El Noucentisme: Història, Estètica i Autors Principals

El Noucentisme: Definició i Orígens

El noucentisme és un moviment ideològic i artístic que sorgí a la primeria del segle XX, com a evolució i com a rebuig del modernisme i del naturalisme. Els seus seguidors reivindiquen la serenitat i l'ordre del classicisme enfront de l'exuberància del modernisme. Aquestes crítiques al modernisme evidenciaven un criteri tradicional i conservador que atacava les influències europees heterogènies que els modernistes havien abanderat. La pretensió de recrear un món ideal, que creava bellesa i perfecció en les formes, els enfrontava al naturalisme; els noucentistes volien transformar la realitat sense explicar-ne els detalls crus.

L'origen se situa vers el 1906, quan es produeixen tres fets importants: l'aparició del Glosari d'Eugeni d'Ors, que divulgà el noucentisme a La Veu de Catalunya, i la publicació de dos llibres clau: Els fruits sabrosos i La nacionalitat catalana. El 1907, Pompeu Fabra va iniciar la reforma ortogràfica i el procés de normativització i normalització de la llengua catalana.

Diferències entre modernisme i noucentisme

Hi ha diferències clares entre ambdós moviments: els modernistes es caracteritzen pel ruralisme, l'espontaneïtat i l'afinitat amb el romanticisme; en canvi, els noucentistes defensaren la civilitat, l'arbitrarisme i optaren pel classicisme. Tanmateix, aquests dos moviments no són antagònics, ja que també trobem temàtiques rurals en els noucentistes o crítiques modernistes a l'espontaneïtat inculta.

L'estètica noucentista

El moviment proclamà nous valors estètics, ètics i polítics com la civilitat, el classicisme, l'arbitrarisme o l'imperialisme. Aquesta recuperació dels clàssics els oposà tant als naturalistes com als modernistes. En la poesia es rebutjava l'espontaneïtat i s'optava per la perfecció en la forma d'expressió. També defensaven la intervenció de l'intel·lectual dins la societat i les institucions, des de la premsa a la literatura.

Prefereixen la poesia i l'assaig davant la novel·la, tot i que utilitzen la premsa i els llibres per difondre el seu ideari. En la narrativa predomina el conte; el desinterès per la novel·la es devia al fet que, si aplicaven l'arbitrarisme, haurien de descriure els problemes socials del món industrialitzat, una realitat que preferien transformar en bellesa en lloc de retratar-la com a miserable.

Figures destacades del Noucentisme

Eugeni d'Ors (1881-1954)

Escriptor i filòsof, fou el principal ideòleg del noucentisme des de les pàgines de La Veu de Catalunya. Va realitzar una tasca important com a periodista amb el seu Glosari (comentaris i reflexions breus sobre temes diversos, recollits en llibres com Tina i la guerra gran o Oceanografia del tedi). El 1923 s'instal·là a Madrid, on col·laborà en diaris conservadors com l'ABC. La seva obra més important és La ben plantada, on la protagonista, Teresa, personifica la Catalunya ideal amb valors com la civilitat i el classicisme.

Josep Carner (1884-1970)

L'escriptor més destacat del noucentisme. Fou redactor de La Veu de Catalunya i col·laborà amb Pompeu Fabra en la tasca de purificació de la llengua. Durant la Guerra Civil es mantingué fidel a la República i s'exilià a Brussel·les. Entre les seves obres destaquen:

• El llibre dels poetes (amb influència modernista i ironia)
• El primer llibre de sonets
• Segon llibre de sonets
• Els fruits sabrosos
• Les monjoies

Altres poetes rellevants foren Jaume Bofill i Mates i Josep Maria López-Picó.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Autor català molt complet que destacà en poesia, teatre i novel·la. La seva trajectòria novel·lística inclou:

• Paulina Buxareu (1919)
• All i salobre (1929)
• Vida privada (1932)

També cal destacar els seus reculls d'articles periodístics com Cafè, copa i puro (1929), Memòries (1954) i La ruta blava (1964).