Objectius PiAI

1.EXPLICA les característiques d’un bon equip de treball i diferencia’l d’un grup de treball?

-    Síntesi de les característiques: les 5 C + Equip eficient + Elements bàsics d’un equip

A) les “5C”:

1.Complementarietat:
necessitat de l’altre, de confiar en les seves habilitats
2.Coordinació: saber-nos organitzar
3.Comunicació: importància d’una comunicació sincera i total que sigui oberta
4.Confiança: saber que tots estem d’acord en arribar a la nostra fita i que cada persona farà la feina que li correspon de la millor manera possible, confiant que tots aportem el màxim.
5.Compromís: que cada persona es comprometi a donar el millor d’ells mateixos

b) Equip eficient: aconseguir allò que volem i ens plantegem de la millor manera possible, amb els menors recursos posibles i amb el menor temps possible.

Característiques de l’equip eficient:

• Evitar jutjar de manera prematura els plantejaments dels companys

• Les decisions es prenen en consens.

• Els objectius han d’estar discutits i definits amb claredat i precisió.

• Conèixer, comprendre i acceptar les tasques a realizar.

• Les activitats han d’estar degudament planificades.

• Tots els membres han de demostrar compromís.

• Interacció positiva entre els membres (tenir en compte les circumstàncies de cadascú).

• Participació activa de tots els membres (implicació).

C) Elements bàsics d’un equip

1.    Objectius únics compartits

2.    Aportacions de cada membre (és més que la suma de les parts,

complementarietat màxima).

3.    Planificació (bona organització, planificació de tasques a curt termini…)

4.    Mètode propi de treball

5.    Regles del joc pròpies (puntualitat, assistència…)

6.    Informació i comunicació fluïda

7.    Rols complementaris

8.   Cohesió (si hi ha cohesió, hi ha sentiment de pertinença, per tant ho sents més teu i t’hi esforces més)

9.    Avaluació contínua

Diferències amb un grup de treball: Concretar tipus de responsabilitats, de funcions, de coordinació, de jerarquia)

Equip de treball: grup de persones amb diferents habilitats, talents, experiències i antecedents que interactuen, de manera coordinada, amb l’objectiu de perseguir un propòsit compartit o una meta comuna que tots els membres de l’equip desitgen aconseguir, de difícil consecució si es fa de forma individual. Per tant, un grup en sí mateix no necessàriament constitueix un equip.

Treball en equip: aquella activitat que per concretar-se, imperiosament, requereix la participació de diferents persones; el que implica una necessitat mútua de compartir habilitats i coneixements; on ha d'existir una relació de confiança que permeti delegar a un company i tenir la seguretat que aquest complirà totalment la seva comesa.

2.EXPLICA breument les característiques personals més importants a l’hora de treballar en equip. ARGUMENTA-HO

Característiques personals:

assertivitat: característica segons la qual es milloren les nostres habilitats socials, caracteritzada per una comprensió i empatia de cara a l’altre persona, però també per a mantenir cert rigor i saber dir que ‘’no’’, sense que l’altre persona pugui sentir-se ofesa.

comunicació: acte de poder parlar, escoltar, transmetre una idea… A un altre individu i que aquest sigui capaç de comprendre el teu missatge i poder rebatir-lo, establint així una espècie de feedback (acte comunicatiu).

empatia: capacitat personal de poder comprendre a l’altre persona independentment del teu estat anímic, deixant de banda els teus pensaments per centrar-se en l’altre persona i mirar de intentar solucionar la problemàtica de l’individu en particular.

resiliència: habilitat de poder superar un conflicte de caràcter molt greu (trauma, experiències molt doloroses…) i no només això sinó de sortir endavant i enfortint-se d’aquesta situació, esdevenint una persona molt més preparada i amb més experiència per afrontar situacions negatives/greus en un futur.

capacitat de resolució de conflictes: tendència a resoldre els problemes de forma amistosa i neutral amb ambdues parts, sense que cap part s’emporti més que l’altre, sinó buscant solucions de caràcter equitatiu per a satisfer a les dues parts implicades en el conflicte.

Tenint en compte aquestes característiques, realment totes són importants (no tant sols a nivell individual de la persona i incorporades al seu caràcter). També s’ha de valorar que aquestes 5 característiques són indispensables en la incorporació diària de la nostra feina i entorn laboral en el qual desenvoluparem les nostres tasques,

3.VALORA en quin dels exemples següents es treballa amb un grup de treball o en un equip de treball i JUSTIFICA la teva resposta.

