Objectius PiAI

AVALUACIÓ DE PROGRAMES EN EDUCACIÓ SOICIAL

Carme March Llull.

Què és l’avaluació?

Al llibre Evaluación de Programas: Aspectos básicos, apareixen les següents definicions:

Riecken, 1972

És el mesurament de les conseqüències desitjables o indesitjables d'una acció psicosocial executada per facilitar l'obtenció de metes perseguides pel subjecte.

Perloff, Perloff y Sussna, 1976

És la determinació de la mesura en què un programa va aconseguir un o més dels seus objectius, les raons per les quals no els va aconseguir i la relació existent entre els efectes del programa i una àmplia diversitat de variables i característiques del programa.

Spaniol, 1975

És un procés sistemàtic i continu que proporciona informació sobre l'efecte o impacte d'un programa, amb l'objecte de contribuir a adoptar una decisió política de transcendència.

Ato, Quiñones, Romero y Rabadán (1989)

L'avaluació de programes és un procés que consisteix a valorar si un programa va aconseguir o no a aconseguir els objectius per la consecució dels quals va ser ideat.

Fernández Ballesteros, 1995

És la sistemàtica investigació a través de mètodes científics dels efectes, resultats i objectius d'un programa, amb la finalitat de prendre decisions sobre ell.

Freeman y Rossí, 1993

És l'aplicació sistemàtica de procediments d'investigació social per avaluar la conceptualització, disseny, implementació i utilitat dels programes d'intervenció social.

Rossí, Freeman y Lipsey, 1999

És l'ús de procediments d'investigació social per investigar sistemàticament l'efectivitat de programes d'intervenció sòcia.

Tipus d’avaluació?

Avaluació de l’avaluabilitat

-
Perquè un programa sigui avaluable ha de complir les condicions següents:
o Tenir uns objectius clarament definits i mesurables.
o Un model d’intervenció amb una lògica que justifiqui esperar uns efectes determinats derivats de la pròpia intervenció.
o Un conjunt d’inputs, activitats, etc. Que conformin la intervenció i que es derivin del model d’actuació i de la seva lògica.

Avaluació de la implementació

-
Aquest tipus d’avaluació es desenvolupa en tres fases:
a) Descripció resumida dels aspectes essencials del projecte segons els textos legals i els documents de planificació.
b) Recollida empírica d’informació sobre aquets elements clau que conformen el projecte: com s’apliquen, com funcionen, etc.
c) Comparació de cada una de les parts del disseny del projecte amb el funcionament real, per tal de saber si la implementació és o no adequada.

Avaluació de la cobertura

-
En aquest tipus d’avaluació és clau l’anàlisi de l’accessibilitat del projecte analitzat:
o El coneixement del projecte per part de la població objecte.
o L’accessibilitat fiscal.
o L’acceptació del programa (accessibilitat psíquica o motivacional).

Monitorització i seguiment del programa

-
Aquest tipus d’avaluació requereix:
o Determinar el tipus d’informació (en forma d’indicadors) a recollir per a l’avaluació que es vol dur a terme.
o Elaborar un sistema d’informació generalment informatitzat que reculli amb la periodicitat desitjada els indicadors esmentats.
o L’anàlisi períòdica de la informació per tal d’avaluar l’esforç realitzat, la productivitat del personal tècnic, la qualitat del programa, etc.

Avaluació dels resultats

-
Aquest tipus d’avaluació és sinònim a la de l’efectivitat o de la eficàcia, ja que en tots els casos del que es tracta és de recollir informació sobre si el projecte està aconseguint els resultats esperats.

Avaluació de l’impacte

-
Es tracta d’analitzar els efectes del programa sobre una població més àmplia que els usuaris del projecte: la comunitat o poble, persones associades als usuaris, etc.

Avaluació econòmica

- Aquest tipus d’avaluació es basa en el cost del programa en relació als resultats que aquest pot aconseguir.

Funcions de l’avaluació

a) Les funcions més importants es poden centrar entorn d'aquestes cinc:
La funció bàsica de l'avaluació és comprovar si s'han aconseguit els objectius proposats i en quin grau, i a partir d'aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar als alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
b) Una altra funció important és la d'informar a les persones interessades; aquesta informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.
c) L'avaluació compleix una altra funció relacionada amb l'orientació, motivació, i aprenentatge del propi alumne per les següents raons:
1º Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d'identificació dels propis errors, de consolidació del ja après.
2º Pel que té de condicionant: l'esforç de l'alumne, què estudia i com ho estudia dependrà del tipus d'avaluació esperada i dels resultats d'altres avaluacions. El millor mètode per canviar l'estil d'estudi de l'alumne és canviar de mètode d'avaluació.
L'influx positiu de l'avaluació en l'alumne depèn en bona part de:
- La freqüència de l'avaluació.
- El coneixement a temps dels resultats.
- La qualitat de la correcció.
- La informació que rebi.
- Etc.
d) La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s'avaluen de fet.
La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes metodològics, d'incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i aconseguim. La condició perquè l'avaluació pugui complir aquesta funció regulativa és que no la convertim en una
activitat rutinària sinó reflexiva.
e) L'avaluació, finalment, proporciona dades que faciliten la investigació educacional, suggereix àrees d'investigació, etc.

Quin paper te l’avaluació dels serveis socials

L'avaluació de serveis i programes socials és un element de control, però també és un element de millora i d'optimització d'aquests serveis i programes. Una part del control, la valoració dels resultats obtinguts i la seva adequació a la previsions inicials (és a dir, 'aplicació de criteris valoratius com l'eficàcia, l'efectivitat o l'eficiència, per exemple), tenen caràcter positiu i lícit, especialment pel que es refereix a programes i serveis finançats amb fons públics. En aquest sentit, és important recordar que una de les finalitats de l'avaluació és facilitar el control de la despesa pública, garantint la seva correcta utilització. L'avaluació és un element positiu i progressista de transparència i de control de la gestió i de l'actuació de les administracions públiques i de les entitats privades, especialment si existeix finançament públic, que operen en el camp del benestar social. Per tant, defensem una visió positiva i constructiva del control que representa l'avaluació aplicada als serveis i programes socials. Ara bé, és també veritat que de vegades, existeix una incorrecta utilització dels resultats o de les conclusions de les avaluacions. En aquest cas, el control representat per l'avaluació té caràcter negatiu i representa un biaix en relació amb els pressupostos científics i tècnics, i ens atreviríem a dir que ètics i ideològics, d'aquesta. Respecte a la incorrecta utilització de les avaluacions i, per tant, com a possible instrument de control negatiu i il·lícit, podem recordar els errors ètics més freqüents que apunta Ernest R. House (1993), així com els estils d'utilització dels resultats de les avaluacions que aporta Evert Vedung (1995).

Referències:

-
"¿Para que evaluamos?(Funciones de la evaluación).." sre.Urv. Consultat el 4-10-2011 des de:

Www.Sre.Urv.Es/web/aulafutura/php/fitxers/496-2.Pdf

.
- Ato, M., Quiñones, E., Romero, A., & Rabadán, R. (1989). Evaluación de Programas: Aspectos básicos. Múrcia : Universidad de Múrcia.
- Gómez SERRA, Miquel (2002): "La evaluación de servicios y programas sociales: ¿un elemento de control o de transformación de la acción social?", a Revista de Servicios Sociales y Política Social. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social. Núm. 57, pp. 81-93.
- VALLESPIR. J. (2011). Apunts Planificació de la intervenció en els camps de l’educació social.