Noves classes socials i moviment obrer a l'Europa del segle XIX

Les noves classes socials
La societat europea del segle XIX va ser el resultat de les transformacions econòmiques de la revolució industrial i també dels canvis polítics de la Il·lustració, que van dur a la formació de l'estat liberal. Aquests canvis van provocar una transformació social tan profunda que va esborrar l'estructura social anterior.

Diferències

Canvi polític: les elits del poder van ser substituïdes per una classe que es justificava amb la ideologia liberal, que proclamava la igualtat jurídica de les noves classes socials. (La burgesia) per defensar les seves idees i la riquesa.

Canvi de centre social: la mecanització va comportar l'èxode camp-ciutat, i aquesta darrera es va convertir en el nou centre econòmic, polític i social. La instal·lació de les fàbriques a la ciutat va comportar el trasllat dels tallers i la producció dispersa cap als nous centres productius. Això permetia tenir més proximitat al mercat, unes millors comunicacions per distribuir la producció i la proximitat de la mà d'obra per al seu creixement ràpid.

Canvi social: l'abandonament del camp i les característiques del treball industrial van provocar canvis que van afectar la mentalitat, les tradicions i els vincles que unien les famílies i les comunitats rurals i artesanals.

La burgesia sorgida arran de la industrialització compartia amb l'aristocràcia tractant bona part de la riquesa i del poder polític. Controlava el món dels negocis i anava augmentant la seva influència en la vida política fins a desplaçar l'antiga noblesa. Es distingia sobretot per la seva nova manera de fer, de vestir, d'alimentar-se, pels seus nous hàbits, ocupacions dins del temps lliure i higiene.

Els nous estrats mitjans eren aquelles ocupacions que no realitzaven un treball manual, i podem distingir la burgesia comercial tradicional, les ocupacions amb reconeixement social i les noves ocupacions sorgides arran de la industrialització. Totes aquestes reben el nom de professions liberals i simbolitzen els elements definidors de la nova societat burgesa: el progrés econòmic, la indústria i la cultura. La seva presència a la societat anirà consolidant aquest grup, que intentarà disputar el poder a la gran burgesia i esdevindran defensors del sufragi universal en contraposició al sufragi censatari.

El proletariat o els assalariats era un grup social molt heterogeni que tenia els seus orígens en els pagesos que van abandonar les seves terres i en els treballadors artesans del sistema gremial en crisi. Constituiran el gruix de la força necessària per a moure les màquines i produir els béns que vendran a canvi d'un salari, amb el qual hauran de fer front a totes les seves despeses.

Els informes polítics de l'època, i també les fonts literàries, reflecteixen fidelment les ombrívoles condicions de vida de la classe obrera i denuncien problemes com ara la malnutrició, la baixa esperança de vida, l'analfabetisme, l'alcoholisme, la delinqüència i la prostitució. Amb aquestes condicions de vida de deshumanització de l'obrer, reduint-lo a simple factor de producció, la reacció obrera no es va fer esperar; la presa de consciència col·lectiva d'una identitat comuna a tots els obrers es va convertir en una consciència de classe que els donarà unitat i força.

Les organitzacions obreres

Primeres protestes: ludisme, associacionisme i cartisme.

La situació social i econòmica en què es trobava l'obrer va provocar que necessités organitzar-se amb l'objectiu de millorar les seves condicions de vida i de treball. La massa obrera estava adquirint una consciència col·lectiva de classe amb interessos comuns. Les primeres associacions provenien dels antics gremis i van ser prohibides explícitament i reprimides amb duresa, perquè es considerava que anaven contra la llibertat d'empresa, com expressen els Combination Acts de l'any 1800.

Però les primeres respostes i manifestacions obreres van ser el ludisme. De totes maneres, les primeres manifestacions obreres van consistir en revoltes violentes i desorganitzades adreçades contra les màquines. Els obrers culpabilitzaven les màquines de la pèrdua del seu lloc de treball i reaccionaven violentament amb la seva destrucció. Ned Ludd va marcar el camí de la seva lluita.

El cartisme. El proletariat havia col·laborat amb la burgesia a nivell polític en la destrucció de l'antic règim, però les seves aspiracions de llibertat s'havien trencat amb l'aplicació del sufragi censatari. Quan el proletariat estava organitzat van recuperar les reivindicacions polítiques per aconseguir el sufragi universal masculí per fer que les reformes socials s'iniciessin des del parlament, per part dels representants obrers. El fracàs de les revolucions liberals de 1848 va acabar de desactivar el cartisme.

El pensament obrer

De manera paral·lela a l'organització dels obrers, es van començar a difondre, entre 1820 i 1830, les primeres reflexions d'alguns intel·lectuals que criticaven les estructures de la societat sorgida de la industrialització i les injustícies socials que provoca el capitalisme. Molts d'ells acabaran formulant models socials alternatius basats en els principis de llibertat i solidaritat. En el món obrer tindran àmplia ressonància les idees de dues corrents de pensament que consolidaran el moviment obrer: el socialisme i l'anarquisme.

El socialisme és aquesta corrent de pensament que presentarà dues versions de les seves idees. En un primer moment parlarem de socialisme utòpic, que acabarà evolucionant cap al socialisme científic.

