La Novel·la: Estructura, Gèneres i Recursos Literaris

Novel·la

És una narració literària de ficció, d'una llargària considerable i amb una trama complexa, escrita per un autor o autora amb la finalitat d'entretenir els lectors.

Elements

• Personatges: Són les persones que mantenen l'acció i entre les quals se solen establir lligams i reaccions diferents. Poden ser:
  • Protagonistes
  • Antagonistes
  • Secundaris
• Espai: És el lloc o ambient on es desenvolupa l'acció d'una història i que pot arribar a influir sobre els personatges. Tipus:
  • Real: Quan fa referència a ciutats o llocs concrets que es poden reconèixer.
  • Evocat: És un espai creat a partir d'un model existent modificat.
  • Imaginari: No té cap model.
• Temps: És la informació sobre el moment o la duració dels fets.

Classificació de les novel·les en subgèneres

• Històrica: Situa els fets del relat en un context històric concret amb la intenció de recrear-lo.
• D'aventures: Narra viatges a llocs exòtics i les aventures que hi viuen els protagonistes o herois.
• De ciència-ficció: Conta històries que pretenen intrigar o aterrir el lector amb personatges estranys.
• Policíaca o negra: Exposa fets reals o imaginaris de delictes, assassinats, corrupció i delinqüència.
• Romàntica: Narra el desenvolupament de les relacions amoroses i la resolució de conflictes.
• Eròtica: Conta històries que desperten la sensualitat, la passió i l'erotisme en els lectors.

Estructura

S'organitza en parts o en capítols numerats. En un relat literari hem de distingir entre:

• La història: És la successió dels fets ordenats seguint l'ordre cronològic.
• El discurs: És l'ordenació artística o personal d'aquests mateixos fets tal com apareixen relatats en el text.

Recursos

El temps de la història

• Època dels fets, quan ocorren i en quin context històric.
• El transcurs o la durada dels fets, que indica el temps real que transcorre entre el principi i el final de la història.

El temps del discurs

• Ordre: Fa referència a la disposició dels esdeveniments en el relat:
  • Lineal o discontinua
  • Retrospecció: L'acció torna enrere en el temps per recordar fets anteriors.
  • Anticipació: El relat avança fets que encara no han ocorregut, però que passaran després.
  • Simultaneïtat: Es narren dues accions distintes que ocorren al mateix temps.
• Durada: Fa referència a la relació existent entre la durada i els fets:
  • Recapitulació o resum: Quan un període llarg es relata en poques línies.
  • El·lipsi: Es basa en el fet de no presentar totes les accions.
  • Extensió: Quan hi ha una ampliació de la durada real dels fets, amb la descripció detallada de persones, llocs i fets.

Onomatopeies

Exemples: cavall-renillar, bou-bramular, vaca-mugir, gallina-escatainar, colom-parrupejar, porc-grunyir, lase-bramar, ovella-belar.

Concepte de Decadència

És el període de la nostra literatura que abasta des del s. XVI fins al XVII. Es caracteritza per la disminució de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta. Destaca la literatura castellana, vigorosa i fecunda. Durant la decadència es mantingué viva la literatura de caràcter popular.

Renaixement

Període que va des del s. XV fins a l'inici de la segona meitat del s. XVI. Representa la generalització a tot Europa de l'humanisme.

Teatre

Es pot observar el procés de substitució lingüística de la nostra llengua pel castellà. Obres escrites en castellà o són bilingües. Un dels autors més representatius fou Joan Ferrandis d'Herèdia, que amb la seua obra La vesita -on els personatges utilitzen castellà i valencià-. Un altre autor important fou Lluís Milà, que escrigué El cortesano, mostra el realisme valencià de l'època.

Poesia

• Continuació de la tradició medieval.
• Persistència de l'anomenada escola satírica valenciana i de la poesia religiosa de certàmens.
• Intents de renovació mètrica.
• Imitació de la poesia popular i tradicional.

Poetes: Pere Serafí (Grècia, 1505 - Barcelona, 1567), poeta i pintor conegut com Lo Grec, en la seua obra fusiona elements renaixentistes i de tradició medieval. La seua sintaxi conté castellanismes i vulgarismes. Joan Timoneda (València, 1510-1583) va publicar el cançoner de diversos autors titulat Flor d'enamorats, amb 277 poemes, 54 escrits en valencià, i hi predominen les cançons a imitació de la poesia de tradició popular.

Prosa

L'autor més destacat: Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1561) es dedicà a la historiografia i fou arxiver de la seua ciutat. La seua obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fou redactada el 1557. L'obra s'estructura en una sèrie de diàlegs entre tres personatges: Libio, cavaller tortosí que representa l'autor, Fàbio, un ciutadà tortosí, i don Pedro, un cavaller valencià. L'autor fa una defensa de la nostra llengua contra la castellanització de la noblesa.