ferrater, escrita i publicada durant la dècada dels seixanta, representa la voluntat de regeneració de la literatura catalana en el període de postguerra.

La poesia de Ferrater apareix com una alternativa que assumeix les propostes dels autors més importants de la literatura catalana, europea i nord-americana. Els poemes de Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966) es caracteritzaven pel realisme dels temes descrits i pel desig d'extraure una lliçó moral de les experiències.

Ferrater els va aplegar i reordenar en el volum Les dones i les dies. El títol del volum sintetitza els temes més importants de la seva poesia:

• Les relacions humanes.
• La dimensió moral de les experiències.
• El marc contextual: l'espai i el temps.

La poesia de Ferrater combina un simbolisme complex i imaginatiu amb un to discursiu col·loquial. També destaca la seva activitat com a crític i traductor.

Joan Brossa

L'obra de Joan Brossa es va formar a l'entorn de les avantguardes literàries, plàstiques, escèniques i musicals. Durant els primers anys de la postguerra, Brossa va ser un dels fundadors del grup Dau al Set, que aplegava pintors i escriptors.

Alguns dels seus primers llibres, com Fogall de sonets, estan plens d'imatges oníriques encadenades per associacions inconscients. A partir del 1950, Brossa es va deslligar de la influència del surrealisme i va passar a practicar una poesia més lligada a la realitat, caracteritzada per:

• El gust per la troballa insòlita.
• El lirisme inesperat del món vulgar.
• La captació d'expressions del carrer descontextualitzades.

Un dels objectius de l'experimentalisme de Brossa consisteix a cercar l'essència de les coses. Aquesta voluntat de captar la idea d'una manera sintètica el va portar envers la poesia visual i la poesia escènica.