Durant la primera meitat del segle XIX, i com a resposta a la situació laboral i de condicions de vida de l'obrer, un grup d'intel·lectuals i pensadors intenten analitzar les característiques i les conseqüències del procés d'industrialització i, sense saber-ho, assentaran les bases històriques de les reivindicacions obreres. L'evidència de les desigualtats socials que havia provocat va fer que proposessin models socials molt influïts pels principis de la Il·lustració i les idees més radicals de llibertat que es proclamaven durant la Revolució Francesa. Aquests nous models socials havien de suprimir les desigualtats i possibilitar una vida digna i feliç per a tothom, i aquesta idea va fer que fossin anomenats socialistes utòpics pels marxistes.

Saint-Simon. El comte de Saint-Simon, nobles liberal, va impulsar un tipus de desenvolupament de la indústria que evités els enfrontaments socials. Aquest desenvolupament havia d'estar dirigit per les classes productores que estaven preparades per a organitzar la societat. Per a educar les bases socials proposava els tallers cooperatius.

Charles Fourier va proposar la formació de falansteris, unes comunitats de producció i consum on les relacions socials i de treball fossin més harmòniques i transformessin la societat (que van acabar fracassant). Les seves propostes més radicals eren la desaparició de la família burgesa i el reconeixement de la igualtat entre sexes.

Robert Owen, empresari filantrop escocès, va aplicar mesures de caire paternalista a la seva empresa de filatura a New Lanark per tal de millorar les condicions de vida dels obrers. La reducció de la jornada laboral, l'augment de salaris, l'educació dels infants i la creació de cooperatives de producció i de consum van portar un gran èxit econòmic a la seva empresa. La seva manera de fer, però, no va convèncer els altres empresaris. A més, va participar activament en la lluita sindical i és reconegut com un dels pares del cooperativisme i del mutualisme.

Pierre-Joseph Proudhon, teòric francès, va participar activament en la política i va influenciar les primeres organitzacions obreres de França. Defensava que la propietat privada era l'origen de tots els desigualtats i dels problemes socials i que s'originava mitjançant el robatori. Atacava l'Estat, l'Església i la classe burgesa com a acaparadors de la propietat, i això el va convertir en un referent inspirador dels principis anarquistes.

En general, els socialistes utòpics proposaven una societat basada en la concòrdia i la solidaritat humana, que fomentés el cooperativisme i la propietat col·lectiva per superar les desigualtats individuals provocades pel capitalisme. El fracàs de la via utòpica durant la Revolució de 1848 va contribuir a transformar els seus teòrics socialistes de reformistes a revolucionaris.

La segona meitat del segle XIX serà el moment del socialisme científic o marxisme. Aquest socialisme, proposat per Karl Marx i batejat per Friedrich Engels, es basava en l'anàlisi i el coneixement de la societat capitalista amb l'objectiu de transformar-la. Marx analitza el passat històric buscant la raó per la qual unes societats deixen pas a les altres. Aquesta interpretació de la història basada en l'anàlisi econòmica de les societats rebrà el nom de materialisme històric.

Aquesta relació explica la lluita de classes, que provoca l'enfrontament entre patró i proletari, i l'explotació mitjançant la plusvàlua. Una nova societat només pot assolir-se mitjançant una revolució proletària que li permeti conquerir el poder polític i econòmic. Només així la classe obrera podrà organitzar un estat obrer. Aquest nou estat hauria de passar per una fase de transició anomenada dictadura del proletariat, per tal d'assegurar l'abolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció. La desaparició de les diferències econòmiques i socials faria innecessària l'existència d'un estat, ja que la nova societat comunista seria totalment igualitària. Aquesta nova societat s'organitzaria en comunitats de producció i de consum, en les quals cada membre rebria segons les seves necessitats i aportaria segons les seves capacitats.

L'anarquisme

L'anarquisme pren el seu nom del mot grec anarkia, que significa absència d'autoritat i de poder, definint clarament aquest moviment. Per a construir una societat nova, calia produir la col·lectivització de tots els béns mitjançant la creació de cooperatives de producció i de consum. La federació d'aquestes unitats portaria a la substitució de l'aparell estatal.

Encara més radical és la diferència en el mètode d'assoliment dels objectius: mentre que els socialistes actuaran políticament per assaltar el poder i construir el nou estat proletari, els anarquistes proposen la lluita espontània de les masses obreres i camperoles per tal de destruir l'estat i la societat capitalista.

La Primera Internacional

Amb aquest nom es coneix l'Associació Internacional de Treballadors, fundada a Londres l'any 1864 per delegats d'organitzacions obreres de diversos països. Es tracta d'un intent de front comú dels diferents ideòlegs obrers, que inicialment acceptaran dos aspectes fonamentals del marxisme: que l'obrer ha d'aconseguir l'emancipació per ell mateix i que per fer-ho cal implicar-se en la lluita política. Aquest segon aspecte va distanciar les posicions proudhonianes i les marxistes, i més tard també l'anarquisme es va mostrar contrari a aquestes tesis a partir de l'arribada de Bakunin a l'Associació.

El moviment sufragista

Va ser Olympe de Gouges qui va publicar l'any 1791 la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat.