Numa Pompili, Amílcar i Neró: Història de Roma i Cartago en Llatí

Succeí (v. pret. perf. indic. 3a p. s., va succeir) a Ròmul Numa Pompili (nom. s.), el qual (pron. rel. ac. m. s., CD) els romans (nom. pl., subj.) van anar a buscar (v. pret. perf. 3a p. pl.) a causa de la inclinació (ac. f. s., CD) seva (gen. f. s., pron. dem., CN) rectitud (ac. f. s., CD). Ell (pron. dem. nom. s. m.) va ensenyar (v. 3a p. s. pret. perf.) els sacrificis (neut. pl.) i les cerimònies (ac. f. pl., CD) i tot el culte als déus (gen. pl.); ell (pron. nom. s.) va crear els pontífexs (ac. pl. m., CD), els àugurs (ac. pl.) i la resta de sacerdocis (nom. pl. n.) i va distribuir l'any (ac. s. m., CD) en dotze mesos (ac. pl. m., CD). Finalment (adv. temp.) va encaminar el poble (ac. m. s., CD) feroç (ac. s., CD) perquè (conj.) governés (subj. imperf. 3a p. s.) l'imperi (ac. m. s., CD) amb rectitud (abl. f. s., CC) i justícia (nom. f. s.).

Numa va succeir Ròmul, el qual va anar a buscar els romans a causa de la fama de la seva rectitud. Ell els va ensenyar els sacrificis, les cerimònies i tot el culte als déus; ell va crear els pontífexs, els àugurs i la resta de sacerdocis i va distribuir l'any en dotze mesos. Finalment va encaminar el poble feroç perquè governés l'imperi amb rectitud i justícia.

Però Amílcar (nom. m. s.), després que (conj.) va travessar (3a p. pret. perf.) el mar i va arribar (3a p. s. pret. perf.) a Hispània (ac. f. s., CC), va dur a terme grans gestes (ac. f. pl., CD) amb fortuna (nom. f. s.) favorable (ccm., ab. s. f.); va sotmetre (pret. perf. 3a p. s.) els pobles més importants i bel·licosos (ac. pl. f., CD); va enriquir (3a p. s. pret. perf.) tota l'Àfrica (ac. f. s., CD) amb cavalls, armes, homes i diners (abl. pl.). Aquest, mentre (conj.) li donava voltes (subj. imperf. 3a p. s.) a la idea de portar la guerra (ac. s., CD) a Itàlia (ac. f. s.), el novè any (abl. s. m.) des que (conj.) havia arribat a Hispània, va morir (3a p. s. pret. perf.) lluitant en un combat (abl. s. m.) contra els vetons.

Però Amílcar, després que va travessar el mar i va arribar a Hispània, va dur a terme grans gestes amb fortuna favorable; va sotmetre els pobles més importants i bel·licosos; va enriquir tota l'Àfrica amb cavalls, armes, homes, diners. Aquest, mentre li donava voltes a la idea de portar la guerra a Itàlia, el novè any des que havia arribat a Hispània, va morir lluitant en un combat contra els vetons.

At magnae res ab Hamilcare secunda fortuna gestae sunt.

Aurelianus (nom. s. m.), cum (conj. hist., en) aegrotaret (subj. imperf. 3a p. s., estar malalt), o.sub. adv. cum ist, medicum (ac. s. m., CD) ...

Aurelià, en estar malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d'algunes rebel·lions internes.

Rarus és nominatiu singular i fa la funció d'atribut; tempus és acusatiu singular i fa la funció de complement directe de habuit.

Neró (nom. s. m.), ofès (part. perf. m. s.) per la deformitat (abl. s. f., CCM) dels antics edificis (gen. pl. m., CN) i per les estretors (abl. pl. f., CC) dels carrers (gen. pl. m., CN), va incendiar (3a p. s. pret. perf. ind.) la ciutat (ac. s. f., CD), tan (adv., correlació) obertament (adv.) que (conj.) molts cònsols (nom. pl. m.) els criats (ac. pl. m., CD) seus (gen. s. m., CN) amb torxes (abl. pl. f., CC) en les propietats (abl. pl., CCL) seves (gen. s. m., CN) van ser sorpresos (3a p. pl. pret. subj.) i els magatzems de gra (nom. ac. pl. n.) al voltant (prep.) de la Casa Aürea (ac. s. f., CCL), l'espai dels quals (pr. gen. pl.) ell (nom. m. s.) desitjava (3a p. s. imperf.) especialment (adv.), van ser enderrocats (pasiva) per màquines de guerra (abl. pl., CC).

Neró, disgustat per la lletjor dels edificis antics i els carrers estrets, va incendiar Roma tan obertament que en conseqüència molts antics cònsols van atrapar els criats amb torxes en les seves propietats i els magatzems de gra al voltant de la Casa Aürea, l'espai dels quals ell desitjava especialment, van ser enderrocats per màquines de guerra.

Offensus concorda amb Nero i introdueix una construcció que tradicionalment s'anomena de participi concertat.