A.Plantilla d’infermeres d’un hospital

B.Membres de l’equip multidisciplinar de l’EAIA

C.Plantilla de la categoria juvenil del F.C.B

4.EXPLICA I JUSTIFICA els diferents nivells i rols necessaris en el desenvolupament d’un treball en equip

NIVELLS:  (Depèn del tipus d’equip ens podem sentir en un nivell o altre):

•Primer nivell de domini: Participar i col·laborar activament en les tasques de l’equip i fomentar la confiança, la cordialitat i l’orientació a la tasca conjunta.

•Segon nivell de domini: Contribuir a la consolidació i desenvolupament de l’equip, afavorint la comunicació, el repartiment equilibrat de tasques, el clima intern i la cohesió.

•Tercer nivell de domini: Dirigir grups de treball, assegurant la integració dels membres i la seva orientació a un rendiment elevat.

ROLS:

• ROLS MENTALS: creatiu, especialista, avaluador

• ROLS D’ACCIÓ: impulsor, realitzador, finalitzador

• ROLS SOCIALS: cohesionador, cercador de recursos, coordinador

ROL DE LÍDER: avarca els tres.Necessitat de diferents tipus de rols en un mateix equip.

5.DEFINEIX amb les teves paraules el concepte de Intervenció Socio-Educativa i JUSTIFICA la seva importància

Consisteix en una sèrie d’actuacions, que siguin motivadores, pedagògiques, metodològiques, d’avaluació,etc, que es puguin desenvolupar per part dels professionals i institucions, per poder dur a terme un programa prèviament estructurat i contextualitzat, amb l’objectiu de que les persones o grups amb les quals intervé puguin assolir en cada cas els objectius proposats.

La intervenció socio-educativa és un procés que incorpora un conjunt d’actuacions destinades a donar suport, estimular i potenciar el desenvolupament de la personalitat, l’adquisició d’aprenentatges de caràcter bàsic destinades als individus amb els quals s’enmarca la nostra intervenció. Aquesta intervenció socio-educativa és important, ja que ens permet obtenir un assoliment dels objectius anteriorment establerts, poder posar solució a les problemàtiques derivades durant el programa i així poder modificar també els objectius, a partir de l’avaluació final.

6.ANOMENA i EXPLICA les característiques generals dels tres nivells de planificació

Característiques de cada nivell i document en que es concreta:

• Estratègica (pla)--> (6-10 anys)

• Defineix objectius generals, defineix prioritats, criteris i estratègies

• Determina recursos necessaris i previsions pressupostàries

• Integra un conjunt de programes, es du a terme a partir d’un pla  

• EXEMPLE: (llei d’educació)

• Tàctica (Programa)-->  (3-5 anys)

• Defineix objectius específics

• Determina prioritats d’intervenció

• Defineix i ordena recursos disponibles ( que gastem, que prioritzem a partir del que tenim)

• Integra un conjunt de projectes

• EXEMPLE: (PEC, projecte educatiu de centre)

• Operativa (Projecte) →  ( 1 any)

• Defineix objectes concrets

• Determina processos d’execució

• Concreta l’ús dels recursos

• Elabora pressupostos detallats de despeses i ingressos.

7.ANOMENA els documents de planificació per ordre de complexitat i posa un EXEMPLE en que es vegin les diferències i la seva relació.

• Pla: prevenir i lluitar contra els factors d’exclusió social

• Programa: garantir l'accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom en totes les edat

• Projecte:  intervenció en medi obert per a infants amb dificultats de participació social i cultural.

• Programa d’acció: Lluita contra el fracàs escolar

• Unitat de programació: Relacions de coordinació amb els centres escolars.

• Activitat: Analitzar trimestralment casos concrets.

• Tasca: elaboració d’un informe trimestral de l’infant, indicant els aspectes que cal treballar

8.DEFINEIX amb les teves paraules el concepte de planificació i REFLEXIONA sobre la seva necessitat i les dificultats per dur-la a terme.

· (Paraules clau a la definició: Intencionalitat prèvia, acció, racionalitat, previsió, eina, eficiència, millora, procés, organització de recursos)

Definició: La planificació és l'acció que consisteix a utilitzar un conjunt de procediments mitjançant els quals s'introdueix més racionalitat i organització en un conjunt d'activitats i accions articulades entre si, les quals, previstes amb temps, es proposen influir en el curs de determinats esdeveniments per arribar a una situació que es defineix com a desitjable, mitjançant l'ús eficient de determinats mitjans i recursos

·Paraules clau a la reflexió sobre la necessitat: complexitat de l’educació, rigor, eficàcia, sistematització.

És necessària perquè els processos educatius són complexos, perquè facilita el rigor i l’eficàcia de l’activitat professional. Representa la reflexió, sistematització i contrast, permet evitar les intervencions d’urgència.

·Paraules clau a la reflexió sobre les dificultats:

Dificultats :Percepció de poca utilitat, superar prejudicis,urgència per actuar, formació professional.

9.“la planificació redueix l’atzar però no l’elimina” (Ander-Egg, 1991;18). REFLEXIONA sobre el significat i implicacions que comporta aquesta frase en processos educatius.

La planificació és l’elaboració d’un projecte, servei… De forma prèvia, tenint en compte tots els punts de vista i aspectes que poden influir (tant de forma positiva, com negativa) en la realització del mateix. La planificació precisament el què ens aporta és que al tenir en compte les màximes variables possibles, és redueix de forma considerable l’acte de què es realitzi qualsevol acció gràcies a l’atzar, i no s’elimina perquè hi ha variables que per les seves característiques en si, no son controlables (el caràcter de les persones per exemple).

A nivell acadèmic, si es planifiquen els processos educatius destinats a l’alumnat i és tenen en compte totes les variables que es poden arribar a controlar i les possibles incontrolables, podrem aconseguir la millor realització possible d’aquests, reduint de forma notòria la probabilitat d’error en la seva posterior aplicació, amb un marge molt reduït per a que entri l’atzar en la nostra planificació.

• Concepte de planificació: Intencionalitat prèvia, acció, racionalitat, previsió, eina, eficiència, millora, procés, organització de recursos.

• Redueix l’atzar: rigor, eficàcia, sistematització, treball en equip

• No elimina: Variables (limitacions i condicionants) no controlables, Dinamisme del context, Individualitat dels subjectes (les persones son variables no controlables), l’educació és una ciència complexa.

10.REFLEXIONA sobre els aspectes que s’han de tenir en compte per realitzar una bona planificació en l’àmbit de l’educació.

Teòrica, raonable i sensible al territori, consensuada, professional, revisada, sostenible.

-    Teòrica: ha d’estar basada en una qüestió que tingui informació teòrica amb la qual basar-se, ja sigui extreta de mateixos col·lectius, però en diferents contextos o bé al contrari, en el mateix context, però per a un col·lectiu diferent.

-    Raonable i sensible al territori: ha de ser possible dur-la a terme, és a dir, no podem intentar aconseguir allò que sabem que no és possible tenir (ex. Afegir un parc en una zona de bloc de pisos on no hi ha espai per a una zona verda). Ha de ser adequada a la zona a la qual volem planificar la intervenció. (ex. No podem proposar en una zona de blocs de pisos on no hi ha zones verdes una activitat per conèixer la natura del voltant).

-  Consensuada: ha d’estar acceptada pel col·lectiu qui haurà de dur a terme la intervenció, és a dir, el planificador i els usuaris d’aquesta han d’estar d’acord abans de realitzar res.

-    Professional: ha de ser vista des d’un punt de vista professional, no des de la idealització del què seria adequat, sinó del que seria viable. A més a més, no pot jutjar ni tenir prejudicis.

-   Revisada: s’ha de revisar tota la intervenció diverses vegades, ja que abans de dur-la a terme s’ha d’estar segur que aquesta afectarà de forma positiva al col·lectiu.

-    Sostenible: ha de ser possible dur-la a terme, tant en temes econòmics com en temes d’infraestructures, no maltractant l’entorn del context en el que ens trobem.

11.REFLEXIONA sobre la importància dels objectius en iniciar un projecte i dels moments en què seran necessaris

Els objectius són necessaris a l’hora d’iniciar un projecte, ja que és formulen a partir del diagnòstic de les necessitats que es presenten i és un punt de referència perquè a partir d’aquestes necessitats pots començar a planificar i determinar les accions que pots realitzar o no. Segueixen una jerarquització, ja que van dels més generals als més específics i també ens ajuden a realitzar un sistema d’avaluació, que també és un punt molt important per avaluar l’efectivitat del programa i veure que hem de modificar.

