Noucentisme: Moviment cultural i literari a Catalunya

Noucentisme és una paraula que va popularitzar l'intel·lectual Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a 'La Veu de Catalunya' en una secció que va titular Glosari. És el moviment que, entre el 1906 i 1923, neix del pacte entre els intel·lectuals i la burgesia, per aconseguir que la cultura en català fos assumida i protegida per les institucions públiques.

L'any 1906 es considera l'inici del Noucentisme per tres fets: 1) La Lliga Regionalista guanya les eleccions, 2) Eugeni d'Ors comença a publicar el seu Glosari a 'La Veu de Catalunya', 3) Enric Prat de la Riba publica 'La nacionalitat catalana'.

La data fi del Noucentisme és el 1923, després del cop d'Estat del general Primo de Rivera. A més, amb la mort de Prat de la Riba la Lliga comença a decaure.

Característiques

• Imperialisme: Era un vehicle de reconstrucció nacional. La poesia era espontaneista i tractava temes com el conflicte individual amb la societat.
• Arbitrarisme: Trencament de l'espontaneïtat i romanticisme modernista.
• Classicisme: Substitueix una tradició i un llenguatge propis com a punt de referència.
• Civilisme: Literatura idealitzada en la vida ciutadana. No apareixia el camp.
• Racionalisme: Raó per sobre dels sentiments.
• Renovació país a través paper intel·lectuals
• Defensa catalunya
• Rebuig espontaneïtat.
• Llengua literària precisa i rica.

Etapes

Els primers anys del s.XX la Lliga Regionalista aconsegueix pes polític per gestionar la política catalana i influeix en el castellà. Però el 1906 es considera l'inici del Noucentisme.

Etapa combativa (1906-13)

• Eugeni d'Ors dissenya el pensament noucentista en les 'Gloses'.
• Josep Carner publica 'Els fruits saborosos'.
• Pompeu Fabra triomfa amb les propostes reformistes.
• Prat de la Riba president de la Diputació de BCN.

Etapa establerta (1914-23)

• Govern de Madrid aprova la Mancomunitat (Infraestructura cultural amb que els noucentistes fan el seu projecte cultural).
• El català és prohibit, però és llengua de gestió administrativa de la Mancomunitat i les seves institucions culturals.
• Publicació 'Gramàtica Catalana' (IEC).
• Dictadura Primo de Rivera deroga la Mancomunitat i això provoca el fi del Noucentisme (1923).

Avantguardes

Les avantguardes sorgeixen com a resposta a la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial i busquen trencar amb les formes culturals tradicionals per cercar la modernitat. La poesia avantguardista es caracteritza per l'experiència personal del poeta i la ruptura amb la racionalitat.

Cubisme

El cubisme, desenvolupat principalment per Pablo Picasso a partir de 1907, es caracteritza per la geometrització en la pintura i l'ús de cal·ligrames en la poesia. L'espectador ha de reconstruir mentalment l'objecte representat. S'eviten la mètrica, la rima i l'estrofisme.

Futurisme

El futurisme, creat per Marinetti el 1909, s'inspira en l'heroisme, la guerra, la velocitat i les màquines, i rebutja el sentimentalisme i la sintaxi.

Dadaisme

El dadaisme, sorgit el 1916 amb Tristan Tzara, neix com a resposta a la Primera Guerra Mundial. És un moviment caòtic i violent que es rebel·la contra el sentit comú i l'estètica anterior. Defensen l'expressió totalment espontània i exigeixen la destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals.

Surrealisme

El surrealisme, creat per André Bretón el 1924, busca una literatura alliberada de la lògica. El poema surrealista potser no és comprensiu racionalment, però transmet emocions i estats d'ànim. Pretén alliberar el poder creador de l'home, creant poesia sense dictat de la raó, amb pensament lliure i sense límits d'expressió.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona el 1894, és un poeta autodidacta i una de les figures més representatives de l'avantguarda catalana. En les seves obres, aborda temes com l'amor, l'ambient marítim i els elements de la ciutat moderna. La seva primera obra, 'Un enemic del poble', està dividida en dues parts: 'Avantguarda', amb poemes sobre temes futuristes, i 'De consolidació', on l'influència de l'avantguarda disminueix i s'apropa a elements tradicionals de la poesia lírica.