El Noucentisme i l'Avantguardisme a la literatura catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
EL NOUCENTISME
Va ser un moviment de caràcter cultural i de significació política que s’inicia amb la creació de Solidaritat Catalana el 1906 i finalitza amb el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923. Defensa un retorn al classicisme, amb la recuperació de valors com l’ordre, la mesura i la raó
Crearen institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, Pompeu Fabra impulsa la normativització de la llengua amb la publicació de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general (1933).
La poesia va ser el gènere més conreat perquè permetia un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, s’acostava més a l’ideari estètic i de fixació lingüística que defensaven els noucentistes. Destaquen:
Josep Carner, autor d’Auques i ventalls.
Carles Riba, poeta crític, va publicar Estances.
En prosa destaca Eugeni d’Ors, autor de l’obra Glosari.
L’AVANTGUARDISME
L’avantguardisme fou un moviment que afavorí la ruptura amb la tradició i amb tot allò establert. Hi destaquen els poetes Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix i J.M. Junoy. Les característiques de la poesia avantguardista són: l'ús de versos de mètrica i rima lliures, l'ús renovador de la metàfora i la introducció de lèxic futurista (paraules relacionades amb el maquinisme, la velocitat, l’economia, el cinema, el jazz, etc.) i l'ús del cal·ligrama, que és una composició poètica representada plàsticament en què l’element visual té una gran importància
La generació del 1930, formada pels poetes valencians: Maximilià Thous, Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Lluís Guarner i Carles Salvador.
Carles Salvador, fou un mestre gramàtic i poeta que va contribuir a modernitzar el panorama literari valencià.