El projecte sorgeix d’un objectiu general, abstracte i ampli, impossible aplicar directament.

Aquests objectius generals són ideals ja que es centren en la principal problemàtica. Són dinàmics i flexibles, ja que, varien en funció de les necessitat situacions i interessos de l’individu. D’aquest objectiu general, se’n defineixen els objectius específics per a que siguin aplicables. Aquests objectius específics en permeten seguir els passos per aconseguir els objectius generals, encara que no especifiquen conductes o accions directament, sinó que expressen un nivell de concreció més ampli.Els objectius operatius ens permeten concretar les accions que realitzarem per aconseguir els objectius específics i són importants a l’hora de implementar les activitats. Han de ser avaluables, han d’anar acompanyats dels resultats que esperem i els instruments i recursos que utilitzarem per avaluar-los, per així assolir metes més concretes.

• Parlar sobre els 3 tipus d’objectius i la funció que fan

Generals: presenten el canvi final que transformará el problema central i defineixen les modificacions que es produeixen en les necessitats diagnosticades. No fa referència a conductes concretes.

Específics: son concrecions dels objectius generals. Identifiquen de manera clara i precisa el que es vol aconseguir. Acoten el significat i la interpretació dels generals.

Operatius: son concrecions dels objectius específic, defineixen les condicions i/o nivell d’assoliment, son quantificables, mesurables mitjançant indicadors i directament verificables.

·Necessitat a l’hora d’adequar les activitats

·Necessitat a l’hora de buscar recursos

·Necessitat a l’hora d’avaluar

12.Has de recollir informació de les necessitats socio-educatives de l’associació de veïns d’un barri

(aquesta situació serà diferent a l’examen)

. ANOMENA cinc fonts d’informació per tal de dissenyar un projecte i JUSTIFICA els instruments que utilitzaries.

Fonts: Observació de la realitat: com que les dades s’obtenen observant directament la realitat en el seu context natural, ens podem ajudar de graelles, diaris amb anotacions personals i notes de camp.

Indicadors socials: els indicadors socials són un conjunt de paràmetres, informació, dades… D’una societat en sí, per tant al tenir que recollir un abarcament de dades molt gran, ens podem ajudar de mitjans com informes estadístics, enquestes o notícies en la televisió o mitjans de comunicació.

Informants clau: son persones o individus que ens aporten informació a la nostra causa, per tant un bon mètode seria utilitzar entrevistes personals, dinàmiques de grup, grups de discussió…

Anàlisi documental: analitzar la informació a extreure mitjançant documents, com informes, registres, document de caire institucional...

Demandes dels usuaris o informacions fortuïtes: com per exemple escoltar converses, veure correus, cartes...

13.EXPLICA breument els diferents tipus de necessitats (segons Bradshow, 1972)  que s’han de tenir en compte a l’hora de fer un diagnòstic: normatives, percebudes o experimentals, expressades, comparatives. DESENVOLUPA un exemple per a cada tipus.

Necessitat normativa: és aquella que defineix com norma o necessitat per a una

determinada situació. Les situacions que s’aparten de la norma o mesura normativa són

considerades en estat de necessitat, classificant-se entre les necessitats bàsiques o

primàries.

EX: guia integral d’atenció, un protocol...

Necessitats percebudes o experimentals: es basa en la percepció de cada persona o grup

de persones sobre una determinada carència.

EX: enquestes d’opinió que permeten sondejar quins són els principals problemes de la població, aquests estudis permeten conèixer les prioritats que orienten a la planificació social.

Necessitats expressades: és aquell tipus de necessitat sentida que es manifesta mitjançant

una sol·licitud de servei o ajuda per cobrir aquesta necessitat. És la necessitat

experimentada posada en la pràctica.

EX: demandes del usuaris de serveis socials, entrevistes realitzades als usuaris de creu roja, informes on es recullin les necessitats esmentades pels individus que configuren determinada organització osical, etc.

Necessitats comparatives: és una comparació entre els que sí són beneficiaris d’una

necessitat i altres que no l’han obtingut però que també estan necessitats.

