El Noucentisme a Catalunya

El Noucentisme a Catalunya

MOVIMENT QUE PARTÍ DEL MODERNISME I QUE S’INICIA EL 1906 AMB LA PUBLICACIÓ DE "ELS FRUITS SABOROSOS" DE JOSEP CARNER I ACABA EL 1923 AMB EL COP D’ESTAT DEL GENERAL PRIMO DE RIVERA. EL NOUCENTISME S’ALLUNYÀ DE LES IDEES DEL MODERNISME PER CREAR-NE UNES DE NOVES ENCARA QUE TAMBÉ AMB LA MATEIXA IDEA: MODERNITZAR CATALUNYA PERÒ PARTINT D’UN IDEARI I D’UN VOCABULARI PROPI. EUGENI D’ORS FOU QUI VA ESTABLIR LES BASES DEL MOVIMENT AMB LES SEVES GLOSES A “LA VEU DE CATALUNYA”.

EL PROGRAMA CULTURAL DEL NOUCENTISME ES BASAVA EN:

1-CLASSICISME> REIVINDIQUEN UNES NORMES

2-AUTORITAT>DEFENSAVEN EL DIRIGISME CULTURAL

3-CIVILITAT>REIVINDICA VALORS COM EL CIVISME I LA RACIONALITAT

4-ACCIÓ POLÍTICA>ECLAMA L'AUTONOMIA DE LES INSTITUCIONS CATALANES I UNA POLÍTICA CULTURAL PRÒPIA.

MODERNISTES:

-ESPONTANEïTAT

-CREATIVITAT

-IMAGINACIÓ

-RURALISME(CAMP)

NOUCENTISTES:

-ELS HI AGRADEN LES NORMES(L'EQUILIBRI)

-CLÀSSICS(GRECS I ROMANS)

-POESIA> POETES NOUCENTISTES ES DEFINEIXEN COM A ORFEBRES

-CIUTATS

-BURGESIA CATALANA

LA PRIMACIA DEL GÈNERE POÈTIC> EL NOUCENTISME VA VALORAR PER DAMUNT DE TOT LA POESIA, EL POETA NOUCENTISTA VA ASSUMIR UN PAPER ÈTIC I EDUCATIU: VOLIA TRANSMETRE VALORS, CULTURA, CIVISME, ORDRE I HARMONIA. CERCAVEN LA PERFECCIÓ UTILITZANT UNA EXPRESSIÓ RICA, AMB UNA MÈTRICA EXACTA I UN RITME HARMÒNIC.

JOSEP CARNER> POETA MÉS REPRESENTATIU DEL NOUCENTISME. FOU RECONEGUT COM EL PRIMER DELS POETES CATALANS, ÉS A DIR, EL «PRÍNCEP DELS POETES».

VA NÉIXER A BARCELONA L'ANY 1884 EN EL SI D'UNA FAMÍLIA LIBERAL I AMB INQUIETUDS CULTURALS. AMB DOTZE ANYS JA ESCRIVIA POEMES I ARTICLES EN REVISTES D'ADULTS; AMB QUINZE VA GUANYAR UN SEGON PREMI EN ELS JOCS FLORALS; AMB DIVUIT COL·LABORAVA EN EL DIARI LA VEU DE CATALUNYA, I AMB VINT HAVIA ACABAT LES CARRERES DE DRET I FILOSOFIA I LLETRES. A PARTIR DE 1920, VA INICIAR LA CARRERA DIPLOMÀTICA, PERÒ L'ANY 1938, EN PLENA GUERRA, VA SER CESSAT. UNA QUARANTENA DELS SEUS BRILLANTS ARTICLES PERIODÍSTICS SÓN RECOLLITS A LES BONHOMIES (1925).VA MORIR A BRUSSEL·LES (BÈLGICA) L'ANY 1970. UNS MESOS ABANS HAVIA FET UNA BREU ESTADA A CATALUNYA, ON NO HAVIA TORNAT DES QUE INICIÀ EL SEU EXILI, TRENTA ANYS ABANS.

ELS TEMES PRINCIPALS DE LA POESDIA DE CARNER:

NATURA>DESCRIPCIÓ FORÇA IDEALITZADA D'ESPAIS NATURALS, MODELATS PELS HUMANS.

ESCENES QUOTIDIANES> NARRACIÓ DE PETITES ESCENES QUOTIDIANES, FRUIT D'UNA OBSERVACIÓ ATENTA I D'UN SENTIT DE L'HUMOR MOLT FI I INTEL·LIGENT.

SENTIMENTS> EXPRESSIÓ MESURADA DE SENTIMENTS(AMOR, ENYORAÇA DE LA TERRA...)

PENSAMENTS> REFLEXIÓ SOBRE EL CIVISME, CULTURA, PAIS O LLENGUA

ESPIRITUALITAT> EXPRESSIÓ D'INQUIETUDS FILOSÒFIQUES O RELIGIOSES

LA PUBLICACIÓ DEL LLIBRE ELS FRUITS SABOROSOS (1906) MARCA L'INICI DEL NOUCENTISME. ÉS UN RECULL DE POEMES INSPIRATS EN FRUITS QUE EL POETA RELACIONA AMB LES ETAPES DE LA VIDA. A PARTIR D'UNA ESCENA PROTAGONITZADA PER UN PERSONATGE, CARNER FA UNA REFLEXIÓ SOBRE L'ETAPA DE LA VIDA EN QUÈ ES TROBA.

EN EL POEMA «AGLAE I LES TARONGES», UNA NOIA EMBARASSADA TÉ UN DEFALLIMENT DEL QUAL ES REFÀ GRÀCIES A UNA TARONJA. AL FINAL DEL POEMA CONTEMPLA LA TARONJA ESPREMUDA I HI VEU SIMBOLITZAT EL SEU DESTÍ IMMINENT: LA MATERNITAT («FER-SE ESPREMUDA I LASSA PER LA FRESCOR DEL FILL»).

JOSEP MARIA DE SAGARRA, CREADOR DELS POEMES DRAMÀTICS> VA SER EL DRAMATURG MÉS POPULAR DELS ANYS VINT I TRENTA DEL SEGLE XX. TOT I COMPARTIR L'IDEARI NOUCENTISTA, TENIA UN ESTIL PROPI MÉS AFÍ ALS GUSTOS POPULARS I A LA TRADICIÓ LITERÀRIA.

JOSEP MARIA DE SAGARRA VA NÉIXER A BARCELONA L'ANY 1894 EN EL SI D'UNA FAMÍLIA DE LA NOBLESA. GRÀCIES A LA BIBLIOTECA FAMILIAR, BEN AVIAT ES VA FAMILIARITZAR AMB LA LITERATURA. TOT I QUE VA ESTUDIAR DRET, ALS VINT ANYS VA DECIDIR DEDICAR-SE A LA CREACIÓ LITERÀRIA I AL PERIODISME. EN ESCLATAR LA GUERRA, SAGARRA ES VA EXILIAR A FRANÇA, I JA NO VA TORNAR FINS QUE EL CONFLICTE VA HAVER ACABAT. ELS SEUS POEMES DRAMÀTICS, COM L'HOSTAL DE LA GLÒRIA (1931) I EL CAFÈ DE LA MARINA (1933), VAN OMPLIR ELS TEATRES DE BARCELONA DES DEL 1919 FINS AL 1936.

LA COMÈDIA BURGESA I EL POEMA DRAMÀTIC
EL TEATRE QUE VA TRIOMFAR DURANT EL NOUCENTISME TENIA UN CARÀCTER LÚDIC I SUPERFICIAL, EN EL FONS RECOLLIA ELS CONFLICTES HUMANS.

L'ALTA COMÈDIA O COMÈDIA BURGESA VOLIA ENTRETENIR LES CLASSES BENESTANTS AMB UN ARGUMENT INTRANSCENDENT CENTRAT EN LA VIDA REFINADA DE LA BURGESIA, AMB CERTS EMBOLICS SENTIMENTALS O ECONÒMICS I AMB UN DESENLLAÇ FELIÇ.

VA SORGIR EL POEMA DRAMÀTIC. AQUEST TEATRE, AL QUAL VA POSAR NOM JOSEP MARIA DE SAGARRA, VA TENIR UN GRAN ÈXIT DURANT ELS ANYS VINT I TRENTA DEL SEGLE XX. CARACTERÍSTIQUES:

ELS PERSONATGES SÓN ELS TRADICIONALS DEL TEATRE POPULAR: FAMÍLIES AMB AMOS I CRIATS, LOCALS PÚBLICS AMB HOSTALERS I CLIENTS...

ELS AMBIENTS CORRESPONEN AL MÓN RURAL O MARINER.

LA TRAMA GIRA AL VOLTANT DELS CONFLICTES SENTIMENTALS, AMB DRAMATISME, HUMOR I IRONIA.

EL DESENLLAÇ ÉS FELIÇ, SOVINT AMB PENEDIMENT I PERDÓ.

EL DIÀLEG ÉS POÈTIC, RIC EN IMATGES, SONOR I MUSICAL.

ARGUMENT D'EL CAFÈ DE LA MARINA

LA CATERINA, DESPRÉS D'UNA EXPERIÈNCIA AMOROSA DESAFORTUNADA, ES FA CÀRREC DEL CAFÈ DEL SEU PARE. LA NOIA ÉS VÍCTIMA DE LES MURMURACIONS DE LA GENT, QUE L'ACUSEN D'HAVER-SE QUEDAT EMBARASSADA I D'HAVER AVORTAT A FRANÇA. PER AIXÒ EL SEU PARE LI ORGANITZA UN MATRIMONI DE CONVENIÈNCIA AMB UN COMERCIANT DEL ROSSELLÓ BASTANT MÉS GRAN QUE ELLA, PERÒ ELS RUMORS ARRIBEN A L'OÏDA DE L'HOME, QUE RENUNCIA AL MATRIMONI. PARAL·LELAMENT, UN MARINER QUE ESTÀ ENAMORAT DE LA CATERINA EN SECRET, PENSANT QUE ELLA ES CASARIA AMB EL COMERCIANT, HAVIA COMPRAT UN PASSATGE PER EMIGRAR A AMÈRICA. QUAN EL MARINER S'ASSABENTA DEL TRENCAMENT DEL MATRIMONI CONCERTAT, CREMA EL PASSATGEI DECLARA EL SEU AMOR A CATERINA TOT DESAFIANT LES MURMURACIONS DEL POBLE.

JOSEP PLA, LA MEMÒRIA LITERÀRIA CONTRA L'OBLIT> JOSEP PLA ES VA FORMAR EN L'ÈPOCA DEL NOUCENTISME I VA COMPARTIR ALGUNS DELS SEUS VALORS, COM ARA L'AUTORITAT, L'ORDRE I LA CIVILITAT. MALGRAT AIXÒ, SEMPRE ES VA SITUAR AL MARGE DE MOVIMENTS I TENDÈNCIES. A DIFERÈNCIA DELS NOUCENTISTES, CONSIDERAVA LA POESIA UN GÈNERE MENOR I REIVINDICAVA L'ÚS DE LA PROSA. REBUTJAVA TAMBÉ L'ESTIL PRECIOSISTA DELS NOUCENTISTES, JA QUE VOLIA ARRIBAR AL LECTOR AMB UN ESTIL DIRECTE I PLANER PER DEIXAR CONSTÀNCIA DE LES COSES VISTES I VISCUDES.

L'ESFORÇ CONTRA L'OBLIT> JOSEP PLA VA DEFINIR LA SEVA OBRA LITERÀRIA COM «UN ESFORÇ CONTRA L'OBLIT». L'ESCRIPTOR EMPORDANÈS ACTUAVA COM UN NOTARI QUE DONA FE DE LES COSES QUE PASSEN AL SEU VOLTANT PER TAL QUE ES MANTINGUIN VIVES EN LA MEMÒRIA COL·LECTIVA. TOT I SER UN DEFENSOR DEL REALISME I DE L'OBJECTIVITAT, EXPOSAVA LA REALITAT I L'ANALITZAVA DES DEL SEU PUNT DE VISTA CRÍTIC. EN LA SEVA OBRA LA INFORMACIÓ I L'OPINIÓ FORMEN UNA UNITAT INDESTRIABLE.

JOSEP PLA VA NÉIXER A PALAFRUGELL L'ANY 1897 EN EL SI D'UNA FAMÍLIA DE PROPIETARIS RURALS. TOT I QUE VA ESTUDIAR DRET, EN ACABAR ELS ESTUDIS VA COMENÇAR A TREBALLAR DE PERIODISTA EN DIVERSES CIUTATS EUROPEES COM A CORRESPONSAL DELS DIARIS LA PUBLICITAT I LA VEU DE CATALUNYA. DESPRÉS DE LA GUERRA, ES VA ESTABLIR A LLOFRIU, A L'EMPORDÀ, I VA COL·LABORAR EN DIVERSES PUBLICACIONS EN CASTELLÀ, COM ARA LA REVISTA DESTINO I ELS DIARIS DIARIO DE BARCELONA I EL CORREO CATALÁN. LA SEVA OBRA COMPLETA CONSTA DE 45 VOLUMS, COSA QUE EL CONVERTEIX EN L'ESCRIPTOR CATALÀ MÉS PROLÍFIC. VA MORIR A PALAFRUGELL L'ANY 1981.

EL QUADERN GRIS ÉS DE LES OBRES MÉS RECONEGUDES DE JOSEP PLA. A MIG CAMÍ ENTRE EL DIETARI I LES MEMÒRIES, HI ENCABEIX LES VIVÈNCIES I LES REFLEXIONS DE LA SEVA ÈPOCA DE FORMACIÓ A BARCELONA I TAMBÉ ELS RECORDS DEL PASSAT. S'HI APRECIA L'INTERÈS DE PLA PER LA DESCRIPCIÓ PRECISA I MATISADA, AMB L'ÚS CONSTANT D'ADJECTIUS I COMPARACIONS.