Quines noves relacions socials es van establir a partir de la revolució liberal i del procés d'industrialització?

Bases de Manresa:

Va ser l’acció més important de la Uníó Catalanista. És un document redactat per un grup de militants i simpatitzants d’aquest partit en el qual es recullen els principis que havien de presidir els possibles documents institucionals que regulessin, en el futur, l’autonomia catalana.En aquest document les competències de l'Estat central resultaven bastant limitades i atorgava algunes competències absolutes al poder català.

Memorial de greuges 1885:

Es presentà davant del rei Alfons XII, i va constituir el primer manifest polític unitari. Els seus redactors volien que els territoris d'Espanya tinguessin autonomia, la qual cosa enfortia la mateixa Espanya Missatge al rei dels Hel.Lens:
Document polític adreçat al rei de Grècia per tal de felicitar-lo per l'autonomia de l'illa de Creta, alliberada del jou turc. El document signat per 46 presidents de corporacions catalanes fou lliurat al Cònsol grec, aquest fet suposarà una forta repressió contra entitats catalanistes per part del govern espanyol molest per aquest acte de sobirania.

Missatge a la Reina Regent:

En ell es demanava autonomia per a Catalunya, unes Corts generals on hi haurien d'estar representades totes les classes socials; també aquestes Corts haurien d'aprovar la quantitat que Catalunya destinaria a les despeses generals d'Espanya.

Moviment obrer:Marxisme:

Defensava una societat comunista, sense classes ni propietat privada. Per a aconseguir-la eren necessaris l’accés al poder polític i la lluita obrera per mitjà dels sindicats.

Anarquisme

Aquestes idees (rebuig a la participació en la política, supressió de l’estat organitzat federal, societat igualitària,..) aviat trobaren molt ressò entre els sectors més actius dels treballadors, especialment a Catalunya i als jornalers d' Andalusia ( a Cadis amb" la mano negra" als anys 80 van patir una sèrie d’atemptats contra les collites i les propietats i a Catalunya als anys 90) 

Anarcocomunistes:

Partidaris de l’acció directa que es malfien dels sindicats i es manifesten decidits a precipitar la revolució amb accions de força.

Pablo Iglesias:

Impressor madrileny, partidari del marxisme, va fundar el Partit Socialista Obrero Espanyol i es va convertir en el primer parlamentari socialista espanyol. Atacà sovint els republicans per burgesos, i d'una manera particular Lerroux, que considerava un demagog i un polític corromput, i també els anarquistes, per llur irresponsabilitat.

PSOE:

El govern del liberal Sagasta va promulgar, el 1881, una llei d’associacions més oberta, que va permetre la seva legalització. Tenia per objectiu la revolució socialista, que comportava la creació d’una societat sense classes, la col•lectivització dels mitjans de producció i una organització social harmònica, lliure i laboriosa.

Propaganda pel fet:

Es considera que la violència d'un nucli reduït d'individus era un mitjà vàlid per menar les masses cap a la revolució. Teoria formulada en el darrer congrés de la Internacional Antiautoritària, celebrat a Londres el 1881. Propugnava la realització d'atemptats dirigits directament contra l'Estat, l'Església i els grans capitalistes.

U.G.T

Central sindical de l'estat espanyol. El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d'Agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya (Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu), Castelló i Madrid, bàsicament. Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat, disciplinat, d'ideologia socialista i molt influït pel Partido Socialista Obrero Español. Utilitzà en general la tàctica de les vagues pacífiques i ben organitzades per a aconseguir millores en la condició del proletariat; conjuntament amb el PSOE, creà també associacions assistencials i de resistència, cooperatives de consum i cases del poble.

Sufragi Universal:

Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al Segle XX. A l'estat espanyol, el masculí es va concedir l'any 1890.Les dones resten excloses fins la Segona República.

Anselmo Lorenzo:

Tipògraf. Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de "La Solidaridad" (1870-71). Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona (1870), dins la tendència antipolítica.

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola:

Organització sindical, proclamada anarco-col•lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l'AIT, en ella es van distingir dues tendències: l’anarcocol.Lectivista , partidària del les tesis bakuninistes, i l’anarcocomunista partidària de les tesis més violentesAnarcosindicalistes:
Els sectors de l’anarquisme partidaris del sindicalisme i que consideren prioritari organitzar la classe obrera i aconseguir millores socials, sense oblidar l’aspiració a crear una societat sense explotació.

Comissió de Reformes Socials:

Òrgan pro governamental creat el 5 de Desembre de 1883, de caràcter informatiu i consultiu, que es va encarregar d'estudiar els problemes socials. Els seus treballs havien de servir per preparar la legislació sobre protecció dels treballadors, però va anar caient en la burocratització, de manera que els grups obrers van acabar denunciant que l'esperit reformista del govern només estava al servei de la burgesia.

Primer de maig:

La principal reivindicació fou la jornada laboral de vuit hores ( 8 hores de  l'any 1890. Descans, 8 de treball i 8 de lleure) i per primera vegada es va commemorar a l'any 1890.