Noucentisme assaig

La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors és un recull de gloses fa una al·legoria de les virtuts de la Catalunya noucentista.

Classicisme:

El Noucentisme cerca el classicisme apol·loni: harmonia, equilibri, proporció, bellesa.

Civilitat:

El Noucentisme vol una polis ordenada, democràtica i molt assenyalada. El Noucentisme pensa que la Catalunya Ideal és la Catalunya-Ciutat, o sigui, la polis clàssica, ordenada i democràtica. Per aconseguir-la l’home s’ha d’imposar sobre la Natura, i el Noucentisme se situava en una actitud COSMOPOLITA, contra el ruralisme (primitiu i groller).

Arbitrarisme:

El Noucentisme vol crear l’obra ben feta, fruit de l’esforç, la disciplina i l’estudi, que vencen el caos, la inspiració i la improvisació. El Noucentisme defensa la importància de l’aspecte formal per sobre del contingut com a mostra del domini de la voluntat sobre la realitat. Qualsevol tema és bo, el que interessa és la seva plasmació artística, l’artifici i l’aplicació de les lleis del cànon literari.

Moralisme:

El Noucentisme pensa que l’obra ha de contenir una lliçó moral que reflecteixi els valors burgesos, urbans, civilitzats.

Mediterraneïtat:

El Noucentisme estima el mar mediterrani, els seus paisatges, vinya, olivera, la llum, la claredat i la raó.

Imperialisme:

El Noucentisme propugna que la burgesia il·lustrada ha de ser la dirigent del país i ha de poder aconseguir superar la lluita de classes.

Intervencionisme:

El Noucentisme fou un moviment que s’implicà en el funcionament de la societat en les institucions culturals i polítiques que s’alià amb la Mancomunitat en l’objectiu de culturitzar i modernitzar la societat catalana.

Els dos gèneres que van predominar en El Noucentisme van ser l’assaig i la poesia.
Per què?

Assaig:

El Noucentisme volia construir de forma organitzada una nova Catalunya i necessitava, per tant, donar a conèixer el seu ideari a través de la premsa i dels llibres.

Poesia:

Permetia l’aplicació de l’arbitrarisme-
Plasmació de la realitat no tal com era, sinó tal com es volia que fos-, això significava una lluita contra la inspiració i l'espontaneisme propi del Romanticisme i més concretament dels poetes modernistes. També la cerca d’un ideal de ciutat -
civilitat, civilització- a través de temàtiques diverses, i per tant un acostament al classicisme, que en el cas dels noucentistes rebé la influència dels grecs i llatins. Per últim la tendència a l’objectivitat, matisada per la sàtira (ridiculització dels defectes dels homes) i la ironia. Amb la poesia també se cerca l’obra ben feta, és a dir, el perfeccionament formal. Els noucentistes treballaven a fons la precisió en els mots, la melodia del vers; i darrere l’aparent sensació de simplicitat que de vegades produeix algun poema una lectura atenta pot mostrar una complexitat i intencionalitat important aconseguida a una base d’una tasca àrdua i llarga, d’abundants correccions prèvies a la publicació ii de revisions posteriors. Els poetes més destacats del Noucentisme, a part de Josep Carner, foren Guerau de Liost i Josep M. López Picó. I els altres gèneres, què? El conte, en quantitat i en qualitat, era un gènere també present entre els noucentistes. No passava el mateix amb el teatre i tampoc amb la novel·la. Aquest darrer gènere fou pràcticament inexistent urant els primers anys. De fet la crisi de la novel·la a Catalunya coincideix amb la seva crisi a Europa, però aquí tingué uns condicionats singulars i diversos, entre d’altres el desinterès dels mateixos ideòlegs noucentistes, en certa mesura a causa de la dificultat que implicava l’aplicació de l’arbitrarisme en aquest gènere. Nou fou fins l’any 1917 que aparegué la primera novel·la -curta-, L’abrandament de Carles Soldevila, amb el vist-i-plau de Josep Carner. Les idees de Josep Carner. Josep Carner fou l’escriptor més destacat i influent del Noucentisme. Cal ressaltar la seva producció poètica, però també els seus escrits sobre la literatura on exposava les seves teories i donava pautes a seguir. Els textos triats per  il·lustrar el pensament i la pràctica literària noucentista són gairebé exclusivament seus. Encara que no mostren la varietat de la literatura que s’escrivia, sí que són significatius i representatius dels interessos ideològics i estètics de la seva època. Ens els fragment d’un assaig titulat “De l’acció del poetes a Catalunya” que hi ha a continuació Carner examina i valora la poesia des de la Renaixença fins als seus dies i assenyala la funció que poetes i poesia han de tenir en la societat. Crner estableix tres períodes en el conjunt de la literatura que va de la Renaixença a l’any 1908.

Característiques poesia:

La poesia noucentista es va caracteritzar per:– La cura formal (mètrica i estrofes clàssics) i estilística (llengua culta i correcta). – Sintaxi complexa i equilibrada. – Fredor i distanciament per part del peta respecte l'objecte poetitzat. – La pervivència del model parnassià i simbolista. – Ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.

Definició Noucentisme

: El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista. El concepte: Noucentisme és una paraula que va popularitzar l’intel·lectual Eugeni d’Ors des dels articles que va publicar a “La Veu de Catalunya” en una secció que va titular Glossari. -L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot per tres fets importants: és l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glossari a “La Veu de Catalunya” i que Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana” i Josep Carner pública Els fruits Saborosos.  -El Noucentisme comença a decaure. Amb la mort d’Enric Prat de la Riba (1917) i per el cop d’Estat del general Primo de Rivera (1923), el mateix any que Eugeni d’Ors abandona Catalunya. Les gloses: assaig breu, no superior a una pàgina, amb un estil enlluernador mira de persuadir i fer reflexionar sobre fets diversos que afecten la vida col·lectiva.