EX: gent que pot accedir a recollir aliments a la creu roja vs gent que no reuneix les condicions necessàries, gent que pot recollir els paquets d’ajuda humanitària vs els que no els hi donen temps a fer-ho...

14.ENUMERA els components que defineixen un projecte i EXPLICA breument què aporta cadascun

1. Denominació: concreta l’àmbit d’intervenció i dóna identitat al projecte

2. Descripció general: estableix la finalitat del projecte i permet una visualització dels components

3. Justificació i Març de referència: la importància de la finalitat del projecte, dóna justificació de les opcions i característiques principals. Argumenta el projecte i té documentació de referència.

4. Objectius: es formulen a partir d’un diagnòstic de necessitats, segueixen una jerarquització, constitueixen el punt de referència, determinen el tipus d’accions que es poden realitzar o no, són essencials per a l’avaluació.

5. Continguts  (objecte de la intervenció):

6. Estratègies metodològiques: fa referència a com volem aconseguir els objectius definits.

7. Activitats: la planificació de les activitats, és la traducció dels objectius concrets a les accions que ens permetran assolir-los.

8. Recursos: són els element necessaris per a poder dur a terme les activitats.

9. Responsables: organització de recursos humans que disposem per a poder dur a terme les activitats.

10. Temporalització: és el temps que disposem per dur a terme l’activitat i ens permet definir passos a seguir, preveure les tasques, assignar responsabilitats i elaborar esquemes de treball i seguiment.

11. Difusió: és un pla de comunicació, que pretén captar l’interès dels destinataris i col·laboradors i el seu finançament.

12. Avaluació: procés que ens permet establir uns objectius o intencions, obtenir informació útil i poder analitzar-la per dur a terme una sèrie de decisions o cercar possibles alternatives al seguiment.

13. Finançament i Pressupost: ens permet donar una bona justificació per convèncer de les necessitats de les despeses i el Realisme i viabilitat dels ingressos.

14. Annexos: aporten materials complementaris o de suport que no s’han inclòs en el cos del treball per afavorir-ne llegibilitat, però que permeten comprendre millor el document.

15.En un Parc de Nadal hi ha un estand de manualitats per a nens de 3 a 5 anys (aquesta situació serà diferent a l’examen)
. DISSENYA i JUSTIFICA una activitat

·Disseny: ha de contemplar tots els punts (diapositiva 24 -tema 1.2)

·Justificació (diapositiva 21 i 22 –tema 1.2)

L’activitat té uns objectius establerts que respon als interessos dels usuaris de 3 a 5 anys, on a partir d’aquesta manualitat s’estimula la curiositat per utilitzar diferents materials i ha partir de la creativitat i treballar la motricitat fina, crear l’arbre de nadal. Els monitors han d’intententar potenciar al màxim l’autonomia i el raonament deixant-los treballar amb els materials. Es contempla el temps i els recursos necessaris per poder dur-la a terme i amb ajuda es pot adaptar a tot tipus d’usuaris.

16.Segons Fernández Sierra (1994) quins són els principis per a què una avaluació sigui formativa? ANOMENA, EXPLICA breument les cinc que consideris més importants i JUSTIFICA la teva selecció.

•Holística i integradora: Ha d’abarcar tots els àmbits i aspectes treballats i ha de poder-la dur a terme totes les persones que hagin d’avaluar.

•Comprensiva i motivadora: Ha de donar possibilitat de reflexió sobre aspectes positius i mancances a treballar, però també ha d’aportar la motivació necessària per poder canviar i reconduir-ho en un futur.  

•Coherent: L’avaluació ha d’estar directament relacionada amb les directrius que marqui del projecte o el servei o institució on es treballi, establint una relació de concordança entre el què és diu (paraules) i el què s’actua (fets).

•Formativa: Ha de donar la possibilitat d’aprendre i corregir, també per detectar les dificultats i així poder-les superar per pròxims projectes.

•Recollir dades per múltiples mètodes i fonts: recopilar informació mitjançant diferents tècniques de recollida de dades (tant de caràcter qualitatiu com quantitatiu) per tal de complementar l’acció formativa de la persona usuària.

Explicació de 5 de les 10 característiques que assenyala Fernández Sierra (diapositiva 47 -tema 1.2)

·Justificació de la selecció

17.Imagina que, en el Març d’un centre cívic, has de dissenyar un projecte que vol promoure la bona alimentació entre els joves (aquesta situació serà diferent a l’examen)
.JUSTIFICA i EXEMPLIFICA les fases que has de seguir fins que es pugui dur a terme.

