L'obra de Ciceró: Retòrica, Filosofia i Oratòria

Tractats de retòrica

Ciceró va escriure De l'orador, en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras, dos famosos oradors dels segles II-I aC, i dos joves més, en boca dels quals exposa quines han de ser les qualitats d'un bon orador.

En aquesta obra sosté que tot discurs s'ha de dividir en unes parts molt ben diferenciades:

• La introducció o exordi: presentació del tema que es vol tractar, part amb la qual l'orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
• L'exposició: narració dels fets que motiven el discurs de l'orador.
• L'argumentació: part en què l'orador aporta arguments que justifiquen la seva intervenció o bé que ataquen la del contrari.
• La conclusió o peroració: com a part final, l'orador fa un resum del que s'ha exposat i intenta que els jutges i l'auditori accedeixin a les seves peticions.

També va escriure diversos diàlegs, entre els quals podem destacar Brutus. Es tracta d'un diàleg entre Ciceró, Brutus i Àtic, on es reconstrueix tota la història de l'eloqüència romana.

Tractats politico-filosòfics

Pel que fa als tractats de temàtica política, cal destacar l'obra La república, que consta de sis llibres on es discuteix quina és la millor forma de govern, que, al seu parer, és la república. Com a complement d'aquest tractat, va escriure Les lleis, a partir de l'aplicació pràctica de les teories exposades en el tractat sobre la república.

També va escriure tractats de contingut més filosòfic o moral. En aquests, no podem dir que Ciceró fos molt original, sinó que es va limitar a difondre les idees dels filòsofs grecs a Roma. En canvi, sí que podem considerar-lo el creador de gran part de la terminologia filosòfica llatina. Destaquen:

• Dels deures: un tractat sobre el concepte del bé moral, dedicat al seu fill Marc.
• De la vellesa: un diàleg en el qual Ciceró intenta demostrar que no cal témer la vellesa.
• De l'amistat: on, a partir de la conversa entre diferents intel·lectuals, es tracta el concepte ampli d'amistat.

Epístoles

Ciceró tenia una correspondència molt àmplia, la qual s'ha conservat en gran part. Gràcies a les epístoles, podem copsar la seva autèntica personalitat i la seva activitat familiar i social, ja que les cartes van ser escrites sense cap intenció de ser publicades. Conservem la correspondència amb el seu amic Àtic, M. Juni Brutus i amb els seus familiars, sobretot amb la seva dona Terència i el seu germà Quint.

Ciceró també va escriure poesia, tot i que amb menys èxit que la resta de gèneres, i en els darrers anys de la seva vida es va dedicar a traduir poetes grecs. Va ser, per tant, a més d'un polític, un gran escriptor.

L'oratòria

L'aplicació pràctica de l'art del discurs, segons Ciceró, consta de cinc parts:

• Inventio: recull de temes adients al discurs.
• Dispositio: distribució correcta d'aquests temes.
• Elocutio: selecció del vocabulari més convincent.
• Memoria: mecanisme per retenir tota la informació.
• Actio: escenificació del discurs tenint cura dels gestos, el to de veu, etc.