Objectes de pètris

Un dels continguts de mesura del currículum per a cicle mitjà diu “Aplicació de tècniques i instruments adequats per mesurar”. Explica amb detall com es treballa amb algun exemple de la pràctica.

Al llarg del projecte els alumnes han treballat l’aplicació de diferents tècniques i instrments de mesura, a través de l’assaig i error, per poder construir entre tots la maqueta de la plaça. Una de les activitats del projecte consistia en mesurar el mobiliari urbà de la plaça. Per fer-ho, la majoria d’ells van utilitzar la cinta mètrica de diverses magnituds, però dues companyes van decidir fer servir el sistema antropomètric per tal d’aconseguir les mesures del balanci i els gronxadors (diàleg 2). Més tard, es van adonar que els pams proporcionaven una mesura molt més subjectiva, perquè cadascú té una mida de pam diferent, que no pas una cinta mètrica (mesura objectiva). I van decidir que tots els objectes s’havien de mesurar amb la mateixa unitat de mesura perquè fossin més exactes i perquè els objectes tinguessin la proporció adequada per poder construir més tard la maqueta. Per això, van decidir utilitzar la unitat fonamental del sistema mètric que és el metre. En definitiva, en aquest cas, els alumnes utilitzen la cinta mètrica i els pams per mesurar els objectes, però seleccionen el mestre com la unitat de mesura i l’instrument més adequat per mesurar tots els objectes de la plaça.

Els alumnes alhora de representar sobre el paper la plaça i els diferents objectes que s’hi troben s’han trobat amb diferents dificultats. Identifica 2 problemes i detalla el moment de la pràctica. Indica solucions / estratègies que han trobat els nens per resoldre el problema.

1r problema: La forma de la plaça

. Els infants necessiten conèixer la forma de la plaça, per tal de poder construir la maqueta d’aquesta. Primer van a la plaça del Dr Serrat, passegen i la dibuixen des de dins. Quan comencen a posar en comú les diferents opinions s’adonen que entre ells tenen opinions diferents sobre com és la forma de la plaça, és a dir, veuen la  plaça de manera diferent: forma rectangular, forma triangular… i ells no saben quina és la forma correcta. Decideixen tornar a comprovar-ho d’una manera diferent: decideixen gravar la plaça amb una càmera, per veure el numero de costats que té. A més, altres infants plantegen altres propostes: mesurant, buscant els costats, buscant el plànol de l’arquitecte.. Per tant, els problema principal que tenen els nens és el punt de vista que utilitzen, el qual no els permet obtenir una representació clara de la realitat. El punt de vista no és perifèric quan ho mirem des de dins, ja que tenen una mala percepció. Finalment, el mestre els hi reparteix una fotocòpia de la pàgina de la guia de Barcelona on hi és la plaça. Aquesta idea s’acosta a la idea d’un infant quan proposa mirar el plànol de l’arquitecte, ja que la perspectiva utilitzada és semblant. A partir d’aquí, els infants busquen la plaça dins del mapa, utilitzant coordenades i d’aquesta manera tots es posen sobre com és la forma de la plaça, que té forma triangular.

2n problema: L’escala per dibuixar els objectes

Un altre problema sorgeix en el moment en què els nens estan dibuixant els objectes. S’han de buscar unes relacions entre ells, ja que cadascú ha de ser un objecte però a la mateixa proporció. D’aquesta manera, decideixen utilitzar l’escala
1:100 per a realitzar tots els objectes a la maqueta d’una manera proporcional. Els nens no tenen gaire en compte que alguns dels seus companys hauran de dibuixar els objectes massa petits, ja que quan més gran és l’escala, més petitss són els objectes, i per tant, més diferència hi ha amb la realitat.  Això no ho tenen en compte fins que sorgeix el problema Diàleg 6, quan dos nens expliquen que si utilitzen aquesta escala els quedarà l’objecte massa petit. Entre tots s’adonen que si utilitzen aquesta escala els objectes com les petxines d’una font queden massa petits, minúsculs. La solució que troben és fer un canvi d’escala. Revisen l’acord que havien realitzat i en fan un altre: la nova escala és de 1:50, és una escala més petita i la diferència no és tan gran amb la realitat. Els objectes els podran dibuixar més grans i seguiran sent proporcionals.  Els alumnes demostren que han entès bé el concepte d’escala i la proporcionalitat que representa