Fases:

Informació/motivació: recollida d’informació envers el tema a tractar, mitjançant dades contrastades i temàtiques relacionades amb la motivació, que és l’objectiu a complir. En aquest cas la motivació és promoure una bona alimentació per als joves

Diagnòstic de la situació inicial: fer una anàlisi del context social i cultural de les persones a les quals s’adreça l’aplicació del nostre projecte, així com el seu estatus socio-econòmic, hàbits en la vida diària… Per mirar de complementar la informació obtinguda i poder tenir en compte tots els punts de vista necessaris per a dur a terme una planificació correcta i adient, tenint una idea més clara del camí a seguir (anàlisi estadístic de població, Març demogràfic, enquestes porta x porta, tot allò que serveixi per a recollir dades i fer-nos una idea de la situació que s’abarca).

Disseny de l’acció: plantejar de forma grupal amb totes les persones que formen part del nostre projecte i tenint en compte tots els punts anteriors, cal designar quina seria l’acció més adequada per a poder aplicar el nostre projecte, el camí a seguir i els objectius (tant generals com específics) que es volen complir.

Aprovació: realitzar de forma grupal un últim repàs de tots els punts anteriors (fent èmfasi en l’acció plantejada) mirar en conjunt totes les possibles avantatges així com els inconvenients i acceptar/ratificar de forma unànime la viabilitat del nostre projecte.

Disseny de la Difusió: plantejar un Març teòric de la divulgació del nostre projecte amb els punts a enmarcar per a dur a terme la nostra actuació i aconseguir amb èxit la realització del mateix, aconseguint la màxima participació possible per abarcar la major quantitat de gent i tenir més informació que complementi la nostra avaluació.

Avaluació: amb la finalització de la nostra acció, cal recollir dades informatives i analitzar la realització del projecte per valorar l’execució del mateix, establint conclusions (positives o negatives) per poder donar peu a una continuïtat del projecte, tancar-lo definitivament, ampliar-lo, etc.  

18.DEFINEIX el concepte d’avaluació educativa i EXPLICA els diferents tipus que podem aplicar en l’avaluació del desenvolupament d’accions educatives en funció de l’Avaluador, el Model, el Moment, i la Finalitat. Posa un EXEMPLE de cadascun en que es vegin clarament les diferències

Concepte: Procés sistemàtic de reflexió, orientat principalment a la millora de la qualitat de les accions dels subjecte o de les institucions que intervenen en l’activitat educativa. Durant aquest procés es recull informació, tant qualitativa com quantitativa, a través de diferents tècniques i instruments, que permeten emetre judicis de valor que facilitin la presa de decisions. La seva funció és de caràcter social, ja que promou una acreditació i una promoció, i pedagògica, per la detecció i superació de dificultats.

Reflexió, millora, procés sistemàtic, viable, diferents tècniques, judici de valor, presa de decisions, procés comparatiu, funció social i pedagògica.

Tipus:

• Avaluador: es defineix qui és l’encarregat que avalua el procés i la forma a fer-ho  (autoavaluació / heteroavaluació / coavaluació)

• Model:estableix la forma d’avaluar-se el procés i el caràcter o les característiques del format de les dades recollides per a l’avaluació, i poden ser qualitatives (l’objectivitat és sempre relativa. Priorització de l’avaluació dels processos i de l’efectivitat (resultats reals) o quantitatives (creença de l’objectivitat en l’avaluació i priorització de l’avaluació de l’eficàcia (resultats previstos)

• Moment: designa en quin instant, dia, mes… Es duu a terme l’avaluació i el seu procés en un instant de temps concret. Aquesta avaluació pot ser de caràcter inicial (conèixer la situació de partida), continua (analitzar evolució) o final (al acabar el procés).

Finalitat: determina l’objectiu final de l’avaluació en qüestió, és a dir, dóna resposta al ‘’per què?’’ de l’avaluació i el propòsit que es vol aconseguir amb la mateixa. Pot ser de tipus diagnòstic (ajustar actuacions a les necessitats), formatiu (generar aprenentatge), sumatiu (acreditar/promocionar) i per últim, d’impacte (incidència en l’aprenentatge, canvis produïts) .